Mentre que l'habitatge i el finançament singular són dues carpetes que el Govern de Salvador Illa ha situat al centre per complaure els socis d'investidura, n'hi ha una tercera que ocupa de manera prioritària l'executiu socialista i que forma part de l'ADN que vol exhibir: endurir la política de seguretat amb la mirada posada en combatre la multireincidència. Tant és així que aquest dimecres, en una cimera Estat-Generalitat-Ajuntament, s'ha traslladat fins a Palau el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, que s'ha reunit amb Illa, amb el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. De la trobada n'ha sortit un anunci clar: la capital catalana comptarà amb cinc nous jutjats per fer front a aquest fenomen, un per delictes lleus i quatre per celebrar judicis ràpids.
Des de la Sala Torres Garcia s'ha desgranat el que totes tres administracions anomenen com el "pla de xoc contra la multireincidència a Barcelona". Avui en dia, els judicis a la capital catalana es fan més d'un any després de la comissió del delicte i això obre la porta a la reincidència i fa incrementar la sensació d'impunitat entre part de la ciutadania. "Una de les qüestions que hem detectat és la congestió dels jutjats d'aquests delictes. A Barcelona en aquest moment funcionen dos jutjats penals menys que a Madrid, i, en canvi, té assenyalats el doble de judicis per delictes de furts", ha expressat Bolaños per justificar l'esforç que aplicaran a Catalunya.
Concretament, s'ha consensuat posar en funcionament un tercer jutjat de guàrdia a la capital catalana amb l'objectiu d'actuar contra la manca de mitjans per absorbir l'entrada d'assumptes i les consegüents dilacions en els judicis. El càlcul és que amb tres jutjats de guàrdia, Barcelona pugui absorbir 18.000 judicis l'any (un 50% més) i reduir el temps d'assenyalament dels vuit mesos actuals a un mes vista de cara a finals de 2026. La característica principal dels judicis immediats és que al mateix jutjat de guàrdia se celebra la instrucció i la vista, i es dicta la sentència dels casos de delictes lleus, que inclouen, entre d’altres, els furts de menys de 400 euros, amenaces, coaccions o lesions lleus. Prop de la meitat d’aquests delictes –un 47%– es concentren a la ciutat de Barcelona.
Per altra banda, s'ha acordat posar en funcionament quatre jutjats penals de reforç dotats amb quatre jutges de reforç, lletrats per a l'administració de justícia i 15 funcionaris, entre els quals dos gestors, vuit tramitadors i cinc auxilis. Aquest increment de personal, preveuen des del Govern, permetrà augmentar en 2.400 els assenyalaments anuals de judicis ràpids, de manera que s'assolirà una capacitat global de 8.550 assenyalaments per any. Aquesta major capacitat d’absorció d’assumptes tindrà un efecte directe en la reducció dels terminis d’assenyalament, que actualment se situa a uns 15 mesos vista a la ciutat de Barcelona, on es registren entre el 55% i el 60% de tots els judicis ràpids a Catalunya. L’objectiu per a la reducció de 15 mesos fins a un mes vista s’assolirà de "forma progressiva" i culminarà a mitjans de 2026, preveuen els impulsors.
Els judicis ràpids són aquells que coneixen assumptes relacionats amb alcoholèmies, furts, robatoris, lesions o violències sobre la dona, entre d’altres, i que comporten penes de presó inferiors als cinc anys. Un cop el jutjat de guàrdia n’ha fet la instrucció, aquest jutjat és qui assenyala la celebració del judici als jutjats penals, que segons preveu la llei hauria de ser a 15 dies vista.
Per altra banda, el tercer acord al qual s'ha arribat és que a partir del març de 2025, la Guàrdia Urbana de Barcelona tindrà accés als historials de multireincidència a través de la base de dades dels jutjats. L'objectiu és que puguin saber amb un clic si la persona compta amb antecedents delictius, de quina naturalesa i, per tant, saber si se li ha d'aplicar l'agreujant de multireincidència que estableix el codi penal.
Ja fa setmanes que l'executiu aborda aquesta carpeta. A finals d'octubre, la consellera d'Interior, Núria Parlon, va enviar un missatge clar. "Falten jutges", el que provoca l'existència d'un "coll d'ampolla" per celebrar judicis ràpids per a les persones acusades de petits delictes. "Ens falta planta judicial per executar judicis ràpids", va remarcar en una entrevista a El Món a Rac1. A banda, en la visita d'Illa a Sánchez a la Moncloa fa unes setmanes, tots dos mandataris van acordar impulsar el pla contra la multireincidència que s'ha acabat traduïnt en aquests cinc nous jutjats.
Una "nova etapa" per atendre els "problemes reals"
Durant les intervencions per explicar el pla de xoc, Bolaños també ha anunciat que es crea una comissió de seguiment per l'aplicació d'aquest que es reunirà, com a mínim, un cop al semestre. "Som conscients de l'increment significatiu que han tingut els delictes contra el patrimoni a Barcelona. Són lleus, poc greus, però provoquen una percepció d'inseguretat que genera malestar", ha afegit el ministre. També ha subratllat que aquest pla coordinat a tres bandes, entre tres executius socialistes, demostra que s'ha obert una "nova etapa" on el fonamental és atendre els "problemes dels catalans".
També Espadaler ha incidit que l'executiu s'ocupa dels "problemes reals", posant al "centre de l'agenda política" aquestes qüestions amb "respostes eficients i efectives". Per últim, Collboni, que ha fet el discurs més contundent, ha reivindicat que els governs de Catalunya i Espanya han entès "el principal problema" que existia a la capital catalana. "Avui la ciutadania pot veure com actuem per jutjar més de pressa i que aquests delinqüents no estiguin al carrer, sinó a la presó", ha celebrat.
Quants jutges necessita Catalunya?
Quants jutges necessita Catalunya per fer front a la multireincidència? Segons dades del TSJC de 2023, el país té 855 jutges i magistrats per a una població de vuit milions de persones. Això situa els catalans en una ràtio de jutges per habitant inferior a la mitjana espanyola. A Catalunya hi ha 10,6 jutges per cada 100.000 habitants mentre que la ràtio d'Espanya és de 12 jutges per cada 100.000 habitants. Per arribar a aquests nivells, el TSJC apunta que calen 112 places judicials més per assolir una plantilla de 967 jutges. Abans de l'anunci a Palau, ERC havia reclamat la posada en marxa de 55 jutjats nous a Catalunya per agilitzar el funcionament de la justícia i "evitar el col·lapse judicial", segons ha informat el partit en un comunicat.