Ramon Espadaler (Sant Quirze de Besora, 1963) es va trobar, com tots els consellers del Govern que encapçala Salvador Illa, una carta amb els principals objectius del seu departament -Justícia- en el primer dia del mandat. La signava el president Salvador Illa, de qui reconeix just abans de l'entrevista que està molt al damunt de totes les carpetes que envolten l'executiu. Espadaler, provinent d'Unió i ara al capdavant d'Units per Avançar, acumula experiència governamental sota tres presidents: Jordi Pujol, a qui va acompanyar en el tram final de la carrera com a conseller de Medi Ambient; Artur Mas, amb qui va ocupar la cartera d'Interior; i Illa, que el va triar per comandar Justícia en estreta col·laboració amb Interior.
De perfil moderat, només va fer una petició al president quan li va encomanar el càrrec: tenir sota la seva jurisdicció Afers Religiosos, una de les que més li interessen del mandat. Al llarg de la conversa, aquest divendres al seu despatx, just abans de marxar cap a l'Auditori a escoltar un concert de Beethoven, desgrana els principals reptes de la conselleria, amb la lluita contra la multireincidència com una de les prioritats. També reflexiona sobre l'estat de les presons, sobre l'aplicació de l'amnistia —frenada pel Tribunal Suprem—, sobre la situació de Carles Puigdemont i sobre la dinàmica pressupostària a l'Estat i al Parlament, més imbricada que mai degut a l'aritmètica de què disposen el PSC i el PSOE.
Quin balanç fa dels primers quatre mesos al capdavant de la conselleria?
En fem un balanç positiu. Aquesta etapa ha servit per agafar velocitat de creuer i per orientar la proa de la legislatura. Una qüestió que per a mi és molt rellevant és la reutilització de l'Observatori Català de la Justícia, on ara s'asseuen també el Consell General del Poder Judicial i el Ministeri de Justícia. És la primera vegada que ens asseiem a la mateixa taula. I aquest és un instrument que volem utilitzar de futur. És on vam concretar el pla de xoc contra la multireincidència en el cas de Barcelona. També vam fer un acord amb el Consell de Col·legis d'Advocacia de Catalunya en relació amb el torn d'ofici que és molt important, no només per l'increment de la dotació econòmica en vuit milions més sinó perquè s'eixampla l'espectre de supòsits que es poden acollir a la justícia gratuïta.
En un altre front, dret civil català, hem enviat ja al Parlament una llei, que no és mèrit nostre sinó que l'hem heretada, de suports a la presa de decisió jurídica de persones amb discapacitat. I hem enviat una altra llei, que en aquest cas és un compromís d'investidura, com és la de memòria democràtica, per tal que la cambra torni a iniciar el tràmit. S'ha iniciat el monument del Camp de la Bota, que està al principi de les obres. L'altre dia vaig sentir una frase que em va agradar: ens hem d'ocupar més de la política de les coses que no pas de les coses de la política. L'esperit que ens ha guiat és aquest, més que no pas fer grans debats. Es tracta d'aterrar i resoldre.
Una de les concrecions és la lluita contra la multireincidència. Es van reunir amb el ministre Félix Bolaños i amb el president per pactar la posada en marxa de cinc jutjats més per combatre-la. N'hi haurà prou?
Un problema és el de la multireincidència a Barcelona, i creiem que amb aquesta resposta de cinc jutjats es pot absorbir allò que tenim en estoc, per dir-ho així, i admetre i gestionar allò que va entrant i que anirà entrant. No serà de la nit al dia, però en dos anys o dos anys i mig ens posarem en línia de la resta d'Espanya, perquè anem molt endarrerits. Això no vol dir que tots els problemes de col·lapse a la justícia estiguin en l'àmbit penal ni en el territori de Barcelona. Hi ha problemes puntuals de col·lapse en altres àmbits, com el civil, com el mercantil, i també en altres territoris.
