- El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
- El pactòmetre del 12-M: totes les combinacions per governar Catalunya
- Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
- Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament
Carles Puigdemont, candidat de Junts a la presidència de la Generalitat, ha destinat el primer matí de la campanya electoral a presentar les mesures que adoptarà en els 100 primers dies de Govern en cas que torni a Palau. Entre les més destacades hi ha la de cancel·lar el deute amb l'Estat "a compte de les inversions pressupostades i no executades", juntament amb la de modificar la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA) per incloure-hi la singularitat catalana. En quin sentit? En el de fer-hi aparèixer la cessió del 100% dels impostos. Sense això, sosté el document facilitat pel partit, no s'aprovaran els pressupostos generals de l'Estat. Fa uns dies, el candidat ja va assenyalar que Pedro Sánchez -si continua sent president a partir de dilluns- no veuria validats els comptes si no hi ha compliment en les inversions previstes per a Catalunya.
Ràpidament, la consellera d'Economia, Natàlia Mas, ha respost l'anunci de Puigdemont. A través d'un breu missatge al seu perfil d'X, la republicana ha celebrat que Junts faci seves les idees d'ERC. "Nosaltres hem aconseguit la cancel·lació de 15.000 milions d'€ de deute amb l’Estat, i un estalvi de 1.300 milions d’€ en interessos, assolit per 1a vegada i negociant sols", ha argumentat. Tot seguit, ha indicat: "Ara a per un finançament singular que ens permeti recaptar tots els tributs".
Benvinguts!
— Natàlia Mas Guix (@nataliamasguix) April 26, 2024
Des d’@Esquerra_ERC hem aconseguit la cancel·lació de 15.000 milions d'€ de deute amb l’Estat, i un estalvi de 1.300 milions d’€ en interessos, assolit per 1a vegada i negociant sols.
Ara a per un finançament singular que ens permeti recaptar tots els tributs. https://t.co/871lU3gMTr
Precisament en clau de fiscalitat, l'expresident ha indicat que cal una "revisió raonable" per situar l'esforç fiscal dels catalans "en un pla de justícia". En el document es parla de "supressió" d'alguns impostos, però no se'n detalla cap. Aquesta és la fórmula que apareix en el document: "Revisió de la cistella d’impostos dels catalans per a la reducció o supressió, si s’escau, de cadascun d’ells". En el capítol d'un "paquet d'estímul", Junts amplia el posicionament: " Mesures fiscals que incentivin la inversió i el consum, i revisió de la fiscalitat amb la voluntat d’aturar la pressió fiscal, abaixar i fins i tot suprimir impostos davant del greuge competitiu que suposa pel teixit econòmic i la captació d'inversions". En el programa hi apareix la bonificació del 99% de l'impost de successions, com es va plantejar en la negociació dels pressupostos d'enguany.
Pel que fa a la immigració, Junts reclama que en els primers cent dies de Govern es presenti la proposta de llei orgànica per al traspàs de competències en immigració, que està negociant-se amb el PSOE. Si no hi hagués hagut la convocatòria de les eleccions catalanes anticipades, el candidat ha indicat que ja s'hauria plantejat en el marc de la taula de diàleg oberta a Suïssa amb els socialistes. Puigdemont, per cert, ha volgut clarificar que totes les propostes estrella -cancel·lació del deute i finançament singular- ja són conegudes per part del PSOE. L'expresident, acompanyat per Anna Navarro, número dos de la llista, ha volgut assenyalar que no té "cap idil·li amb les esquerres espanyoles". "Tenim ganes de servir Catalunya, i no volem que ens passin un raspall per l'esquena. Anem a Madrid a fer servir la capacitat política en favor dels catalans", ha ressaltat Puigdemont.
"Refundació" de l'administració davant del "sectarisme"
Puigdemont ha indicat que bona part del programa es basa en "condicionar" l'Estat a l'hora d'adoptar mesures que beneficïn la Generalitat. "Cal un nou impuls, un nou començament, una refundació. I aprofitar l'oportunitat històrica de negociar", ha ressaltat el candidat de Junts. "Ha de ser la legislatura de la represa. Ens enfrontem a molts reptes", ha remarcat l'expresident de la Generalitat, que ha indicat que el país viu amb "fragilitat" el nou context arreu del món, marcat per la crisi climàtica, l'accés al mercat de treball, l'energia, la guerra a Ucraïna, el conflicte entre Israel i Palestina i també les qüestions demogràfiques. A tot això s'hi suma el "maltractament continu" de l'Estat respecte Catalunya.
Una altra de les prioritats assenyalades per Puigdemont és la de la llengua. "Ha de ser la legislatura del català", ha apuntat l'expresident. En les mesures concretes, hi ha que el català sigui "vehicular" a la justícia -és un dels àmbits en els quals menys es fa servir-, i que hi hagi una estratègia conjunta per aturar les "ofensives" contra la llengua a l'escola. També s'hi inclou la personació de la Generalitat en els casos de discriminació lingüística. Pel que fa a l'administració, el candidat ha defensat una "refundació" que serveixi perquè la ciutadania s'hi relacioni de manera diferent i no quedi afectada per la "teranyina" que, segons Puigdemont, a vegades suposa un llast per al seu funcionament. També ha remarcat que l'existència de "sectarisme" en la tria de perfils per nodrir els segons i tercers nivells de l'administració ha afectat el país en els últims anys.
"Per això volem enviar un missatge molt clar des del primer dia. Tot allò que hem de fer, la gent ha de notar que en els primers cent dies es mouen moltes coses, que la sacsejada comença el primer dia. Que podem presentar el paquet d'iniciatives que comencen a embastar el projecte de transformació d'aquest país", ha apuntat el dirigent independentista, que també ha situat com a prioritat recuperar la unitat entre els actors de tot el moviment. "S'han de crear les condicions prèvies, que hem anat deteriorant entre tots", ha ressaltat el candidat de Junts, que ha posat l'accent en la necessitat de teixir la "unitat cívica". "Aquest és un país de societat civil", ha remarcat Puigdemont.
Gir en el discurs de gestió
En els últims mesos, Junts ha protagonitzat un gir al voltant del discurs de la gestió. Va començar amb la negociació dels pressupostos de la Generalitat per al 2024, quan el partit va reclamar al Govern l'eliminació de l'impost de successions i la posada en marxa d'una unitat especial dels Mossos d'Esquadra per acabar amb les ocupacions irregulars. A partir d'aquí, la formació ha volgut posar l'accent en la necessitat de tenir un bon Govern. Per dues raons: per desgastar ERC -Junts fa un any i mig que va sortir de l'executiu, de manera que el pot criticar sense posar en risc la posició- i per esquivar una de les crítiques que se li fan a Puigdemont, basada en el fet que el dia a dia no ha estat la seva prioritat.
Pel que fa a la composició del futur executiu, el candidat de Junts ja ha fet públic que compta amb la presència d'Anna Navarro. Hi ha perfils a la llista, com ara Josep Rull -conseller de Territori en el Govern que va promoure l'1-O- i Albert Batet -que per primera vegada va a la llista per Barcelona, com a número cinc, després de dues legislatures com a president del grup parlamentari- que també poden servir per entrar a l'executiu. Pel que fa a Anna Erra, que ocupa el quatre a la llista, és el nom escollit per continuar ostentant la presidència del Parlament en cas que Junts estigui en disposició de tenir-la. En les últimes legislatures, qui ocupa la Generalitat cedeix el lideratge a la cambra catalana.
Programa de Govern by naciodigital