Les percepcions sobre la realitat a les aules no són sempre contrastables amb dades. I una realitat que no tenia quantificació pública fins ara era el pes que tenen les substitucions de docents als centres educatius. Les dades del Departament d'Educació a les quals ha tingut accés Nació -a partir d'una petició formulada pel diari el 22 de maig- indiquen que la Generalitat ha assumit un sobrecost de 1.121 milions d'euros entre els anys 2020 i 2023 per cobrir baixes de mestres, sigui per qüestions mèdiques, permisos familiars o excedències laborals, entre altres motius. En aquest període, s'han comptabilitzat fins a 240.343 substitucions de docents, assumides per 91.019 professionals.
La plantilla docent del curs 2022-2023 disposava de 80.145 efectius, i, en l'exercici escolar tancat aquesta setmana, la xifra ha augmentat fins als 81.477 professionals de l'educació, la més alta mai registrada. De fet, en els dos últims cursos, la plantilla ha crescut en més de 7.000 nous docents, en sintonia també amb el procés d'estabilització d'interins vehiculat en diverses convocatòries d'oposicions. Tal com indicava el pressupost d'Educació de 2023, a l'apartat dedicat a remuneració de personal s'hi van destinar fins a 4.354,63 milions d'euros, recursos pensats per atendre el cost de la plantilla base. El pagament delegat del personal docent dels centres concertats va ascendir a 1.070 milions d'euros.
En paral·lel a aquest creixement de personal i despesa, s'ha registrat en els últims anys un pes notable de la factura associada a les baixes i les consegüents substitucions. Tal com mostren els gràfics que es mostren en aquest article, durant tot el 2023 -l'últim exercici tancat- es van vehicular fins a 57.074 substitucions als centres educatius, executades per 22.730 docents que van cobrir les baixes registrades durant aquest any natural. Això va tenir un cost extra per a les arques de la Generalitat de quasi 267 milions d'euros.
En els tres anys anteriors, la despesa va tenir un pes similar, amb variacions que s'expliquen per l'impacte que va tenir la pandèmia de Covid. L'exercici 2020, el de la irrupció del coronavirus que va obligar a tancar les escoles i els instituts durant uns mesos, es van gestionar 49.040 substitucions, assumides per 22.205 docents interins, amb un cost més de 209 milions d'euros. L'any següent, el 2021 i ja recuperada l'activitat normal als centres educatius però amb el Covid encara ben present, Educació va atendre 59.964 substitucions, assumides per 21.753 mestres sense plaça fixa. La Generalitat hi va destinar una partida de quasi 322 milions d'euros.
En l'exercici 2022, la variant òmicron del coronavirus va afectar sensiblement l'activitat a les aules, fins al punt que es van multiplicar les baixes. Educació va haver de programar substitucions extraordinàries: la xifra de relleus va ascendir fins als 74.265, que van atendre 24.331 docents substituts. El cost per a les arques públiques va ser de 323 milions d'euros, la quantitat més alta dels exercicis comptabilitzats en aquesta informació.
Un substitut per cada quatre docents
Les dades recollides per la conselleria d'Educació també revelen la proporció dels substituts amb relació a la plantilla docent. En el curs 2022-23, el conjunt de mestres finançats amb fons públics ascendia a 80.145 efectius, una xifra sensiblement superior en l'actual curs, el 2023-24, que ha estat de 81.477 professionals. D'aquestes places, durant el 2023 -els pressupostos estan detallats per anys naturals-, fins a 22.730 les van ocupar personal substitut que cobria baixes. Això suposa que més d'una quart de la plantilla activa estava formada per interins que rellevaven el mestre titular.
El volum de professionals utilitzats per atendre l'activitat de l'escola pública conviu amb un dèficit continuat de professors substituts d'algunes especialitats i, particularment, en alguns territoris, tal com detalla Educació en la informació reclamada per Nació. Passa, sobretot, en l'àmbit de les filologies i en les matèries científico-tecnològiques. Entre les mesures exposades per la conselleria per "pal·liar" la manca de docents i d'"incentivar" l'accés a la feina de mestre hi figuren la flexibilització temporal dels requisits per accedir a la borsa d'interins, la creació de grups estables de substitucions o els complements retributius per a una major dedicació d'hores lectives dels professors especialistes en llengua catalana i literatura, i també en informàtica.