"Les dades de seguretat no són per tirar coets, però això tampoc és el Vietnam: a vegades algú vol treure les coses de mare"
Per tant, què hem fet? Primer el pla de xoc, que és sobre multireincidència a Barcelona, perquè la multireincidència a la capital és el 55% del fenomen a tot el país. Hem atacat la urgència, però no desatendrem el que és important, que farem amb la llei orgànica d'eficiència del servei públic que s'ha aprovat precisament aquesta setmana. És sota aquesta mirada que hem de fer el pla de legislatura.
Catalunya farà de llebre en l'aplicació d'aquesta llei?
Sí. Compartim interès amb el Ministeri. Ha posat uns terminis difícils, són ajustats, hi ha pressió en aquest sentit, i al Govern tenim molt interès que això funcioni. Per tant, aquí anem molt alineats amb el Ministeri. Vam oferir que la pròxima conferència sectorial sigui per exclusivament centrar-nos en el desplegament d'aquesta llei i que la fem a Barcelona. S'hi va avenir tothom. Ho farem al mes de març, aproximadament.
Vostè també ha estat conseller d'Interior. Considera que hi ha un problema real de seguretat o és més aviat una percepció?
Les dues coses. Les dades de seguretat no són per tirar coets, però això tampoc és el Vietnam: a vegades algú vol treure les coses de mare. Hi ha unes dades que preocupen en ciberdelinqüència, en multireincidència, en tota la criminalitat associada al tràfic i al conreu de marihuana. Percepció i dades van una mica de bracet. Ara s'està inflexionant. Quin és el nostre paper amb això? El punt de partida de tot, i el que em diu el president, és treballar braç a braç amb la consellera d'Interior, Núria Parlon, perquè són dos parts d'un mateix procés. En l'anterior legislatura es va fer molt ben fet d'ampliar el sostre de nombre de Mossos d'Esquadra i, en el cas de Barcelona, ampliar el sostre de Guàrdia Urbana, i per tant s'ha guanyat eficiència policial.
I què no es va fer a l'anterior legislatura? Ampliar el nombre de jutjats, en el cas de Barcelona i també en d'altres parts del territori. Aquí s'havia fet un coll d'ampolla. Què estem fent aquesta legislatura? A mi m'agrada dir que aquesta legislatura estem fent amb els jutjats allò que es va fer a la legislatura anterior amb els Mossos. És a dir, posar més recursos humans, posar més recursos materials, per tal de desfer aquest coll d'ampolla i que les coses flueixin. És a dir: que quan un policia deté un multireincident, se l'adreça al jutjat que toca i amb el temps que estableix la llei es pot fer la sentència pertinent, la que toqui.
Els successius governs independentistes van desatendre aquestes qüestions? O és que ara, amb una Moncloa propera al PSC, s'han desencallat més carpetes?
Desconec si formalment s'havia plantejat en termes de pla de xoc. Sí que vull ser molt honest en aquest sentit: les relacions entre la meva predecessora i el Ministeri eren perfectes, fluides, normalitzades. I això em consta de les dues parts. Per les raons que fossin, no s'havia plantejat en format fem un pla de xoc. Hi ha una vella frase del president Maragall que deia que l'estat del benestar eren mestres, metges i mossos. Ara això ho hem d'eixamplar amb els magistrats. El servei públic de la justícia és un servei de primer ordre amb una particularitat, que depèn d'un altre poder. No hem hagut de perdre ni deu minuts en la diagnosi perquè les dades són faves comptades. En la teràpia, això sí, potser és una mica més complex. La proposta dona sortida al problema que tenim.
El debat sobre la seguretat i la reincidència, si vol, està una mica contaminat per l'aparició de l'extrema dreta. Com s'ha de combatre aquest discurs?
Concebo l'àmbit de la justícia molt de bracet amb l'àmbit d'Interior perquè aquest és un repte important. El president em va demanar que cal combatre els discursos de la ultradreta i els populismes, i al departament hi ha dos elements importants: la qualitat dels serveis públics i la memòria democràtica. Es tracta de ser eficients, donar respostes de debò a la gent, i fer pedagogia sobre la memòria democràtica.
Seria un error caure en un discurs punitivista?
