Als mercats de Barcelona, el comerç de proximitat perd pes i les cadenes de supermercats en guanyen. Aprofitant les remodelacions de la majoria dels recintes públics, l'Ajuntament ha cedit part dels espais comercials a empreses alimentàries com Lidl, Mercadona i Caprabo. Dels 39 mercats municipals que hi ha a la capital catalana, 29 estan ocupats per grans cadenes. D'aquí a un temps, la xifra serà més alta: el mercat de l'Abaceria (Gràcia), actualment en obres, reobrirà l'any que ve amb un supermercat, encara per adjudicar.
Aquests permisos són possibles a causa del pla especial d'equipament comercial alimentari de Barcelona (PECAB). L'any 2011, l'Ajuntament va virar d'estratègia i va posar el focus en "potenciar en el seu interior nous formats comercials". El consistori no contempla possibles efectes negatius per a les parades per la competència que poden lliurar les grans cadenes, sinó que considera que els supermercats "complementen els serveis" del mercat. Tot i això, tots els supermercats ubicats en mercats venen productes frescos com fruita, verdura, carn o peix, segons ha confirmat el consistori a Nació.
Gairebé tots els mercats que han estat remodelats a partir de l'any 2000 tenen incorporats supermercats en els seus recintes públics, molts cops se situen en els centres neuràlgics i comercials dels barris. La immensa majoria dels que no en tenen porten vint o trenta anys sense reformar.
L'Ajuntament de Barcelona costeja entre el 90 i el 95% del preu de les obres, i la resta es recapta dels comerciants. En l'aportació de l'Ajuntament és on entra en joc la participació financera dels supermercats. La principal condició per formar-ne part és pagar una part del cost de les obres, quantitat que es resta del que aporta el consistori. Actualment, hi ha tres mercats en plena remodelació: l'Abaceria, el de Montserrat i el d'Horta; quan obrin, els dos primers inclouran un supermercat.
El súper no hi és dins, però sí al costat
Hi ha mercats que no comparteixen recinte, però sí carrer amb supermercats. Un exemple és el Mercat de la Mercè i el Mercat del Besòs, que comparteixen carrer amb Lidl, però no es comptabilitza com a pertanyent del recinte, ja que s'hi situa en l’edifici del costat.
Per altra banda, el Mercat de Montserrat, a Nou Barris, tindrà un Aldi en una de les seves plantes, i compartirà carrer amb un Mercadona que és a la vorera de davant. És a dir, els mercats que no tenen un supermercat a l'interior o a escassos metres és perquè no s’han reformat o estan en obres, excepte el mercat de La Boqueria —el més visitat d'Espanya— i el de Sant Andreu.
Els mercats perden pes entre la gent jove
El ritme actual de la societat fa que l'atenció impersonal i l'autoservei tingui més èxit per l’optimització de temps. És una de les conclusions d'un estudi del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya, que també assenyala que hi ha una carència comunicativa de les activitats. En aquest sentit, demana dedicar més esforços per una major difusió per la conscienciació del producte de qualitat i pròxim. Un producte molt ben valorat pels consumidors, que també agraeixen el bon tracte per part dels botiguers, segons apunta una enquesta Òmnibus Municipal de 2024. Per contra, els mercats també són associats a preus elevats i un dels principals motius pels quals els enquestats no hi van és perquè els queden lluny.
La màxima optimització del temps és una de les principals justificacions pels quals es compra a supermercats o per internet, i a la vegada és una de les carències que troba la societat als mercats municipals. El jovent té més possibilitats de veure els seus avis, més que als seus pares, comprant al mercat. La tradició d'anar al mercata buscar aliments frescos es va diluint: els referents familiars, que antigament compraven en mercats perquè era l'opció principal i gairebé única, van desapareixent i anar al mercat, fet que abans era quotidià, ara és excepcional.
Molts negocis familiars tanquen per manca de relleu generacional o traspassen la parada a propietaris que van aglomerant parades en diversos mercats. Això, sumat a la falta de digitalització, la diversitat horària de les parades i la dificultat per competir amb els extensos horaris i baixos preus dels supermercats, fa que avui en dia hi hagi moltes parades amb les persianes abaixades. Per altra banda, els paradistes es queixen de la poca visió de futur que té l'Ajuntament a l'hora d'oferir les condicions per anar als mercats reformats: els preus de construcció de les parades i la durada dels anys de llicència són els principals entorpiments que fa que molts venedors no els surtin els comptes i es repensin seguir.
De les 4.700 parades als mercats municipals, 900 estan buides, tal com va assenyalar l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB) davant d'una petició d'ERC, a finals del 2023. Els republicans han demanat la creació d'una comissió per definir les bases del nou Pla Estratègic de Mercats. Malgrat l'alarmant xifra de tancaments, l'IMMB va puntualitzar que el motiu eren les afectacions dels processos de transformació, reordenació i reforma i va assegurar que gran part d'aquestes seran adjudicades un cop acabin les obres que estan en marxa en els diversos mercats.
Per fer front a la manca de relleu generacional, Barcelona Activa i l'IMMB organitzen un programa dirigit a joves d'entre 18 i 29 anys per a promocionar les oportunitats professionals d'aquest ofici.