El pessic de la dana

Aquests serà un Nadal trist al País Valencià. Pels que ja no hi són, per la ràbia davant la mala gestió del Govern de Mazón, per la sensació d'indefensió davant d'anys deixadesa urbanística i climàtica, i per la constatació de fins a quin punt costarà refer-se materialment i anímicament. Ahir una visita sorpresa dels reis d'Espanya, que es van voler estalviar polèmiques i xiulades com els va passar a Paiporta, però que va fer enfadar, lògicament, a l'alcaldessa de Catarroja tornava a posar damunt la taula com és de llaminera encara la situació per alguns representants institucionals.

Era el dia de la Grossa de Nadal que es va vendre a Logronyo i es cobrarà en gran part a Madrid en un particular homenatge a l'Espanya buidada i xuclada per la seva capital. Molts hi juguen per divertir-se (podeu comprovar aquí si el vostre número té premi), perquè tenen la sensació que queda repartit, o per ajudar a les entitats de tota mena que fan participacions.

En el cas del País Valencià, alguns mitjans titulaven, cofois i donant-hi una gran rellevància, que els premis van "alleugir" la situació presentant-ho com a molt més que una anècdota. Es referien a uns quants dècims d'un tercer premi venut a Catarroja i a Requena. Poc més d'un milió d'un total de 36 en grans premis al País Valencià, que n'ha jugat més de 400 (el costum macabre de comprar "on han passat desgràcies" és a l'ordre del dia) segons les estimacions de Jocs i Apostes de l'Estat. A vegades, el periodisme necessita titulars peti qui peti i la realitat acaba fent nosa.

La situació al País Valencià, on dos mesos després encara es neteja fang i hi ha alguns serveis públics a mig gas, no s'arreglarà ni amb atzar ni amb la divina providència o la caritat d'una marató televisiva. Aquests espectacles, per cert, a més d'aportar alguns diners i sensibilitzar, en algun cas són utilitzats per netejar les consciències dels que reclamen que qui té més pagui menys impostos. Preferiria la certesa que cap necessitat en l'àmbit de la salut —i la investigació ho és— depengui de si l'encerten molt o poc tocant-nos la fibra o passem el diumenge davant del televisor. 

Les solucions, la inversió i la implicació s'han d'exigir a les administracions i al conjunt de la ciutadania, i les responsabilitats (que estan per arribar, també als tribunals) als polítics que no han fet la seva feina com tocava. Ni tota la grossa de Nadal hauria servit per arreglar els estralls. El benestar, la seguretat i el progrés de tots no pot ser una loteria.    

El passadís

El departament de Justícia ha emès un informe avisant les fundacions dels partits que no poden tenir als seus patronats a persones inhabilitades per a l'exercici de càrrec públic o condemnades per casos de corrupció. Això ha fet que Raül Romeva, que encara no ha estat amnistiat pel Suprem, passi de president a portaveu de la Fundació Irla, la d'ERC, i que no estigui gens clar que Laura Borràs pugui presidir la fundació de Junts, tal com es va dir quan se la va apartar de la presidència del partit.

No es pot dir que aquesta possibilitat hagi sabut massa greu al patronat de la Fundació Demòcrates de Catalunya, que ha quedat vinculada a Junts després de la integració del partit que liderava Toni Castellà a la formació que presideix Carles Puigdemont. La Fundació, que no ha tingut activat els darrers anys, té al seu patronat Castellà, la regidora Titón Laïlla i Dani Planàs a més d'altres militants del partit sorgit en el seu dia de les files d'Unió i on no sovintegen els partidaris de Borràs i les seves formes de fer política. La inhabilitació de Borràs va començar a tenir efectes quan va perdre l'escó i la presidència del Parlament, però la sentència condemnatòria per corrupció encara no és ferma.    

Vist i llegit

Montserrat és una muntanya sagrada i un símbol nacional per a milions de catalans. I també és lloc de trobada de turistes i excursionistes fascinats pel seu paisatge i les seves singulars agulles. El monestir benedictí celebra aquest any el seu mil·lenari i això ha posat moltes mirades en la comunitat de monjos, l'abadia i la muntanya. L'edició espanyola de la revista americana National Geographic hi ha dedicat un número de col·leccionista, un monogràfic que ja s'ha esgotat (molts avis anaven bojos buscant-la) i que han hagut de reeditar. Ho ha fet, com és habitual, en castellà, però Montserrat ha estat l'excusa perquè també s'hagi editat, esgotat i reeditat en català. La podeu trobar aquí. Tant de bo no sigui una excepció!

I precisament, aquest cap de setmana en Pep Martí ha entrevistat el germà Pau Valls, que dissabte i diumenge organitzava al monestir unes jornades per a no-creients. No us perdeu les seves reflexions i la seva història personal i política, que no és gens convencional. 

El nom propi

I en un dels corriols de Montserrat va trobar la setmana passada la mort Isak Andic, fundador i propietari de Mango i l'home més ric de Catalunya. L'acompanyava només el seu fill Jonathan, a qui va confiar i després retirar la gestió de la companyia i amb qui les relacions eren com a mínim difícils, fet que ha provocat alguns comentaris i especulacions. La sobtada mort d'Andic ha confirmat com l'executiu més poderós de la firma a Toni Ruíz (Barcelona, 1969), economista de formació.

Va arribar a la companyia el 2015 procedent de Leroy Merlin com a director financer, però des de 2020 n'és conseller delegat després d'ocupar el lloc del fill de l'amo, que no se'n va sortir. Ruíz, a qui Andic va donar el 5% de les accions de la companyia familiar, suma ara la presidència interina de Mango al càrrec de conseller delegat. L'obertura del testament i la posició en la qual quedin els tres fills pot fer que, com va dir, tothom "continuï remant junts" després de la mort del fundador o no.  

Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació

Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.