La multireincidència aconsegueix dues coses: generar sensació d'inseguretat i alimentar determinats discursos molt deliberats des de determinades posicions molt esbiaixades. No es pot anar amb el lliri a la mà. S'ha de donar una resposta policial i una resposta judicial. Aquesta és tota la resposta al repte de la multireincidència de la inseguretat? No. De la mateixa manera que estem al final de la cadena —policies i jutjats— també s'ha d'invertir el principi de la cadena. Que vol dir educació, serveis públics de qualitat, ajudes. S'ha de mirar com un tot.
Un dels dèficits del funcionament de la justícia és l'ús minso del català, que en el cas de les sentències no arriba ni tan sols al 10%. Serà una prioritat per a vostè fer créixer aquest percentatge?
Sí. Per nosaltres és absolutament una prioritat. Les xifres del català a la justícia són inacceptables. Els ciutadans tenen el dret a poder expressar-se amb la seva llengua, en català, i moltes vegades aquest és un dret que no poden acabar exercint. I ho són també des d'una perspectiva global. Estem a l'entorn per sota del 7% de sentències en català, quan fa vint anys estàvem al voltant del 20%. Llavors no era per tirar coets, imaginem-nos ara. Per tant, per nosaltres aquest serà un eix central del pla de departament.
Hi ha molta multiplicitat de factors, i hem d'incidir en tots ells. Des de les beques, perquè hi puguin haver jutges que entenguin, comprenguin i aprenguin el dret civil català. També hi ha l'acord amb el Col·legi d'Advocats en el torn d'ofici per incentivar que es tramitin les causes en català. El mateix hem fet amb procuradors. Serà un camí llarg perquè el punt de partida és molt endarrerit, però es convertirà en un dels eixos centrals de la conselleria.
"La multireincidència aconsegueix dues coses: generar sensació d'inseguretat i alimentar determinats discursos molt deliberats des de determinades posicions molt esbiaixades"
En les últimes setmanes han aprovat el projecte de llei de memòria democràtica, que beu de la feina de l'anterior Govern i que vostè s'ha fet seu. Introduiran millores en el tràmit parlamentari?
Serem respectuosos amb el que faci el Parlament. Vam descartar fer ajustos: podíem haver agafat les esmenes que en el seu dia va fer el grup parlamentari socialista i incorporar-les a la llei, però ho hauríem distorsionat. Teníem el compromís amb ERC i els comuns de presentar el mateix text, i així ho fem fet. Correspon al Parlament decidir si es fa amb el tràmit d'urgència, i les esmenes depenen dels grups.
Al mes de març, una treballadora de la presó de Mas d'Enric va morir per l'atac d'un intern a la cuina de la presó. Es va donar instruccions perquè els presos amb delictes de sang no treballessin en zones amb objectes punxants, però la Síndica de Greuges ha demanat revertir-ho. Li faran cas?
Sempre fem cas a la Síndica de Greuges, avui hi he parlat. La circular 2/2024 és una resposta al seu informe previ de 4 de juliol en què deia que en l'assignació de llocs de treball a les presons calia tenir també en compte quin és el tipus de delicte pel qual s'ha penat una persona. Aquesta circular és atendre una de les observacions que va fer la síndica. Ara, què ha dit? Que no es faci d'una manera universal. L'aplicació es fa analitzant cas per cas. S'analitza cada cas, s'avalua el risc i s'intenta buscar una alternativa. Ella no es diu que deroguem. Si ho haguéssim fet tot de cop, hauríem trencat moltes coses.
Estan oberts, per tant, a aplicar-ho de manera més individualitzada.
Cada centre penitenciari fa l'anàlisi, i no és de la nit al dia. La síndica abunda en aquest aspecte i, per tant, nosaltres no ens passa pel cap desatendre una reflexió que és una recomanació, no una cosa imperativa.
Creu que el Govern anterior va cometre errors en la gestió de la crisi derivada del cas de Mas d'Enric?
