L'aterratge del PSC a la Generalitat s'ha hagut de fer en ple estiu i això ha dificultat tant els nomenaments dels alts càrrecs com activar tota la maquinària per començar a treballar. Així i tot, el Govern ja està en marxa -aquest cap de setmana, a Poblet, s'ha fixat el pla de treball de cada conselleria- i ha assenyalat quines seran les prioritats de la nova etapa amb els socialistes a la Generalitat. Les primeres mesures s'han centrat en lallei de barris, el traspàs de Rodalies, cultivar una bona entesa amb els Mossos i fer front a la sequera. Tot plegat, mentre l'executiu ha començat els tràmits per aprovar els pressupostos de 2025 en una legislatura que tindrà com a carpeta central la negociació del nou finançament.
En l'arrencada del curs polític, Salvador Illa ha concedit la primera entrevista com a president de la Generalitat a TV3 i ha abordat aquestes i d'altres qüestions que marcaran els seus primers passos a Palau. El principal anunci ha estat en matèria d'infraestructures, concretament sobre l'ampliació de l'Aeroport del Prat i el Hard Rock. Pel que fa a l'aeroport, Illa ha premut l'accelerador i ha explicat que el Govern aprovarà aquest dimarts la reactivació de la comissió tècnica sobre la millora del Prat. En relació amb el Hard Rock, ha fet explícita la "renúncia": malgrat no descartar que es pugui fer -"el Govern tramitarà el que hagi de tramitar"-, ha garantit que no tindrà beneficis fiscals.
El president ha dit que la millora de l’aeroport del Prat és clau. El Govern portarà dimarts una proposta per tornar a convocar la mesa tècnica entre Catalunya i Espanya. “Es posarà a treballar per fer els treballs tècnics per saber com es pot millorar l’aeroport”, ha afirmat, i ha demanat “desbloquejar” la qüestió. El primer pas serà la mesa tècnica, que ha d’aterrar el conjunt de propostes que hi ha hagut i es concreti en una proposta viable. “Es farà amb màxim rigor”, ha assegurat, també pel que fa al criteri mediambiental. Què passarà amb la Ricarda? Illa no s’ha volgut anticipar, però ha insistit que s’ha de millorar l’aeroport.
El president no ha entrat en qui ha de gestionar l’aeroport i si ho hauria de fer la Generalitat. “No vull barrejar llibretes”, ha dit, i ha demanat centrar el debat en la millora de la infraestructura perquè doni el servei adequat. “Això és el que és més urgent”, ha insistit.
Una altra infraestructura rellevant en els darrers anys ha estat el Hard Rock. Els comuns han dit que no hi pot haver excepcions en matèria de fiscalitat per aquest projecte. “Revertirem la decisió d’abaixar impostos al Hard Rock”, ha dit. Serà decisió dels impulsors aclarir si encara hi estan interessats, però ja no tindran beneficis fiscals. Illa ha admès que ha hagut de fer "renúncies" en aquest àmbit. “Si hagués tingut 68 diputats ho hauria fet diferent, però això és la política”, ha dit. En les properes setmanes, llla es reunirà amb els impulsors del Hard Rock per detallar-los l’acord i ha advertit que no està clar que el projecte no hagi de prosperar.
També s’ha compromès amb el traspàs de Rodalies. De fet, fa un parell de setmanes va ratificar el comissionat sobre el traspàs, amb Pere Macias al capdavant. “Hi haurà continuïtat, hi ha uns acords subscrits que respectarem”, ha refermat. Pel que fa al compliment de les inversions pressupostades des de l’Estat, el president ha admès la bona relació amb Sánchez, però ha dit que perquè les coses funcionin s’ha de “treballar”.
Obre la porta a destinar més recursos a l'Agència Tributària
El Govern del PSC és minoritari i necessitarà pactes al Parlament. Els socis prioritaris són ERC i els comuns, que li han permès arribar a Palau. “Compliré els acords d’investidura”, ha afirmat. Una de les claus és el finançament singular pactat amb els republicans i pedra angular de la legislatura. “Mantindré la paraula i compliré l’acord”, ha dit. Illa s’ha referit al document i no ha volgut parlar de concert –el document no hi fa referència-. Consisteix, ha dit, a fer que Catalunya recapti i gestioni tots els impostos, aporti a un fons de solidaritat i es respecti el principi d’ordinalitat.
