L'any al Parlament acaba amb una oposició que comença a treure el cap, i només el temps dirà si és una anècdota o un canvi de tendència després d'un últim trimestre en què Salvador Illa ha governat de manera plàcida. La carpeta que ha permès cohesionar Junts, ERC, comuns i la CUP per forçar la compareixença del president ha estat els acords de la Junta de Seguretat de fa dues setmanes. Illa, sense pressupostos a la vista, ha hagut d'explicar-se sobre la integració de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional al sistema d'emergències del 112 i també per no haver acceptat les competències dels Mossos en ports i aeroports. Illa ha contraatacat amb un anunci i una rectificació implícita: aquestes competències s'assumiran a principis de l'any vinent, en una nova reunió de la Junta de Seguretat.
Si a la sessió de control l'anunci ha estat per satisfer els comuns, en la compareixença posterior el president ha volgut cuidar ERC. Per això ha agraït la feina feta pel Govern de Pere Aragonès i ha explicat que l'acord per assumir competències en ports i aeroports estava "pràcticament fet". En aquesta línia, ha explicat que es convocarà una nova Junta de Seguretat a principis d'any per assumir les competències i ha donat el mèrit al govern d'ERC, per donar continuïtat i culminar la feina feta. Amb aquest anunci, Illa mira de desactivar les acusacions d'ERC d'haver reculat en termes d'autogovern pel fet d'haver renunciat a competències de seguretat. El moviment del president suposa una rectificació, perquè fa tot just dues setmanes es va descartar signar aquest acord.
El Ministeri d'Interior va reconèixer al juliol aquesta capacitat a l'Ertzaintza i tant el president com la consellera tenien arguments per reclamar-ho fa dues setmanes. Fonts coneixedores assenyalen que els Mossos ja exerceixen com a Policia Marítima, per tant, sí que disposen d'agents en aquest àmbit. Pel que fa al port de Barcelona, la policia catalana ha actuat aquest estiu en funcions de seguretat ciutadana i ordre públic, policia administrativa, judicial i d'investigació tant en zona terrestre com en l'àmbit portuari, ciberseguretat, protecció d'autoritats de Catalunya, policia aèria i de trànsit. En l'àmbit de l'aeroport del Prat, els Mossos ja tenen una comissaria aeroportuària -un edifici cedit per Aena- amb agents de seguretat ciutadana, ARRO, Tedax i mitjans aeris. No actuen, per ara, en l'anomenada zona d'aire.
L'altra qüestió central de la compareixença ha estat la integració de les policies espanyoles al 112. Illa ha recordat que es tracta de desenvolupar acords que es van prendre en governs anteriors. De fet, la integració de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional es va començar a gestar l'any 2017, amb Carles Puigdemont, i es va continuar amb Quim Torra i Aragonès. Illa ha garantit que els Mossos tindran tot el seu suport i que la coordinació entre les policies serà una prioritat. "No permetré que la manca de coordinació posi en risc la seguretat dels ciutadans; volem les màximes competències pels Mossos, però també coordinació", ha afirmat el president. La clau de volta de tot plegat és que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, tot i estar integrades al sistema d'emergències, només operaran en l'àmbit de les seves competències.
Illa s'ha guardat per la rèplica aquesta última concreció, que preocupava especialment l'oposició. Amb la integració de les policies espanyoles al 112 "els Mossos no perden cap competència ni ningú en guanya cap". L'acord es limita, doncs, a un canvi en la gestió dels avisos, que fins ara es feia via telefònica i ara es farà per via telemàtica, però ningú rebrà avisos que no els corresponguin. També està previst que s'integrin, més endavant, les policies locals, quan disposin dels recursos tecnològics adients. Ara com ara, qui està en disposició d'integrar-se és la Guàrdia Urbana de Barcelona.
Dades preocupants: creixen els delictes
Illa ha detallat els acords de la Junta de Seguretat i ha volgut remarcar que quatre grups polítics han tingut responsabilitats en l'àmbit del Departament d'Interior (Junts, ERC, comuns i PSC) i hi ha quatre diputats que han estat consellers d'Interior. La reunió va servir per repassar la situació de la seguretat a Catalunya. Els delictes van baixar fins l'any 2016, van repuntar entre 2017 i 2019, es van recuperar després de la pandèmia i el 2023 hi ha hagut els nivells més alts de delictes en els darrers 15 anys, sobretot a Barcelona. Els robatoris han crescut a la via pública i la capital concentra més del 50% dels casos, i també preocupen les estafes i l'increment dels feminicidis. "Hem de trencar la corba delictiva", ha resumit el president.
