Catalunya inscriu el doble de mascotes que de nadons des de la pandèmia. La realitat demogràfica del país ha canviat i ja és més habitual veure una parella que passeja amb un gos que no pas amb un nadó. Les dades així ho constaten: l’any 2024 a Catalunya es van inscriure gairebé 65.000 gossos i 53.793 infants. “La societat no pot satisfer els desitjos de les parelles que volen tenir fills”, afirma Pau Baizan, professor d’investigació ICREA del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF i demògraf expert en nous patrons familiars. 

Els gossos, animals de companyia per excel·lència a Catalunya, són els que més pes tenen en aquest augment de mascotes. El 2024 hi havia 1.296.989 gossos inscrits -no tots ho estan-, la qual cosa suposa el 78,33% de totes les espècies, segons el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya. Amb aquest increment de quissos, han aparegut nous serveis dedicats a les mascotes que anys enrere eren, si més no, atípics. Des de passejadors fins a nutricionistes, dietistes, educadors o, fins i tot, fisioterapeutes canins. De fet, segons dades de l’Associació Espanyola de la Indústria i el Comerç del sector de l'animal de companyia, l’any 2024 les perruqueries canines a tot l’estat van proporcionar 15.000 llocs de feina i van recaptar 250 milions d’euros. 

Els gossos també van a “l’escola”

Un d’aquests nous serveis en auge és el de les escoles bressol canines: “La gent no vol deixar el seu gos sol”, explica Marie Martínez, propietària de Barcelona Dog Care. Martínez explica que la seva empresa és una “guarderia urbana de gossos” ubicada al centre de Barcelona, al costat de Plaça Espanya. Amb capacitat per 12 quissos, comenta entre riures que són “diferents de la resta”. Explica que viu instal·lada al pis amb els gossos, en un espai diàfan que permet als canins no estar mai sols. 

A Dog Day Camp encara van un pas més cap enllà. “Som una escola, però en lloc de nens, tenim gossos”, afirma Josep Maria Ribas, impulsor del projecte que va néixer el 2021. Advocat de formació, Ribas explica què fa especial el seu negoci: “Passem a recollir els gossos cada matí amb el bus i els portem a l’escola perquè socialitzin”. Pot semblar estrany, però l’empresa fa una ruta per diferents barris de Barcelona per recollir els gossos dels seus clients cada matí i tornar-los a la tarda.

Ribas explica que Dog Day Camp s'inspira en els ja existents als Estats Units i que, quan va començar, no existia a Catalunya. Situat a Cabrils, al Maresme, hi ha l’extens espai d’herba i muntanya on porten els gossos cada dia: “Els gossos de Barcelona viuen en pisos i necessiten espai per córrer, no són gossos per estar a la ciutat i un servei com el nostre és una solució per a moltes famílies”, sentencia Ribas. 

Menys fills, més gossos 

Les “escoles bressol canines” són una resposta als canvis socials de les societats occidentals. El 2024, les 15 ciutats més poblades de Catalunya van inscriure més mascotes que nadons, segons dades d’IDESCAT. Barcelona és el gran exemple d’aquest nou paradigma; l’any passat va inscriure 20.394 mascotes i 11.393 nadons: un 70% més d’animals que de persones. “Hi ha un increment dels requisits econòmics i socials per tenir fills”, assegura Baizan, que defensa que l’augment dels gossos i el descens de la natalitat no estan relacionats, i atribueix les dades a la inestabilitat econòmica, del mercat de treball i a la crisi de l’habitatge.

Ribas, per contra, defensa que els gossos s’han convertit en un “substitut dels fills” per algunes famílies. “Els clients s’estimen els gossos com un fill més”, afegeix, alhora que argumenta que tenir descendència és "una responsabilitat molt gran". Martínez té un plantejament semblant, i defensa que moltes parelles utilitzen el gos com a “banc de proves” per decidir si volen tenir un nadó.

Baizan discrepa amb els propietaris de les escoles bressol canines: “L’augment dels gossos i el descens de la natalitat no tenen cap relació”. El professor d’investigació de la UPF argumenta que els són els factors econòmics i socials els que expliquen el descens de la natalitat i culpa la manca d’estabilitat econòmica del mercat de treball i de l’habitatge de ser responsables d’aquestes dades.

Les dades exposen que les taxes de natalitat de les economies més riques del món s'han reduït a la meitat des de 1960, i casa nostra no és una excepció. “Les escoles estan notant una davallada d’infants”, comenta Baizan, que crítica que el mercat de treball no fomenta que les parelles vulguin tenir fills i apunta a les dificultats de la conciliació laboral com a un dels principals impediments a l’hora d’eixamplar la família.

En aquesta línia, exposa que la diferència de classe és un impediment per tenir fills: “Les persones amb més recursos econòmics tenen més capacitat de tenir fills”. Aquesta realitat, assegura Baizan, deriva en què famílies amb menor poder adquisitiu vulguin tenir fills, però no puguin: “Les desigualtats econòmiques de la societat tenen un impacte en les possibilitats de reproducció de cada família”. 

La humanització dels gossos

Una de les arestes de l'anàlisi és la humanització dels gossos i, en general, de les mascotes. En aquest sentit, Ribas explica que hi ha gent que ataca el seu "servei escolar”: “No entenen el que fem o pensen que és exagerat, però el nostre negoci és el present i futur”. Martínez defensa que hem de diferenciar entre “cuidar i humanitzar”, i afegeix que cuidar al teu gos i pal·liar les seves necessitats no és humanitzar-lo, sinó vetllar pel seu benestar. 

“Cada dia passem llista”, el propietari de Dog Day explica que a mig matí envien un vídeo a les famílies perquè puguin veure com està el seu gos. Ribas remarca la importància de tenir una bona relació amb les famílies dels gossos, defensa que per a molts d’ells el gos és “com un fill” i tenen la responsabilitat de cuidar-lo. “Nosaltres som els professors”, comenta Ribas, que exposa que l’únic requisit per poder entrar a l'escola bressol canina és que el gos sigui sociable: “Hem d’evitar que hi hagi algun gos que sigui el dolent de la classe”. 

Per la seva banda, Baizan assegura que les necessitats emocionals i socials que omplen els infants no es poden comparar amb les de les mascotes: “El cost i la implicació no té res a veure”. Ribas, que considera que els quissos estan exercint, en alguns casos, com a “substituts” dels fills, defensa que és essencial generar bones sinergies amb les famílies, i explica que ells celebren els aniversaris dels gossos i fan alguna festa com Perroween (Gosween) per “fer comunitat”. 

La relació amb les famílies dels gossos és essencial. Martínez explica que ella no anomena propietaris o amos a aquells que tenen mascotes, prefereix referir-s’hi com a “humà”: "Els gossos són companys de vida, no una propietat", afegeix. Ribas coincideix amb punt de vista, i assegura que ell es refereix com a “pares” i “mares” als responsables dels gossos. “Són un membre més de la família”, agrega.

Baizan, de nou, discrepa: “La relació amb els fills i les mascotes no té res a veure”. El professor d’investigació ICREA defensa que els vincles afectius que es creen no “són comparables” i, sentencia que la situació econòmica de les famílies “és la principal responsable del descens de fecunditat”.