El Govern de Salvador Illa ha completat dues jornades de treball al Monestir de Poblet -localització triada pel president- per discutir al detall el full de ruta dels departaments, en l'arrencada d'una nova etapa a la política catalana, ara que el PSC ha assumit el control de la Generalitat després d'una dècada llarga de procés. L'executiu ja havia detallat alguns eixos programàtics troncals, de la millora dels serveis públics a una industrialització "verda" passant pel traspàs de Rodalies o un pas endavant per liderar l'economia de l'Estat, que casen amb les prioritats fixades per Illa en el debat d'investidura. Però al relat associat al Pla de govern, que els consellers han afinat a la Conca de Barberà, s'hi ha d'afegir mesures que els socialistes han d'activar perquè la legislatura doni resultats i compromisos contrets amb els socis -ERC i comuns- que el president s'ha compromès personalment a complir.
Les primeres decisions preses al consell executiu donen pistes sobre els deures urgents que Illa sap que ha d'atendre. Tal com va avançar Nació el dia de la presa de possessió a Palau, el Govern ha posat en marxa de forma prioritària projectes d'infraestructures hidràuliques per combatre la sequera -amb l'energia, un objectiu clar-; ha centrat esforços a orientar la nova etapa als Mossos d'Esquadra; ha fixat els esforços en la negociació dels pressupostos del 2025; i té previst activar remeses d'habitatge social, d'acord amb els pactes d'investidura signats. Però també haurà de desplegar mesures a l'escola per millorar el rendiment deficient detectat als informes PISA; protegir la situació de la llengua catalana, en sintonia amb la creació de la nova conselleria.
1. Pressupostos... i, després, el finançament
El Govern ja ha mantingut els "primers contactes" amb ERC i comuns per negociar els pressupostos del 2025, que la conselleria d'Economia i Finances espera tenir operatius l'1 de gener. Si Alícia Romero ho aconsegueix, seria la segona vegada que passa en els últims 14 anys. L'anterior cop va ser el 2022, amb Pere Aragonès a Palau. De moment, republicans i comuns s'hi posen bé per exercir de "socis preferents" -així els va catalogar dimarts la portaveu, Sílvia Paneque-, sempre que el PSC compleixi la part pertinent dels compromisos adquirits en la investidura. L'executiu calcula que en el termini de dues setmanes hi haurà novetats sobre les coordenades del dèficit per avançar en les converses. La intenció és que al novembre pugui començar la tramitació parlamentària dels comptes.
Resulta difícil imaginar-se que Illa fracassi en l'aprovació dels primers pressupostos de la legislatura, tenint en compte l'abast dels pactes firmats amb ERC i comuns -que lliguen els dos socis-, però s'haurà de moure per assolir els 68 vots favorables. El debat intern dels republicans -amb un congrés a l'horitzó i relleus a la cúpula- no hauria d'alterar els plans del president. Ara bé, el Govern necessitarà que la mesura estrella de la legislatura, el finançament singular, avanci. De moment, com ha recalcat Paneque, no hi ha data per a una reunió de la comissió bilateral Estat-Generalitat, l'espai de debat polític que permetria començar a dibuixar el debat tècnic del nou model.
2. Més dessalinitzadores i aigua regenerada
Les carpetes de l'aigua i l'energia són rellevants per a Illa, que va ser exigent amb el Govern Aragonès en l'etapa com a cap de l'oposició. Són qüestions que pilotarà la consellera Paneque, que com a portaveu va defensar dimarts el pla de l'aigua aprovat pel consell executiu, un full de ruta amb una dotació de 2.300 milions -1.300 dels quals ja estaven previstos en l'anterior mandat- per fer una quarta dessalinitzadora, aquesta a la Costa Brava, i desplegar una aposta per l'aigua regenerada. Es construiran noves potabilitzadores al Besòs i, mentre no es disposa d'aquestes infraestructures, es regenerarà aigua al Llobregat.
La conselleria que assumeix les polítiques contra la sequera persegueix que aquest setembre es firmi amb el govern espanyol el conveni per construir la dessalinitzadora de la Tordera i desplegar també la infraestructura del Foix, que haurien d'estar en marxa el 2029. L'objectiu socialista és aconseguir que el 70% de l'aigua de consum no depengui de la situació dels embassaments, per evitar nous episodis de dificultats com els viscuts en els darrers temps. A diferència del que pensava ERC, no es descarten interconnexions de conques.
