Creix l'absentisme laboral entre els funcionaris de presons. Cada dia, de mitjana, una mica més d'1 de cada 8 treballadors dels serveis penitenciaris està de baixa laboral. O, cosa que és el mateix, el 13,39% durant l'any 2023. Així ho admet la Generalitat en les al·legacions incloses en l'informe de la Sindicatura de Comptes sobre les despeses de personal dels centres penitenciaris, publicat aquest octubre. Si ens fixem en l'evolució d'aquest percentatge, s'hi detecta un creixement rellevant de l'absentisme del personal de presons des de 2018, a força distància de funcionaris d'altres àmbits, com ara Mossos d'Esquadra, metges o mestres.
Del gràfic anterior se'n desprèn que la taxa d'absentisme per motius de salut als serveis penitenciaris ha anat incrementant durant els anys. Del 9,01% del 2018, va créixer fins al 12,89% el 2020; després hi ha una lleu caiguda, fins al 12,14% el 2021, i després torna a repuntar els anys següents fins al 13,39% del 2023. Aquesta tendència és diferent de la que viuen els altres grups analitzats. A Interior, els col·lectius d'Agents Rurals, Bombers i Mossos tenen una taxa d'absentisme del 8,58% de mitjana, amb dades de l'any passat. El personal d'institucions sanitàries registra un percentatge del 7,22%, que és del 6,39% en el cas dels docents.
Són xifres allunyades de la situació del personal de presons. El personal de serveis penitenciaris té una taxa d'absentisme 4,59 punts percentuals superior al segon col·lectiu amb més absentisme, els Mossos (8,8%). Gairebé duplica els Agents Rurals (7,43%), els Bombers (7,28%) i el personal d'institucions sanitàries (7,22%). I supera en 7 punts percentuals (més del doble) la taxa d'absentisme dels docents. En el cas dels mestres, tal com va publicar Nació, la Generalitat va haver d'assumir un sobrecost de 1.121 milions d'euros en quatre anys per cobrir baixes.
El Departament de Justícia ha traslladat aquestes dades com a "aclariment" de l'informe de la Sindicatura de Comptes i per concretar quina és la situació dels efectius de serveis penitenciaris. En referència a l'any 2021, Justícia remarca que no hi havia 4.937 efectius, sinó que la "disponibilitat real" per part dels centres era de 4.613 treballadors. Van ser necessàries 324 substitucions per cobrir els llocs de treball d'efectius que "no assisteixen al centre de treball a conseqüència de l'alta taxa d'absentisme per motius de salut". L'any 2021, la taxa era del 12,14%.
Retribucions irregulars a funcionaris l'any 2021
L'anàlisi que fa la Sindicatura també detecta que es van abonar pagaments a funcionaris de presons per productivitat i per reduir l'absentisme que no s'adaptaven a la normativa. L'any 2021, el programa de rendiment professional -també anomenat programa d'incentivació i presència efectiva- va ser de 6,05 milions d'euros i, segons l'informe, "no s'adequava a l'estructura retributiva establerta per la normativa, ni tenia la cobertura jurídica per ser considerat com a productivitat", i "no està emparada per cap dels conceptes retributius establerts en la legislació vigent".
Un any més tard, recull l'informe, el programa de rendiment professional va desaparèixer com a tal. El 2022, els imports que es rebien per aquest concepte es van integrar en altres conceptes retributius ajustats a la normativa vigent en matèria de retribucions. En el cas dels funcionaris, es va incloure en el complement específic i va modificar les taules retributives de personal funcionari de presons. Això es va acordar a la mesa sectorial de negociació del juliol i ho va ratificar el Govern el 2 d'agost de 2022. Com a contrapartida d'eliminar el programa, els funcionaris van veure incrementada la retribució per complement específic i, en el cas del personal laboral, per complement de lloc de treball.
Un any de conflictivitat laboral
Els funcionaris de presons han recuperat la calma després d'un primer semestre de l'any d'alta conflictivitat laboral. L'assassinat de la cuinera de Mas d'Enric a mans d'un intern va donar lloc a protestes dels treballadors i pressió per fer dimitir l'aleshores consellera de Justícia, Gemma Ubasart. Les protestes eren per demanar més mesures de seguretat, dotar els treballadors de "més eines i recursos", reconèixer-los com a "agents de l'autoritat" i castigar amb més severitat les agressions. Tot plegat, va provocar també crítiques per part d'entitats de defensa de drets humans davant l'auge del discurs punitivista, que xoca amb la tradició del model penitenciari català, basat en el principi de reinserció i una òptica humanista.