Si Pedro Sánchez i Salvador Illa volen veure aprovats els pressupostos de l'Estat i de la Generalitat, s'hauran d'arromangar. Aquesta és una de les conclusions que deixa la setmana. Al Congrés, Junts ha avisat el PSOE que ha de "moure el cul" si vol preservar l'aliança de la investidura, i Carles Puigdemont, des de Brussel·les, va exigir una qüestió de confiança ràpidament descartada per la Moncloa. Al Parlament, ERC va exhibir malestar amb Illa per la gestió del 112, on s'incorporaran les policies espanyoles. Quines carpetes influiran en les negociacions obertes a banda i banda? Què hauran de resoldre els dos presidents per tenir els comptes en vigor en el primer tram del 2024? Aquestes són les claus.
La gestió del 112
La setmana passada, en la reunió de la Junta de Seguretat, l'Estat i la Generalitat van acordar que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyola s'integressin al sistema d'emergències de Catalunya. Ràpidament, l'independentisme s'hi va abraonar perquè suposava "espanyolitzar" el 112. En la primera sessió de control posterior a la decisió, ERC va deixar clar a Illa que no podrien "comptar" amb ells si no revisava la mesura. El president de la Generalitat es veurà forçat a comparèixer la setmana vinent al Parlament per explicar-se. Les dues formacions independentistes han acordat una moció per "rectificar" de manera immediata davant del "retrocés clar" que suposa aquest "despropòsit", però no ha prosperat gràcies als vots del PSC, Vox, PP i Aliança Catalana.
El finançament singular
És la pedra angular de la legislatura catalana. L'objectiu és que Catalunya pugui recaptar l'IRPF l'any 2026, de manera que les concrecions han d'arribar en el primer trimestre de l'any vinent. Els republicans pressionen perquè l'estructura de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) creixi en personal, i Illa s'ha mostrat públicament obert a fer-la més robusta. Hi ha en marxa un grup d'experts per preparar el nou model, que té pendent definir el grau de coordinació entre institucions. El finançament també té una pota a Madrid: Sánchez i Junts van acordar caminar cap a un nou model, i el partit de Puigdemont defensa sortir del règim comú. De moment, la singularitat continua sense definir els detalls que la definiran.
El traspàs de la immigració
No forma part dels compromisos de la investidura, però el PSOE i Junts -gràcies a la intervenció dels mediadors internacionals- van acordar al gener que Catalunya disposaria de les competències integrals en immigració. S'ha avançat, però queden qüestions cabdals per tancar. Tenen a veure amb la "sobirania", és a dir, amb tot allò que hauria d'exercir la Generalitat a l'hora de tenir capacitat "resolutiva", segons determinen fonts de Junts. La idea és que el traspàs es tanqui abans que acabi l'any. Els permisos de treball, l'expedició del NIE i l'ús del català formen part del paquet negociador. Públicament, el Ministeri de l'Interior ja ha deixat clar que no vol deixar anar el control sobre les fronteres.
El compliment de les inversions
A la primavera, Puigdemont ja va advertir el PSOE que no tindria pressupostos perquè no estava complint amb l'execució pressupostària. En campanya, de fet, el president de Junts va posar sobre la taula que es cancel·lés el deute amb l'Estat "a compte de les inversions pressupostades i no executades". "Fins que no compleixin, no parlarem de res més", indiquen aquests dies els dirigents de Junts. El "moguin el cul" de Míriam Nogueras al Congrés va en aquesta línia. Hisenda ha deixat de publicar les dades d'execució pressupostària territorialitzades, i tampoc ha acabat de concretar el càlcul de les balances fiscals. Enguany, el Govern tampoc ha informat de la xifra del dèficit fiscal.
El català a Europa (i dues reunions pendent)
No és un compromís de la investidura, sinó que ve d'abans, de quan Junts va brindar al PSOE els vots per fer Francina Armengol presidenta del Congrés dels Diputats. Hi ha hagut avenços -mai un ministre d'Afers Estrangers, en aquest cas José Manuel Albares, s'havia implicat tant en aquesta carpeta-, però Junts troba a faltar la implicació de Sánchez. Albares també s'està multiplicant perquè el català es pugui parlar a l'Eurocambra. En paral·lel, continua pendent la reunió entre Puigdemont i el president del govern espanyol, que ja tenia data tancada fa uns mesos -coincidint amb un viatge de Sánchez a Brussel·les- i que s'ha anat ajornant. El líder del PSOE assegura que està disposat a trobar-s'hi. Abans que acabi l'any hi ha programada una reunió a Suïssa de la taula de diàleg internacional entre els socialistes i Junts on s'espera que es llimin les asprors dels últims dies.
L'efectivitat de l'amnistia
Si la pedra angular de l'acord d'investidura PSC-ERC és el finançament, en el cas de l'entesa PSOE-Junts es tracta de l'amnistia. La llei està aprovada i en vigor, però el Tribunal Suprem es nega a aplicar-la. Puigdemont resideix a Bèlgica, i tant Oriol Junqueras com Jordi Turull, condemnats per malversació, encara no s'han beneficiat de la norma. Quina és la queixa de Junts? Que Sánchez s'ha enfrontat públicament al poder judicial quan ha iniciat una ofensiva contra la seva dona, però no ha demanat públicament al Suprem que apliqui una llei en vigor com l'amnistia. A l'espera de què digui el Tribunal Constitucional, la desconfiança de l'independentisme amb el PSOE -i el PSC- ho condiciona tot.