A El Despertador d'ahir us explicava que el PP ha optat pel discurs dur en matèria d'ocupacions, seguretat i immigració a Catalunya (si fas candidat al xèrif Xavier García Albiol és per alguna cosa) en l'intent de taponar la fuga de vots que s'observa de la dreta tradicional cap a Vox i que podria ser especialment significativa a les quatre demarcacions catalanes. Els tres caps de llista que acompanyaran l'alcalde de Badalona són nous i joves en l'intent de cobrir també el flanc generacional. Els joves de dretes i espanyolistes se senten més atrets per Santiago Abascal que per Alberto Núñez Feijóo, i per això toca posar al cartell els cadells.
Els populars no tenen una proposta per Catalunya (saben que poden arribar a la Moncloa sense seduir i l'establishment nostrat és dòcil amb els polítics de Madrid), però sí que pensen en el nostre país. Una de les seves bèsties negres és l'escola en català, un assumpte que excita la seva parròquia al conjunt de l'Estat. Tant els fa que l'ús social del català reculi o que la immersió lingüística no doni els resultats d'abans perquè s'ha relaxat a moltes escoles i instituts.
Ahir ens vam llevar amb una informació que l'entorn de Feijóo filtrava al diari El Mundo. Explicaven que el seu "Contracte amb Espanya" (un compromís programàtic de dotze punts que va signar de forma solemne) inclouria que el castellà tingués un 50% de presència a l'escola catalana. Ja no la tercera hora que fa vint anys va encendre els ànims o el 25% que en els darrers anys ha intentat imposar la justícia espanyola contra els criteris pedagògics. Ara el 50%.
Finalment, al document presentat per Feijóo van preferir no concretar la xifra, que a primera hora del matí ja havia despertat reaccions indignades entre les forces polítiques i la comunitat educativa del país. Feijóo defensa un "bilingüisme cordial" i al document sí que deia que es garantirà "l'ensenyament del castellà a tota Espanya", cosa que ara consideren que no està assegurada a Catalunya. Tot això no és nou en el candidat del PP: a Galícia ja va defensar la meitat gallec i la meitat castellà a l'escola quan era president.
Les intencions del PP són clares perquè Feijóo i els seus només defensen el bilingüisme allà on intueixen massa català. No el defensen a l'oferta televisiva, a la cartellera dels cines, a les comissaries de la policia espanyola, a l'administració perifèrica de l'Estat, o a la Justícia, on els jutges i els fiscals poden exercir a Catalunya sense saber ni un borrall de la nostra llengua.
Perseguir el català a l'escola és un clàssic del PP i anar de bracet de Vox no és la millor notícia. Els dos partits assumeixen el frontisme lingüístic que va posar damunt la taula Ciutadans judicialitzant la llengua (als tribunals saben que juguen a casa) i els populars han sadollat l'extrema dreta atacant la llengua pròpia al País Valencià i a les Balears. Per sort, els pares, que volen que els seus fills també sàpiguen català, els han parat els peus, però l'atac és una constant. És evident que si el 29-N guanyen amb majoria absoluta se les empescaran contra la normalització lingüística amb lleis de bases que desactivin les competències educatives de Catalunya i donin cobertura a qui vagi als tribunals contra l'escola en català. Sobre la llengua us aconsello l'opinió que signa avui Carme Vidahuguet.
I tot això, prou que ho sabem, passarà per més que Feijóo prefereixi amagar les xifres que els seus expliquen a la premsa amiga quan fan una voladura controlada o que Vox usi el català als actes de campanya per esgarrapar els vots del votant més xenòfob d'Aliança Catalana. Precisament d'això parlem al segon Snooker de butxaca, la versió mini i espero que amable del nostre podcast polític que farem fins als 29-N una, dues o tres vegades per setmana amb Roger Pi de Cabanyes per fer-vos una immersió (aquesta sí que efectiva) en les claus de la campanya espanyola. Ens preguntem si Vox s'encasquetarà la barretina i hi posem una mica de bona cara.
Avui no et perdis
- L'última rebequeria de Pablo Llarena: què passa a partir d'ara amb l'amnistia?; per Bernat Surroca Albet.
- Què és «La Casa de la Vaga», l'espai «ocupat» a l'edifici històric de la UB per escalfar l'11-N?; per David Cobo.
- Anàlisi: ACAB al 16è districte de París; per Nico Tomás.
- Dades: De la Vajol a Fontanilles: els municipis amb més desigualtat econòmica de Catalunya; per Gerard Mira.
- La gestió de la nova dana al País Valencià despulla Carlos Mazón; per Eloi Sadurní.
El passadís
Hi ha nervis al PP -com a tots els partits- mentre s'escolen els dies per acabar de tancar les llistes electorals. També entre els populars catalans, atès l'hermetisme imposat per Feijóo. Diumenge passat, el PP va presentar el cap de llista per Barcelona, Xavier García Albiol. No ha estat l'única renovació de rostres. Les altres tres circumscripcions també tindran nous caps de llista, una nova fornada de dirigents. En el cas d'Albiol, la seva entronització es va produir en presència de qui havia estat el cap de llista el 2023, Nacho Martín Blanco. Un ex de Ciutadans que en pocs dies va passar del partit taronja a la formació conservadora i que fa temps que ha caigut en desgràcia davant Miguel Tellado, home fort del clan gallec que avui regeix els destins del PP. Algunes intervencions de Martín Blanco al Congrés havien semblat a Tellado pròpies d'algú que coneixia poc l'ideari del partit. Ell espera repetir, però...
Vist i llegit
El periodista Albert Lloreta, expert en el món digital, ens ha fet un bon regal a tots els que ens agrada la història. Ha creat un contenidor de podcast d'aquesta matèria en català que permet filtrar-los per èpoques i per fonts. Hi trobareu tots els capítols de A les Portes de Troia (la Xarxa), de l'Institut d'Humanitats de Barcelona i de l'En Guàrdia i els Sons de l'edat mitjana de Catalunya Ràdio. Trieu i remeneu aquí perquè n'hi ha gairebé 3.000 i ja sabeu que la història no sempre es repeteix, però rima.
Recordem
I avui que el Barça juga al Parc dels Prínceps contra el PSG un gran partit europeu és avinent recordar que el 20 d'octubre de l'any 1979, a la masia de can Planes, que és davant del Camp Nou i que fins aleshores havia acollit les oficines del Barça, s'inaugurava la Masia, residència dels joves de les categories inferiors del futbol masculí. Per la residència hi van passar grans figures com Amor, De la Peña, Xavi, Inesta, Puyol, Guardiola o Messi. El club tenia cura de la seva manutenció i estudis. El model ha donat grans jugadors al club i forma part de la seva filosofia. El 2011 fou substituïda per la nova Masia, a la Ciutat Esportiva Joan Gamper de Sant Joan Despí, que acull jugadors i jugadores de diverses categories, esports i nacionalitats. Així explicaven a l'InfoK, l'informatiu infantil i juvenil del 3Cat, com és la Masia amb alguns dels que hi viuen.
