La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha acordat per unanimitat inadmetre a tràmit la querella interposada per l'Advocacia de l'Estat - en representació del president del govern espanyol, Pedro Sánchez- contra el magistrat del jutjat d'instrucció 41 de Madrid Juan Carlos Peinadoper la suposada comissió d'un delicte de prevaricació judicial.
La resolució que descarta investigar al magistrat de la causa sobre Begoña Gómez, dona del cap de l'executiu, inclou el vot particular no concurrent d'un dels tres magistrats. En la decisió, els jutges del TSJM lamenten el "caràcter especulatiu" en què es basa la querella i el "prejudici que la destil·la". Així mateix, apunten que l'ofensiva de l'Advocacia General de l'Estat obeeix a un ''intent de tergiversar" la figura del delicte de prevaricació que s'imputa a Peinado.
El passat mes de setembre, la Fiscalia de la Comunitat de Madrid va avalar l'admissió a tràmit de la querella presentada al juliol per l'Advocacia de l'Estat contra el jutge, un moviment que es va conèixer poc després que Sánchez declarés davant la justícia com a testimoni en el cas que investiga presumptes delictes de corrupció i tràfic d'influències al voltant de Gómez.
Aquest dilluns, en canvi, la Fiscalia de Madrid es va posicionar en contra de l'admissió a tràmit d'una altra querella contra Peinado. En aquest cas, interposada per la mateixa Begoña Gómez per un delicte de revelació de secrets i informacions processals.
En la resolució coneguda aquest divendres sobre la querella de l'Advocacia contra Peinado hi ha el vot concurrent d'un dels magistrats, que es mostra favorable al fons de la qüestió, però n'ofereix alguns matisos, com proposar obrir una peça separada per abús i mala fe processal contra el president del govern espanyol.
El govern espanyol ha discrepat de les raons plantejades per l'alt tribunal. La Moncloa creu que la resposta inclou "manifestacions inusuals i innecessàries". Malgrat mostrar respecte per la decisió del tribunal, fonts de l'executiu admeten que no comparteixen els raonaments jurídics i l'argumentació que inclou la resolució judicial.
"A la querella presentada ja s'advertia sobre la veritable finalitat de cridar a declarar de forma presencial el president del govern: convertir aquesta declaració en un instrument per perjudicar políticament l'executiu instrumentalitzant un procediment judicial", lamenten.