Encara sobre el finançament, Illa ha dit els pressupostos de 2025 recolliran els aspectes necessaris en matèria de finançament, i també altres qüestions relacionades amb ERC i els comuns. “Si hi ha d’haver més diners per desplegar l’Agència Tributària, hi seran”, ha afirmat, i ha insistit que la seva voluntat és donar compliment als acords. “L’horitzó que volem és un model federal, en què els diferents territoris recapten els impostos i tinguem capacitat normativa; treballarem en aquesta línia”, ha insistit. Illa ha remarcat el compromís amb la “solidaritat” i ha recordat que “ningú li ha demanat no tenir-ne”. “Sabrem quina aportació fem i hi haurà uns criteris transparència”, ha afegit.
Pressió a Junts perquè validi el finançament singular
L’acord passa pel Congrés i Illa demanat “col·laboració” per part de “tots els partits” que es presenten a Catalunya, en especial Junts. “Vull saber si estan a favor d’un nou finançament”, ha dit, i ha demanat “actitud constructiva” i “mirada llarga”. “Això és el que ens demanen els ciutadans”, ha remarcat. A banda de les formacions polítiques catalanes, caldrà reeditar la majoria de la investidura, i això no està clar. Hi ha pla B? “No passem pantalles”, ha demanat el president, i ha insistit a posar el focus en el posicionament que tindrà Junts.
En aquest mateix sentit, Illa ha tancat files amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i n’ha destacat el “coratge” en les polítiques relacionades amb Catalunya. “S’ha de donar una resposta als anhels de Catalunya sempre que es doni dins del marc de convivència”, ha dit. En aquest sentit, ha tret pes a la discrepància que genera el finançament singular dins del PSOE i ha negat que tingui res a veure amb l’avançament del Congrés Federal del PSOE. De tota manera, ha advertit que els socialistes “han tingut un paper clau” a l’hora d’encarrilar el conflicte català. “A Catalunya li va molt bé tenir Sánchez de president”, ha dit, però ha insistit que si l’acord de finançament s’implementa, serà per quedar-se, independentment de qui hi hagi a la Moncloa.
"L'habitatge, per viure-hi"
El president ha admès que l'educació i la sanitat són serveis excel·lents, però als quals cal destinar recursos i fer-hi reformes. En aquest sentit, ha receptat diàleg amb els actors implicats abans de prendre decisions concretes. També pel que fa a l'habitatge ha dit que cal construir més habitatge, i per això caldran acords. En el curt termini, ha plantejat mesures de bonificació i ha posat d'exemple la decisió de l'Ajuntament de Barcelona de prohibir els posis turístics. "L'habitatge ha de ser per viure-hi", ha dit, i ha remarcat que "s'ha de regular el turisme".
Una altra de les qüestions d'actualitat és l'afer de Tossa de Mar, que rebrà 200 migrants i l'alcalde hi ha mostrat reticències. "Els migrants tenen drets i deures", ha dit, i ha demanat un debat serè en aquest àmbit. "Estem parlant de persones humanes", ha dit. Sobre el pacte de Junts amb el PSOE per la transferència de les competències en immigració, Illa ha dit que els fluxos migratoris s'han de regular a nivell europeu. Ara bé, hi ha "fases" de les polítiques d'immigració, ha dit que es poden fer des de la Generalitat, i s'ha compromès a col·laborar per fer efectiu l'acord i a gestionar aquestes competències.
Incloure el PP al pacte per la llengua
Illa s'ha compromès a signar el Pacte Nacional per la Llengua en els 100 primers dies. El president ha admès que la feina estava "molt avançada" però no es va acabar perquè hi va haver les eleccions. "Vull que s'hi sumin altres formacions polítiques, no veig per què no s'hi pot incloure el PP", ha dit, i ha destacat la necessitat de fer acords amplis en aquest àmbit i "despolititzar" la llengua.
En clau de conflicte polític, Illa ha confirmat que, en el primer ple ordinari, es crearà la convenció nacional per a la resolució del conflicte polític, que estarà presidit per ERC. El president ha admès que s'assembla molt a la taula de partits que plantejava el PSC, però en tot cas ha dit que "té ganes" que aquest instrument es posi a treballar i que totes les parts plantegin les seves idees.