La reunió entre Pedro Sánchez i Salvador Illa a la Moncloa, que s'ha allargat una hora i quart, ha servit per confirmar la "normalitat" que presidirà a partir d'ara les trobades entre Estat i Generalitat. La bona relació -política, però també personal- entre els dos presidents és coneguda i s'ha fet visible en l'arribada d'Illa al Palau de la Moncloa, amb una salutació més propera que no pas en les reunions amb altres presidents autonòmics, la majoria dels quals del PP. Amb l'arribada del PSC a la Generalitat, l'alineament amb la Moncloa és total.
Els dos presidents han arribat a acords en tres àmbits: la justícia, l'autogovern i la innovació. Pel que fa a la justícia, han acordat activar un "pla de xoc", a partir d'aquest desembre, per combatre el fenomen de la multireincidència, una de les prioritats del Govern. Ja fa temps que el Ministeri de Justícia i el Departament de Justícia treballen per dotar de més recursos el sistema judicial, per tal de descongestionar-lo i poder celebrar més judicis ràpids. Això començar a concertar-se a partir del desembre. El ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, ha apuntat que el pla de xoc inclourà el "reforç" dels jutjats i la implementació de programes i aplicatius per millorar la coordinació entre jutjats, Mossos i Guàrdia Urbana.
Segons dades del TSJC de 2023, el país té 855 jutges i magistrats per a una població de vuit milions de persones. Això situa els catalans en una ràtio de jutges per habitant inferior a la mitjana espanyola. A Catalunya hi ha 10,6 jutges per cada 100.000 habitants mentre que la ràtio d'Espanya és de 12 jutges per cada 100.000 habitants. Per arribar a aquests nivells, el TSJC apunta que calen 112 places judicials més per assolir una plantilla de 967 jutges. A això s'hi suma que, a Catalunya, hi ha més litigis: 154 per cada 1.000 habitants, nou més que els 145 per cada 1.000 habitants que hi ha al conjunt de l'Estat. Aquesta realitat, denunciada per jutges i fiscals, incrementa la càrrega als jutjats i la lentitud a l'hora de resoldre els procediments.
En marxa la primera reunió Sánchez-Illa a la Moncloa
— NacióDigital (@naciodigital) November 22, 2024
Informa @bernatsurroca des de Madrid https://t.co/808Hmzl8Uwpic.twitter.com/7tyddV01SJ
Bilaterals per reforçar l'autogovern
A banda, tal com va avançar Nació, els dos presidents han posat fil a l'agulla per a la reactivació de quatre comissions bilaterals Estat-Generalitat, per impulsar qüestions centrals de la legislatura com l'habitatge, el finançament o les infraestructures. Els acords facilitaran que es torni a reunir la Comissió bilateral Estat-Generalitat, que es va convocar per última vegada el febrer de 2022, quan Pere Aragonès era al capdavant de l'executiu català. També la Comissió mixta d'Afers Econòmics i Fiscals, que es va reunir el juliol passat i és important per a la reforma del model de finançament; la Comissió bilateral d'Infraestructures, que no es programa des de fa dos anys; i la Comissió mixta de Transferències, completament adormida en els últims 14 anys.
Aquesta reactivació de les bilaterals s'emmarca, ha dit Illa, en el "reforç de l'autogovern" per "millorar la vida dels ciutadans". Les trobades es faran el primer trimestre de 2025, probablement durant el febrer. "Els equips hauran de treballar per omplir l'ordre del dia", ha afirmat.
Inversió de 161 milions en innovació
De la reunió també n'han sortit acords en matèria d'innovació en l'àmbit dels xips. S'han pactat 161 milions d'euros d'inversió en projectes. Concretament, seran 60 milions provinents del finançament del Perte Xip per al projecte Innofab a Cerdanyola del Vallès, centrat en el desenvolupament de semiconductors. Es calcula que aquest projecte mobilitzarà inversions d'uns 392 milions. També es destinarà 66 milions al projecte PIXEurope, coordinat per l'Institut de Ciències Fotòniques, que tracta el desenvolupament de circuits integrats fotònics i que es calcula que pot mobilitzar uns 400 milions d'euros de recursos; mentre que el projecte DARE, liderat pel Barcelona Supercomputing Center, rebrà 35 milions d'inversió més.
El finançament, en un segon pla
Els presidents català i espanyol no han volgut donar gaire protagonisme a una de les carpetes clau de la legislatura com és el finançament. A les portes del Congrés del PSOE i de la conferència de presidents que es fa a Santander, i mentre el Govern va fent passos per concretar la proposta de reforma, les dues parts interpreten que convé no retransmetre públicament les negociacions. La prioritat, ara com ara, és muscular l'Agència Tributària de Catalunya amb més treballadors i recursos econòmics i tecnològics, perquè pugui recaptar l'IRPF l'any 2026. En paral·lel, el grup d'experts ja treballa per definir una proposta de model singular i d'execució a principis de l'any que ve. El compromís d'Illa amb el nou model és clar.
"Hem parlat gairebé de passada del finançament, perquè està acordat", ha resumit Illa, que ha assegurat que s'està treballant "adequadament" en aquest àmbit tant des del Ministeri d'Hisenda com des del Departament d'Economia, i seguint el calendari previst. La reactivació de les bilaterals en el primer trimestre de l'any que ve -concretament, la Comissió mixta d'Afers Econòmics- encaixa en el que estableixen els acords signats amb ERC. "S'està treballant i complirem els acords", ha afirmat. No s'ha tractat el detall de com reforçar l'Agència Tributària.
"Catalunya ha tornat"
Illa ha agraït la iniciativa del president del govern espanyol de convocar els presidents autonòmics. El president català ha destacat que la trobada és una mostra de la "normalitat institucional" que ha de ser la "norma" i no pas "l'excepció". "L'anhel dels catalans era de convivència i normalitat, i he fet tot el possible per restablir-ho", ha dit. Així mateix, Illa ha dit que els representants públics han de "complir amb la responsabilitat" i ha confirmat que assistirà a la reunió de la conferència de presidents. "Ocuparem el lloc que ens correspon; en el nom d'Espanya també parlem des de Catalunya", ha afirmat.
Illa, que ha fet el gruix de la seva intervenció en castellà, ha traslladat dos missatges a Sánchez: "Catalunya ha tornat per implicar-se a fons a favor d'una Espanya plural i diversa". La trobada vol ser una "nova etapa" basada en la lleialtat institucional, la confiança i la col·laboració. "Volem oferir a Espanya el dinamisme econòmic i el valor afegit de la seva indústria; proposem un model a favor de la prosperitat compartida davant del model de prosperitat excloent", ha explicat el president català, que ha insistit que Catalunya forma part del projecte col·lectiu espanyol.