A banda de repassar les dades de delictes a Catalunya, es va prendre com a principal acord crear una comissió de treball per incrementar la plantilla dels Mossos per passar de 22.000 a 25.000 l'any 2030. "Soc optimista per assolir aquest objectiu i crec que podrem incrementar els anys vinents la plantilla", ha apuntat el president. També es va pactar la millora de la coordinació dels Mossos amb els agents de delictes rurals i la incorporació dels Mossos als serveis de prevenció de blanqueig de capitals l'any 2025, així com la participació de la policia catalana en organismes estatals que des d'un punt de vista tècnic és positiu que hi sigui per poder millorar.
En aquest context de dades de delinqüència que creixen i mentre la multireincidència també se situa com un dels problemes principals en l'àmbit de la seguretat, Illa ha reivindicat també l'acord per crear cinc jutjats més a Barcelona per poder celebrar judicis ràpids. Es va pactar amb el ministre de Justícia, Félix Bolaños, en el marc del pla de xoc per fer front a aquest fenomen, i començaran a treballar a partir del febrer.
La seguretat i l'ordre una prioritat "ideològica"
El president ha ressaltat la rellevància de les polítiques de seguretat i del Departament d'Interior que pilota Núria Parlon. D'acord amb les darreres dades del CEO, la seguretat és la tercera preocupació dels ciutadans i els alcaldes també ho assenyalen com una preocupació creixent en l'àmbit municipal. Illa ha assenyalat que la seguretat és important pel seu govern des d'un punt de vista de "plantejament ideològic" perquè "sense protecció no hi ha llibertat ni igualtat". "La protecció està a la base de la llibertat i de la igualtat", ha remarcat el president, que ha volgut ser explícit pel que fa a la defensa de la seguretat. "És una política d'esquerres i no pot ser que només tinguin seguretat els que se la poden pagar; la protecció s'ha de garantir a tothom i es garantirà", ha reblat.
Junts i ERC retreuen a Illa la poca ambició
L'anunci d'Illa sobre la seguretat a ports i aeroports no ha servit per desviar l'atenció de Junts, que pràcticament ho ha ignorat durant la seva intervenció. La portaveu parlamentària Mònica Sales ha carregat contra l'acord del 112 i ha lamentat que Illa no tingui la intenció de "rectificar" el que considera un "rumb erràtic". "Vostè no governa per tothom, presideix el Govern d'aquells que volen empetitir el nostre autogovern i eliminar la nació. Aquesta és la raó de ser de la seva presidència", ha llançat. També ha advertit que la voluntat de l'executiu socialista és impulsar un "procés d'espanyolització sense precedents", ha afegit. En un to irònic, ha tancat: "No descartem que el següent pas sigui incorporar l'UME al 112".
També la portaveu parlamentària d’ERC, Marta Vilalta, ha estat crítica amb els acords sobre el 112, que ha titllat de “despropòsit”, i ha demanat a Illa que aprofiti la Junta de Seguretat anunciada per "rectificar". “La legislatura només té sentit si es produeixen avenços en sobiranies”, ha apuntat. Per això, ha instat Illa a “aclarir” la situació i evitar qualsevol “supeditació” a la policia espanyola. Sobre els ports i aeroports, ha celebrat l’anunci, que ha definit com una “rectificació”, i ha furgat contra el primer moviment en què Illa no va batallar aquesta defensa de traspàs de competències. “Durant tota la legislatura van qüestionar el nostre grup perquè no donàvem suport dels Mossos, i ara són vostès qui eviten que sigui la policia plena que ha de ser. Vostès, que es passen el dia defensant que s’ha de lluitar contra la delinqüència, deixen fora els Mossos del control de mercaderies al Port, que és clau perquè puguin perseguir el crim organitzat”, ha etzibat.
La presidenta parlamentària dels comuns, Jéssica Albiach, ha celebrat la compareixença d’Illa perquè ha servit per provocar l’anunci sobre la junta de seguretat. “Haurem aconseguit un avenç pel país”, ha reivindicat. Ara bé, també ha demanat més concreció. Per últim, ha aprofitat per exigir una millora de les condicions laborals per als treballadors del 112. També Pilar Castillejo, de la CUP, ha aprofitat la seva intervenció per reclamar que s'avanci en la internalització del servei. “El 112 és un servei essencial però els treballadors estan en un règim de telemàrqueting, això és una incongruència”, ha denunciat.
En canvi, les úniques forces que han celebrat la decisió sobre el 112 han estat la dreta i extrema dreta espanyola. El líder del PP, Alejandro Fernández, ha demanat a Illa que “sigui valent i mantingui la seva aposta”, i que no faci cas a les “amenaces” de Junts i ERC. “Per una cosa que fa bé, els seus socis l’amenacen de retirar-li el suport. Vostè tindrà el nostre suport”, li ha traslladat.