L'acord de la Junta de Seguretat per integrar la Guàrdia Civil i la Policia Nacional al servei d'emergències 112ha provocat la primera crisi al Govern, després d'una arrencada de mandant plàcida. L'oposició ho ha aprofitat per treure el cap al Parlament i forçar la compareixença de Salvador Illa, que aquest dimecres haurà de baixar al fang i donar explicacions sobre l'acord amb el Ministeri de l'Interior. Junts i ERC li retrauran el que consideren una "espanyolització" del 112 i una reculada en termes d'autogovern, perquè Illa també haurà de detallar per què el Departament d'Interior no ha acceptat que els Mossos puguin tenir competències en ports i aeroports, malgrat que l'acord estava pràcticament lligat des de la passada legislatura. Des del Govern estan convençuts que el president resoldrà tots els "dubtes" i "malentesos" que hi ha hagut les darreres setmanes.
Què implica (i què no) realment la integració de les policies espanyoles al 112? La clau de volta és si la Guàrdia Civil i la Policia Nacional passaran a tenir més competències o si tot plegat es tracta només d'una qüestió tècnica per optimitzar el servei, però els cossos espanyols continuaran operant estrictament dins del seu marc competencial. La integració de les dues policies, de fet, es va començar a gestar l'any 2017, amb Carles Puigdemont com a president, com ha explicat l'Ara, i s'ha anat perfilant amb els presidents Quim Torra i Pere Aragonès fins que ara, amb els socialistes a Palau, s'ha culminat. Fonts coneixedores assenyalen que l'acord de 2017 feia referència a una integració "dins del marc competencial" i que s'ha trigat més de set anys a concretar-se per problemes tècnics de la banda de l'Estat. El pacte entre el ministre, Fernando Grande-Marlaska, i la consellera, Núria Parlon, implica algun canvi?
Aquesta és la gran incògnita que haurà de resoldre el president davant dels grups. El 112 està obligat per llei a traslladar les incidències que rep al cos operatiu corresponent. Així, per exemple, si rep una alerta per un apunyalament, activarà els Mossos i el SEM. La integració es planteja en el seu moment per optimitzar aquest servei quan cal activar Guàrdia Civil i Policia Nacional en aquells incidents que són de la seva competència. Fins ara, es feia via telefònica, i l'any 2017 es pacta que això canviï i se'ls integri a la mateixa plataforma per millorar el sistema, però sempre dins del seu marc de competències. De la intervenció de Marlaska el dia 5 se'n desprenia que les policies espanyoles tindrien accés a tots els casos. Al cap d'uns dies, Parlon ho va matisar al Parlament: "Guàrdia Civil i Policia Nacional ja estaven integrats al sistema estrictament en l'àmbit exclusiu de les seves competències".
El president intentarà dubtes de l'oposició i tindrà a favor seu el fet que és un pacte gestat amb els governs independentistes de Junts i ERC. L'executiu mira de treure pes a la polèmica i emmarquen la integració en una qüestió tècnica -els avisos es faran de manera més ràpida- que no implica la renúncia a la competència en emergències, que és exclusiva de la Generalitat des de 2007. Fonts d'Interior consultades per Nació remarquen aquesta idea: l'acord és una qüestió tècnica, per facilitar l'activació de les policies espanyoles quan correspongui en el seu marc de competència, però res més. Seguint l'exemple de l'apunyalament al carrer, després de la integració no s'activarà la Guàrdia Civil o la Policia Nacional, que no hi són competents, sinó que continuarà sent feina dels Mossos i el SEM.
La "renúncia" a ports i aeroports
L'oposició té dues bales aquest dimecres al Parlament. La primera, aconseguir apuntar-se el mèrit d'haver fet "rectificar" Illa en la qüestió del 112, si fan que el president expliciti en seu parlamentària que la integració de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil es limita al seu marc de competències. La segona, evidenciar que el Govern ha "renunciat" a exercir les competències dels Mossos en ports i aeroports. Aquest va ser el segon titular de la Junta de Seguretat: no es va signar l'acord per tenir presència de la policia catalana en aquestes infraestructures, amb l'argument que no hi ha prou agents disponibles per desplegar-se en la zona d'aire dels aeroports catalans o als ports. Tot plegat ha irritat ERC, que ho consideren una reculada per exercir competències.
El Ministeri d'Interior va reconèixer al juliol aquesta capacitat a l'Ertzaintza i tant el president com la consellera tenien arguments per reclamar-ho a la Junta de Seguretat. Fonts coneixedores assenyalen que els Mossos ja exerceixen com a Policia Marítima, per tant, sí que disposen d'agents en aquest àmbit. Pel que fa al port de Barcelona, la policia catalana ha actuat aquest estiu en funcions de seguretat ciutadana i ordre públic, policia administrativa, judicial i d'investigació tant en zona terrestre com en l'àmbit portuari, ciberseguretat, protecció d'autoritats de Catalunya, policia aèria i de trànsit. En l'àmbit de l'aeroport del Prat, els Mossos ja tenen una comissaria aeroportuària -un edifici cedit per Aena- amb agents de seguretat ciutadana, ARRO, Tedax i mitjans aeris. No actuen, però, en l'anomenada zona d'aire.
Totes les peces estaven situades per poder concretar el pacte, segons remarquen diverses fonts consultades, però Illa i Parlon van preferir "compassar" l'assumpció de competències dels Mossos a disposar de més agents. Fa uns dies, el president va garantir que, quan acabi la seva etapa a Palau, Catalunya tindrà més competències que ara. De moment, l'oposició li retraurà que la suposada "espanyolització" del 112 i posarà sobre la taula, també, haver renunciat a exercir més competències en matèria de seguretat, que de fet és una de les prioritats del Govern. Les implicacions dels acords sobre el sistema d'emergències i la presència a ports i aeroports, la primera crisi d'Illa i l'oportunitat de l'oposició per marcar perfil després de quatre mesos d'anestèsia.