A pilota passada és molt fàcil dir que s'havia d'haver fet. L'episodi de l'assassinat de la Núria, la cuinera de Mas d'Enric, és únic, perquè no havia passat en cap presó catalana ni en cap presó espanyola. No m'interessa gens dir si es van fer coses bé o malament. Quan vam arribar a la conselleria hi havia uns acords amb els sindicats als qual donarem compliment. Els acords s'estan complint i es compliran. Però el més important que volem fer aquesta legislatura en l'àmbit penitenciari és la formació en origen del personal de presons, que sigui molt més completa del que es fa ara, i la formació continuada. Si en l'àmbit de justícia l'element troncal és el català, en l'àmbit de presons l'element troncal és la formació del personal. Ens sembla fonamental, perquè això és aportar seguretat als treballadors de presons i és apostar pel bon clima als centres penitenciaris.
Els funcionaris de presons s'agafen la baixa quasi un 5% més que la resta de treballadors públics. Què poden fer per revertir-ho?
Probablement, aportant seguretat, estabilitat i certeses al lloc de treball, i apostant per recursos com la formació i l'ús de la tecnologia, des de les càmeres fins als drons o els inhibidors. I creant un clima el màxim de positiu possible. La nostra obsessió és crear un clima de convivència adequat als centres i això es pot fer escoltant la demandes dels sindicats i professionals, i atenent els drets dels interns.
"L'assignació d'una escorta a Carles Puigdemont és una decisió de caràcter tècnic. Situar-ho en el pla polític... no ho sé. No m'atreviria a dir si cal o no cal escorta"
No forma part de les seves competències, però com a exconseller d'Interior és una veu autoritzada: Carles Puigdemont ha de tenir escorta dels Mossos d'Esquadra?
Recordo haver tingut aquesta discussió amb algun representant polític. L'assignació d'una escorta és una decisió de caràcter tècnic. Situar-ho en el pla polític... no ho sé. No m'atreviria a dir si cal o no cal escorta. Em consta quina és la petició de Junts i em consta també la resposta del Ministeri, però ho situaria més en el pla tècnic.
I en el pla tècnic és viable?
No em correspon a dir si és viable o no. El que voldria és que Carles Puigdemont estigués aquí, que per això s'ha fet una llei d'amnistia, que ho és també de normalització de la situació política i social a Catalunya. I voldria que es complís la voluntat del legislador, que és normalitzar la situació, que és que es pugui fer efectiu aquest retorn.
Què pensa el conseller de Justícia quan un tribunal com el Suprem no està complint amb la voluntat del legislador?
D'entrada, respecto el que facin els tribunals. Per moltes raons, no només perquè ara estigui ocupant aquesta responsabilitat. Però també tinc la meva opinió i és que s'hauria de donar curs a la voluntat del legislador, des del respecte a les decisions d'un altre poder. I, per a mi, la separació de poders és una cosa sagrada.
Puigdemont demanava aquesta setmana en una entrevista a TV3 que se li apliqués l"'amnistia política". I que, per exemple, Salvador Illa i Pedro Sánchez s'hi reunissin. Com ho veu?
Quan arribi el moment que els respectius presidents creguin que això és factible o s'ha de fer, es farà. Cada cosa al seu temps. Desitjaria que aquestes entrevistes es poguessin fer aquí.
"Soc moderadament optimista sobre l'aprovació dels pressupostos"
Forma part d'un Govern que està en minoria parlamentària, com recorda sovint el president de la Generalitat. Creu que acabaran aprovant els pressupostos?
Sempre soc moderat en tot. I soc moderadament optimista sobre l'aprovació dels pressupostos. Es farà en un ritme segurament més lent del que hauria fet un Govern amb majoria absoluta i és lògic pensar que els socis d'investidura ens ajudaran a tenir el primer pressupost de la legislatura, però també entenem que han de fer les aportacions. Hem esperat a decisions rellevants en un partit (ERC), perquè era absurd pretendre que prengués decisions abans. Això ja s'ha resolt i a partir d'aquí cal avançar. Crec que tindrem pressupostos i hi haurà aportacions dels partits que hi donin suport, perquè se l'han de sentir seu.
Té confiança en la consecució del finançament singular? S'arribarà a temps per recaptar l'IRPF en l'exercici del 2026?
