L'oposició comença a treure el cap al Parlament

Els acords de la Junta de Seguretat, que Junts i ERC veuen com una "renúncia", reactiven els grups parlamentaris, que forcen Salvador Illa a comparèixer al Parlament després d'uns mesos plàcids a Palau

Josep Maria Jové i Albert Batet, al Parlament.
Josep Maria Jové i Albert Batet, al Parlament. | Hugo Fernández Alcaraz
14 de desembre de 2024, 08:05

Salvador Illa ha tingut una arrencada de mandat plàcida, sense una alternativa articulada, però això podria començar a canviar. L'oposició al Parlament ha donat la primera mostra d'estar recuperant les constants vitals amb el pacte entre Junts, ERC, comuns i CUP per forçar la compareixença del president a la cambra per explicar els acords de l'última Junta de Seguretat. Concretament, la decisió de frenar la presència dels Mossos en ports i aeroports -malgrat que estava pràcticament tancada de l'anterior legislatura- i d'incorporar la Guàrdia Civil i la Policia Nacional al telèfon d'emergències del 112.

La tranquil·litat ha estat la tònica dominant dels quatre mesos que porta Illa a Palau. S'explica en part per la desmobilització independentista i una oposició que fins ara havia estat anestesiada al Parlament. Carles Puigdemont no actua com a cap de l'oposició -ha aparegut aquesta setmana després de setmanes de silenci i per apuntar a Pedro Sánchez, no a Illa- i Junts es debat entre la previsibilitat i el bloqueig. ERC ha viscut immersa en el procés congressual i una crisi interna, i no és del tot oposició perquè té un acord signat amb Illa que, si volen que es compleixi, necessita una certa estabilitat.

La decisió sobre el 112 i els Mossos, entesa per l'oposició com una "renúncia" de competències i una "reculada" en termes d'autogovern, ha estat la gota que ha fet vessar el got després de setmanes de "normalització", gestos de reconciliació amb la Moncloa i la Zarzuela, i alguns trets al peu com l'afer de l'oli d'oliva. Fins al punt de permetre un pacte (que el Parlament ha tombat) entre Junts i ERC per exigir una rectificació, i de forçar una compareixença del president la setmana que ve. El Govern hi treu importància: "El Parlament vol explicacions i les hi donarem". Poc després, Illa s'obria a "millorar" l'acord de la Junta de Seguretat davant les exigències d'ERC.

No serà la primera vegada que Illa compareix al Parlament -ho ha fet per explicar la composició del Govern i la gestió de la dana-, però sí que hi va per una petició expressa i coordinada de l'oposició. El malestar és evident, sobretot per part dels republicans, socis d'investidura i claus per a l'aprovació dels pressupostos, que ara com ara està en stand-by fins que es resolgui el procés congressual. "Reverteixin el despropòsit o no comptin amb nosaltres", advertia Josep Maria Jové aquesta setmana. El líder republicà, fins ara centrat a exigir el compliment dels acords, va apujar el to.

El Govern matisa les crítiques

Des del Govern miren de treure-hi ferro. L'argument és que els Mossos tindran la competència en ports i aeroports quan disposin de més agents, de cara a 2025. De fet, a la Junta de Seguretat es va pactar també un grup de treball per estudiar si es pot ampliar la plantilla dels Mossos de l'actual horitzó de 22.000 policies fins als 25.000 el 2030. Això no convenç els republicans, que recorden que ja estava acordat des de la passada legislatura. Fonts coneixedores ressalten que estava tot a punt perquè s'acordés en la Junta de Seguretat encara sota el mandat d'Aragonès, però la convocatòria d'eleccions va obligar a suspendre-la.

Pel que fa al 112, Interior insisteix que les policies espanyoles ja estaven integrades al sistema, però que canvia la manera d'avisar-les, i sempre en aquells àmbits de la seva competència. Ara es farà a través de la mateixa plataforma. no per via telefònica. La competència sobre les emergències, que és exclusiva de la Generalitat des de 2007, ho continua sent. L'oposició independentista, però, hi veu una maniobra per "espanyolitzar" el sistema d'emergències català. Junts i ERC volien que el Parlament rebutgés les "ingerències" de l'Estat al 112, però la votació no va prosperar. Coses d'haver perdut la majoria absoluta. 

Revifalla amb els pressupostos a l'horitzó

Tot això es tractarà a la compareixença d'Illa, que l'oposició aprofitarà per mirar de desgastar el president i condicionar el Govern. I arribarà amb el rerefons de la negociació de pressupostos. Polèmiques com la del 112 no hi ajuden, però poden quedar tapades per passes endavant en el compliment dels acords d'investidura com el que fa referència al Hard Rock. Els socis han mogut el PSC per clavar el primer clau del taüt d'aquest macroprojecte. Illa està en minoria i sap que ha de cedir i fer "renúncies" si vol que la legislatura, que acaba de començar, tingui continuïtat.

La més clara és no tenir pressupostos l'1 de gener, com desitjava el president. Hi ha hagut converses, però res tancat, perquè fins ara no hi ha hagut uns interlocutors ferms a la banda republicana. A partir d'aquesta setmana, la negociació es podrà reactivar amb la nova direcció d'ERC, un cop tancat el procés congressual. Oriol Junqueras ha advertit que no hi haurà cap nou pacte fins que no es compleixin tots els acords previs. Els socialistes, que ja han tancat pactes amb els de Junqueras en altres institucions, mantenen l'optimisme. Abans, però, Illa haurà de baixar al fang pel 112.