3. Sacsejada als Mossos amb Trapero manant
El president de la Generalitat ha pres decisions en les primeres setmanes de mandat per deixar clar que vol reforçar els Mossos, conscient que l'episodi del retorn fugaç de Carles Puigdemontha lesionat la credibilitat de la policia catalana. Illa va fer el primer acte públic al complex Egara per transmetre confiança al cos policial, i ha apostat per rellevar el director general de la Policia, ara en mans de Josep Lluís Trapero, i rellevar la cúpula dels Mossos, amb l'elecció de Miquel Esquius com a comissari en cap en lloc d'Eduard Sallent. Al major Trapero, ara en un càrrec polític, ja se l'ha rebut a Palau, al costat de la consellera Núria Parlon.
El repte d'Interior serà recosir la policia després de la tensió a la qual ha estat sotmesa aquest estiu, alimentada per Junts després del cas Puigdemont. En paral·lel, l'executiu ha començat a desplegar el relat de la seguretat com a prioritat del departament. "El meu Govern parlarà de seguretat", va dir Illa al Parlament abans de ser investit. I Parlon ja ha actuat en conseqüència des del primer dia: "Volem treballar per reduir la delinqüència i la percepció de delinqüència". La lluita contra la criminalitat organitzada i el tràfic de drogues -especialment la marihuana-, la contenció dels delictes amb arma blanca o la prevenció davant les agressions sexuals figuren entre els objectius per afermar la sensació de seguretat. Illa hi ha insistit en les jornades de treball a Poblet.
4. Més pisos socials sense oblidar els lloguers de temporada
Els pactes del PSC amb les formacions de Marta Rovira i Jéssica Albiach inclouen plans ambiciosos amb relació a l'habitatge social. El Govern s'ha compromès a inundar el mercat immobiliari amb 50.000 pisos fins al 2030, dels quals 15.000 s'hauran d'iniciar aquesta legislatura per iniciativa de l'Institut Català del Sòl (Incasòl). Com en les carpetes de l'aigua i l'energia, l'executiu sap que ha d'aprofitar els primers mesos de mandat per orientar els processos administratius més complexos, com les promocions de pisos socials, que demanen temps de tramitació.
Però la legislatura també obligarà la Generalitat a moure fitxa amb la regulació dels lloguers de temporada, un dels principals objectius dels comuns i que ERC ja va voler atendre quan era al Govern. De fet, la proposta republicana va decaure al Parlament per l'abstenció del PSC i el vot en contra de Junts. Amb la llei d'habitatge estatal vigent, al marge del topall de preus, la dels lloguers de temporada és una qüestió calenta i els socis pressionaran. "Ens collaran amb els pactes i ho haurem d'assumir", apuntaven veus governamentals en l'estrena del mandat.
5. Resultats a l'escola i la salut del català
Abans que la legislatura passada acabés de forma abrupta per la convocatòria anticipada d'eleccions, una de les urgències del Govern era la reversió dels mals resultats dels alumnes catalans a l'informe PISA. Una comissió d'experts va elaborar un document amb mesures consensuades, que incloïen un model d'extraescolars gratuïtes per a l'alumnat vulnerable -l'anomenat pla d'educació a temps complet- i una aposta renovada per les aules d'acollida. La proposta transmesa a l'executiu d'Aragonès és a la taula de la nova consellera d'Educació, Esther Niubó, que té el repte de revertir la tendència negativa en el rendiment dels escolars catalans. En paral·lel, haurà de fer possible l'extensió de la Formació Professional, amb dèficit de places. El nom del departament indica l'aposta per l'FP, però el mandat ha començat amb més de 31.000 alumnes sense plaça.
El Govern també haurà d'estar a l'altura de les expectatives creades amb la creació del Departament de Política Lingüística, una demanda d'ERC pilotada per Francesc Xavier Vila, alt càrrec a l'executiu dels republicans, que té l'objectiu del Pacte Nacional per la Llengua. El retrocés en l'ús social del català, també als centres educatius, interpel·la Illa i els seus consellers, per molt que la qüestió no hagi aparegut en els primers discursos públics del mandat. El conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, té l'encàrrec de pressionar per l'oficialitat del català a la UE.