És la voluntat del Govern i no tinc cap indici que això hagi de canviar. Tinc confiança en el president i ho ha expressat amb molta claredat. També sabem les dificultats que hi ha. Missatges com el de la Conferència de Presidents són per fer aquesta pedagogia, perquè qualsevol canvi genera reticències. Ara bé, no és menys cert que comunitats de signes ben diversos tenen la necessitat d'una revisió del finançament. I aquí hi ha espai d'interès compartit que s'han d'explotar.
El que és complicat de conjugar és la bilateralitat de l'acord amb ERC i la multilateralitat que pregona Sánchez.
Em consta que s'està treballant en les línies mestres de l'acord i la concreció d'aquest pacte.
Del finançament també en depenen els pressupostos generals de l'Estat. Catalunya necessita que a l'Estat hi hagi pressupostos?
És bo que les institucions funcionin amb un pressupost adequat a cada exercici, de la mateixa manera que no és la fi del món que s'acabi prorrogant. Crec que, a Madrid, hi ha més possibilitats que el pressupost de l'Estat s'aprovi que no pas que no s'aprovi, però potser el mapa parlamentari és diferent del de Catalunya. Crec que s'aprovaran els dos pressupostos. I que s'aprovi d'allà és positiu per a nosaltres, perquè revertirà en més recursos.
Arran de la polèmica del 112 i de les competències dels Mossos, Junts i ERC han criticat l'"espanyolització" dels serveis públics. Vostè ha estat en altres governs. Hi veu ambició nacional a l'executiu de Salvador Illa?
I tant. Claríssima. El debat sobre el 112 ha tingut un element bastant artificial. El president ha anunciat que a la pròxima Junta de Seguretat es posaran sobre la taula dos temes molts importants, que reflecteixen eficiència en els serveis públics i ambició nacional, en aquest cas a la policia catalana. Estic als antípodes i dissenteixo dels que diuen que es vol espanyolitzar el servei d'emergències. El president de la Generalitat és molt conscient que exerceix de president, amb tota l'ambició i el realisme que pertoca.
L'aliança entre Units per Avançar i el PSC és sòlida. Com volen donar-hi continuïtat?
La nostra relació passa pel Govern de la Generalitat i el govern de l'Ajuntament de Barcelona, i amb altres ajuntaments. En l'última convenció nacional vam dir que el nostre horitzó no era el d'integrar-nos al PSC, no anem per aquí, perquè som de famílies polítiques diferents. Angela Merkel va recordar en la presentació del seu llibre a Barcelona que hi havia aquesta franja d'acord entre la socialdemocràcia i la democràcia cristiana. La nostra col·laboració és lleial. Estem còmodes al Govern del president d'Illa.
"Illa és molt conscient que exerceix de president, amb tota l'ambició i el realisme que pertoca"
El PSC s'ha convertit en el veritable partit d'ordre a Catalunya?
El fet de tenir una important implantació municipal et dona un sentit de realitat gran. Els alcaldes no teoritzen, els alcaldes gestionen.
Els alcaldes fan.
Sí, els alcaldes fan. Tenen la realitat de cara cada dia que surten de casa, i això et dona un sentit de realitat. I l'ordre, entès com un element fonamental per a la convivència, és un aspecte important. I és des d'aquesta lògica que el PSC reclama la seguretat com un concepte d'esquerres, perquè es condiciona necessària per garantir la llibertat. El president Illa aporta seguretat, per exemple, per al retorn d'empreses. Lluitar contra la multireincidència és apostar per la convivència. I aquest Govern té aquest signe molt deliberadament, molt conscientment.
Vostè ha treballat amb Jordi Pujol, Artur Mas i amb Salvador Illa. Hi veu actituds comunes?
Són perfils molt diferents i són moments vitals meus molt diferents. En els tres casos, quan un és investit president, té aquest sentit de governar per a tothom. I els passa a tots els presidents, senten aquesta responsabilitat, sense oblidar-se de la seva ideologia política. Cadascú ho fa de la seva manera. I el president Illa és molt apropiat per aquest moment, perquè ha contribuït molt notòriament a distendre. El sentiment independentista és una realitat que és i serà, i que ha de tenir expressió política, altra cosa és de com es fan les coses. Ell és respectuós amb aquesta realitat, i està fent un esforç de normalitzar les relacions, portes endins a Catalunya i amb Espanya.