La política catalana ha encetat una nova etapa després d'unes eleccions al Parlament que van deixar en minoria el bloc sobiranista. El nou Govern presidit per Salvador Illa és a punt de superar els primers 150 dies que s'han caracteritzat per la voluntat d'escenificar una nova "normalitat" i previsibilitat. De fet, el mateix Illa va assegurar en la darrera edició dels premis de Foment del Treball que la contribució principal dels governants i els polítics havia de ser garantir l'"estabilitat".
Com estan responent les entitats del poder econòmic al nou marc polític que s'intenta gestar des de Palau? Com encaren els empresaris i les principals antenes econòmiques el 2025, un any en què hi haurà eleccions en algunes de les més destacades? S'estan produint moviments interessants en el món econòmic. Així està el panorama en les principals organitzacions burgeses.
Cambra de Comerç: la Llei, per fi!
La Cambra de Comerç de Barcelona va celebrar la trobada informativa de Nadal a l'edifici històric de la Llotja. Va ser dijous, només un dia després que les 13 entitats que formen el Consell de Cambres avalessin la proposta de text de la nova Llei de cambres que portava temps bloquejada i que ara es tramitarà. Finalment, hi ha hagut consens amb Foment i Pimec. La patronal de les pimes era refractària a un text que no definís prou les funcions camerals. Les tensions entre Pimec i la junta independentista d'Eines de País van dificultar una entesa. Però l'"ordre" ha tornat a la Llotja. Fa poc més d'un any que la candidatura de Josep Santacreu va imposar-se a les eleccions camerals, desbancant Eines.
Segons fonts econòmiques, Santacreu ha estat decisiu en l'acord. La bona sintonia amb el president de Pimec, Antoni Cañete, ho ha facilitat. De fet, en el nucli dur de la Cambra hi ha ara noms estratègics del poder econòmic, des d'Oriol Guixà (president de la Fundació FemCat) a Xavier Comerma (Banc Sabadell) a Jordi Clos (Gremi d'Hotels). Cal subratllar que la Cambra va ser de les entitats econòmiques que van celebrar trobada nadalenca amb la premsa la que va explicitar més el suport a l'acord de finançament. De fet, el cap del seu gabinet d'estudis, Joan Ramon Rovira, és membre del comitè d'experts que coordina Martí Carnicer.
El tema clau de la nova llei serà el finançament de les cambres, afectat des es va perdre amb la desaparició del recurs cameral, la quota que pagaven les empreses i que el govern de Rodríguez Zapatero va suprimir. En l'acte amb la premsa, Santacreu no va voler entrar en xifres, però es considera que 10 euros per empresa seria una bona dada: suposarien 6 milions d'euros i aproximadament un 10% del pressupost de les cambres.
Foment: geometria variable i lluna de mel amb CEOE
La patronal que presideix Josep Sánchez Llibre llueix aquests dies satisfacció per haver demostrat la seva sagacitat política com a lobby dels empresaris. Va sobtar que l'exdirigent democristià es plantés amb la cúpula de Foment a Perpinyà l'abril passat per entrevistar-se amb Carles Puigdemont. Ara potser s'entenen més coses. Junts ha coincidit amb el bloc de la dreta espanyola per torpedinar l'impost a les elèctriques, mostrant-se -com en els temps de CiU enyorats per molts empresaris- com un partit de centre dreta.
Sánchez Llibre es mou bé pels cercles del poder i coneix a fons els secrets del Madrid polític. De la seva mà, Foment ha engreixat una estratègia que reuneix el contacte fluid amb Junts, aprofitant cada ocasió per barrar el pas a mesures que neguitegen l'empresariat, el suport a la moderació d'Illa i l'atac despietat contra l'ala esquerra del govern de coalició. Com va fer aquest dijous quan va parlar de "dues ànimes" dins de l'executiu: la de Yolanda Díaz i la de Carlos Cuerpo.
Entretant, Foment viu una lluna de mel amb la patronal espanyola CEOE, amb la qual havia tingut desavinences. Ara, Sánchez Llibre i Antonio Garamendi s'entenen. "Han vist finalment la utilitat de Foment", explica algú proper a la patronal. Una patronal que ha jugat, de manera discreta però insistent, la carta de la desinflamació del conflicte. Cosa que ajuda a explicar el to baix de Garamendi enfront l'amnistia. L'aposta de Sánchez llibre per deixar enrere la polarització també és una cosa que, perquè no hi falti res, va facilitar la relació entre Foment i la Moncloa.
Pimec: Cañete, llançat a la reelecció
El proper febrer, Pimec celebrarà eleccions. Antoni Cañete ja ha fet saber que es postularà a la reelecciói no es preveu oposició rellevant. Fa quatre anys, Pere Barrios, vinculat a Eines de País, li va disputar la presidència, però Cañete va guanyar amb el 83%. Cañete ha estat actiu per fer que les pimes fossin reconegudes en organismes com el Consell Estatal de la Pyme i el Consell Econòmic i Social, i ha mostrat com a triomf la reducció de l'impost de societats per a les microempreses i empreses petites. Aquest gener, Pimec celebrarà els seus 50 anys amb un acte amb tots els expresidents de la Generalitat.
Cercle d'Economia: eleccions sota control
També el Cercle d'Economia celebrarà eleccions. i serà segurament amb poques sorpreses. Com ja vam avançar, la catedràtica de la UPF Teresa Garcia-Milà es presentarà com a candidata a succeir Jaume Guardiola amb el suport de la junta i dels expresidents, el que deixa bastant lligada l'elecció. També aquí l'escenari és diferent al del 2022, quan per primer cop en la història va haver eleccions disputades, amb la candidatura de Rosa Cañadas. Sembla que el món econòmic es vol alinear amb una realitat sense sorpreses que Salvador Illa preconitza.