Cap de setmana de precampanya total a l'espera que aquesta setmana el Tribunal Suprem resolgui l'amnistia. No hi haurà gran coalició a l'esquerra del PSOE (el País Valencià és l'excepció) i els partits perfilen candidatures i programes. El PP, favorit per ser a la Moncloa després del 29-N, ja acusa cert nerviosisme per l'habilitat i l'ús de l'emocionalitat que fa Pedro Sánchez. El 2023 ja els va prendre la cartera i no volen que els torni a passar.
Alberto Núñez Feijóo, que ahir va ser a Barcelona, es mou: fa uns dies intentava tallar el debat sobre el futur de les pensions, que li pot passar factura entre els votants de més edat, i aquest cap de setmana buscava que Vox no es presenti en algunes circumscripcions al Senat per agrupar en els candidats del PP tot el vot de la dreta. És el que ha fet el PSOE pactant amb el Front Ampli a la cambra alta. A la cambra alta es vota persones, però normalment els electors trien els tres senadors que a cada província presenta el partit que escullen. Per tant, qui guanya a la demarcació, és sempre qui sol endur-se tres dels quatre senadors en joc.
Feijóo està disposat a tancar també un acord amb Vox al Senat malgrat haver ridiculitzat el de "desesperats" del PSOE i ahir, en una entrevista a El Periódico, normalitzava pactar amb l'extrema dreta. Recordava que ja ho fa a quatre comunitats i que la cosa "funciona". La dreta espanyola, a diferència de les de la resta d'Europa, ha abraçat l'extrema dreta a una velocitat supersònica. Són més que cosins.
Que tingui coll avall pactar-hi i que ho expliqui ajuda a aclarir l'escenari i és possible que mobilitzi, tot i que espera que menys que el 2023 perquè com més temps passa més integrat està al paisatge el partit d'Abascal. Però tot això no evita que Feijóo hi competeixi. El PP tem que el PSOE el passi davant perquè això li complicaria el discurs i l'operativa per governar encara que sumi majoria absoluta amb Vox.
Feijóo pugna amb Abascal, i singularment ho fa a territoris com Catalunya, on els ultres podrien passar-li davant segons diverses enquestes. Tradicionalment, el PP buscava al nostre país vot catalanista de centredreta i parlava de finançament, d'infraestructures, de gestió, de fiscalitat, de creixement econòmic... ara no. Ja no lluita (o no ho fa tant) amb l'espai postconvergent, i sí amb Vox, que espera treure suc de l'agenda alimentada també per Aliança, fonedissa el 29-N però present en la conversa pública. D'aquí que el PP triï no només el principal alcalde i la cara més coneguda que té (el badaloní Xavier García Albiol), sinó sobretot qui millor entra en l'agenda de l'extrema dreta.
Albiol va acceptar, en un discurs només en castellà a les xarxes, la designació (òbviament a dit des de Génova) com a cap de cartell parlant d'"ocupacions il·legals" i d'"immigració irregular". No hi ha més oferta i no sembla que hi hagi més problemes a Catalunya ni el govern de l'Estat pugui fer alguna cosa per la indústria, el finançament o la xarxa de Rodalies. No va exportar el simpàtic badalonisme que el fa transversal i popular a la ciutat perquè Albiol (que quan va ser cap de llista al Parlament el 2017 es va estimbar davant Ciutadans i va estar a punt de deixar sense representació el PP) sap a què va. El seu partit del 29-N, com el del cap de llista per Lleida, Roger Melero, que a les xarxes cau sovint en discursos islamòfobs, es juga al córner i amb l'extrema dreta espanyolista.
Feijóo recordava ahir que el 2023 va perdre per Catalunya (40 escons catalans van investir Sánchez i només 8 -els sis del PP i els dos de Vox- estaven disposats a fer-ho amb ell) i ara vol recuperar els diputats que havia tingut a Lleida i a Girona a més d'evitar que Abascal el superi. Tria Albiol -que haurà de tenir una dispensa de la direcció del partit per saltar-se els estatuts i compaginar escó i alcaldia- per fer-ho possible i ahir ja va anunciar que li encarregarà liderar una llei antiocupacions al Congrés.
L'alcalde havia dit dissabte que Madrid no li prendrà "ni un minut" dels que dedica a Badalona i diumenge rebia l'encàrrec i deia que no hi aniria a passejar-se les setmanes de ple. Si vol fer tanta feina a Madrid i assegura que no en farà menys a la seva ciutat, realment devia dedicar poc temps a l'alcaldia. Ara, però, la seva missió és millorar resultats i guanyar Vox. Per això torna l'Albiol del "limpiando Badalona" i s'amaga el del "badalonisme".
Avui no et perdis
- Anàlisi: Marca França el camí de l'Europa indignada?; per Antoni Segura Mas.
- La relació (impossible?) entre l'independentisme i els Comuns; per Oriol March.
- L'estratègia de Jové i Salvadó per doblegar l'«últim de Filipines»; per Bernat Surroca Albet.
- Reportatge: El monument de Tortosa: entre partidaris i detractors, la indiferència; per Sílvia Berbís Morelló.
- Entrevista a Laura Gost, escriptora: «Amb els llibres et fas unes expectatives molt altes del que serà la teva vida adulta»; per Guillem Maneja Juvanteny.
El passadís
Aquests dies just ha fet un any de la no acceptació per part dels accionistes del Banc Sabadell de l'opa del BBVA. Un dels que va liderar l'estratègia (que va ser bancària i també institucional) va ser el conseller delegat, César González-Bueno. Poc després de l'opa, i de comú acord amb el president del banc Josep Oliu, amb qui encara manté una bona relació, l'executiu madrileny va deixar el banc. I ara gaudeix d'una plàcida jubilació. Viu a Estoril (la seva parella és portuguesa) i pot dedicar temps als seus fills petits. Això no vol dir que, amb 66 anys, estigui del tot fora de joc: impulsa negocis amb un dels seus fills grans i assessora grans empreses gràcies a la seva agenda de contactes. I quan l'ocasió s'ho val es deixa veure per Catalunya, com va fer la setmana passada als premis Planeta, on es va abraçar amb Oliu.
Vist i llegit
Les imatges dels aldarulls a París i a moltes ciutats franceses han marcat el cap de setmana. El malestar social fa temps que es cova a França, on la classe treballadora veu amenaçats els drets. El 2018 les protestes de les armilles grogues ja van provocar incidents. D'això va la pel·lícula francesa Cas 137, que ha rebut diversos premis i que explica la història d'una agent d'assumptes interns que investiga un cas de brutalitat policial durant una manifestació en el marc d'aquella mobilització. El film relata bé el corporativisme (que pot mutar en impunitat) policial i planteja dilemes ben interessants. Es va estrenar el 2025 dirigida per Dominik Moll i la podeu veure a Filmin en català.
Pilota a l'olla
El Barça ha acabat la jornada com a superlíder de la lliga després de guanyar amb autoritat al camp del Betis. I té al davant una setmana que serà clau per confirmar si aspira a tot amb l'autoritat que ha demostrat fins ara. Demà juga partit de Champions a París contra el PSG. El matx enfrontarà els que estan ara considerats els dos millors equips d'Europa i els de Flick hauran de demostrar, després d'imposar-se amb comoditat a rivals molts inferiors a la lliga i a Europa, que tenen gana i talent. El bon moment de forma de Lamine Yamal hauria d'ajudar. I diumenge el clàssic contra el Madrid al Camp Nou -torna Mourinho- que pot valdre mitja lliga si el Barça ja deixa el Madrid a nou punts. Que tinguem sort!
