El Cercle d'Economia prepara el relleu de l'actual president, Jaume Guardiola, que conclou l'estiu vinent. Ja fa mesos que es produeixen converses discretes amb aquesta finalitat. Aquest dilluns tindrà lloc un dels rituals més tradicionals d'aquest procés intern: la reunió dels expresidents de la casa, tota una institució en una idiosincràsia que les vetlla molt. Si no hi ha sorpresa, avalaran un nom que es postula fa temps: Teresa Garcia Milà, catedràtica del Departament d'Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra. Una acadèmica respectada que té tot els números de succeir un exdirectiu financer com Guardiola.
D'aquesta manera, han tornat les maneres de sempre al Cercle, només interrompudes en el procés electoral de fa tres anys, quan es va viure l'escenari inèdit d'una cursa electoral. Aquest cop, tret de cap gir inesperat, la ungida serà candidata única. Les eleccions tindran lloc després de les properes jornades de l'entitat, previstes per al maig. Els comicis al Cercle, però, no són mai un tràmit, sinó que ofereixen una radiografia precisa del batec profund de les elits econòmiques del país en la seva versió més compromesa, és a dir, el món econòmic que vol incidir en el debat públic.
Perfil acadèmic i de la casa
Garcia-Milà és una acadèmica de 69 anys, amb pocs enemics, segons fonts de la casa, i força valorada com a acadèmica. Doctorada per la Universitat de Minnesota, ha estat consellera de diverses companyies i entitats financeres, com Vueling, Enagas i Banc Sabadell. Dirigeix la Barcelona Graduate School of Economics. Entre la massa social del Cercle, que aplega empresaris, directius, intel·lectuals i acadèmics, està molt ubicada en aquest darrer grup.
Amb la seva elecció, de confirmar-se, es bandeja la renovació generacional. I s'opta per algú molt de la casa. Tant que porta gairebé 30 anys a la junta directiva, on va ingressar sota la presidència de Josep Piqué el 1995. Els presidents del Cercle ho són només 3 anys i no poden ser reelegits, tot i que sí que poden tornar a ser-ho més endavant. Però aquesta limitació, que demostra certa saviesa de l'entitat, no s'aplica als vocals. Garcia-Milà ha estat a la junta des del 1995 tret d'un període breu (2013-16). Actualment n'és vicepresidenta. Ideològicament "dúctil", segons persones que la coneixen, alguns la ubiquen en el que havia estat el món "sociovergent".
Els fills de Vicens ja no se l'escolten?
Però el més significatiu no és tant l'elecció de qui serà la primera dona a presidir el Cercle sinó l'absència d'un perfil més representatiu de la burgesia industrial catalana. Alguns socis, en lesmurmuratio d'aquests dies, s'han mostrat queixosos de la manca de propostes provinents de l'àmbit explícitament empresarial. "Cap burgès, cap capità d'indústria ha mostrat interès per liderar la principal institució del capital més civilment inquiet?", es preguntava un soci.
El proper 16 de desembre, el Cercle celebrarà la segona edició de la Conferència Vicens Vives, amb què commemora la mítica dissertació que en un 1958 molt llunyà hi va fer l'historiador i que es considera un dels documents fundacionals de l'entitat. Aquest any en serà el ponent Miquel Roca. El mestratge de Vicens i la seva invocació als capitans d'indústria perquè lideressin una societat escapçada que restava sense estat ha estat molt important en la història de l'entitat. De fet, explica en part la seva fundació. Malgrat el context ple d'incerteses, just quan a Europa avança l'aposta per la reindustrialització per reforçar el projecte de la UE, els capitans d'indústria semblen no voler escoltar Vicens.