05
de juliol
de
2023, 17:33
Actualitzat:
19:20h
El Pla general de seguretat de Catalunya 2022-2025 situa la ciberdelinqüència, el mercat il·legal de la marihuana i l'escalfament global com a "amenaces prioritàries", que han esdevingut "un risc més gran per a la societat catalana" en els darrers anys. El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, i la directora general d'Administració de Seguretat, Sonia Andolz, han presentat en comissió parlamentària aquest pla, marc de referència per desenvolupar les polítiques públiques de seguretat. Els grups de l'oposició hi han trobat mancances, com l'abordatge de la violència en l'àmbit escolar.
El conseller Elena ha explicat que el pla té en compte "nous riscos i amenaces", com són les epidèmies i pandèmies, els ciberatacs, les repercussions de l'escalfament global, l'augment de les violències masclistes i dels delictes d'odi i discriminació i els riscos derivats de la pobresa, com els relacionats amb l'accés a l'habitatge. També ha destacat que el pla recull cinc grans reptes, que són aconseguir un model de seguretat socialment just, eficient, igualitari, sostenible i transparent.
El titular d'Interior ha reivindicat la visió "integral" del pla, que fixa els eixos de les polítiques de seguretat fins al 2025 a Catalunya. En aquest sentit, ha posat com a exemple la necessitat de tractar les ocupacions o el tràfic de marihuana també des de les causes o les derivades socials que comporten i no des d'un vessant "únicament policial". "La resposta policial és molt rellevant, però entenem que la seguretat va molt més enllà i té molt a veure amb polítiques preventives", ha recalcat.
Entre les accions que recull el pla per donar resposta a les principals amenaces, hi ha la creació d'una unitat policial operativa especialitzada en ciberseguretat o l'increment de les plantilles de les unitats especialitzades d'investigació per perseguir el mercat il·legal de la marihuana i altres delictes associats i adquirir noves tecnologies per detectar-ne plantacions il·legals. Elena ha indicat que, de mitjana, els Mossos d'Esquadra desmantellen una plantació de marihuana cada dia, amb unes 16.000 plantes i amb cinc detencions.
Els grups de l'oposició han trobat mancances en el pla presentat per la conselleria, com un abordatge de la violència en l'àmbit escolar, ha assenyalat el portaveu del PSC, Ramon Espadaler. La diputada Mercè Esteve, de Junts, ha trobat a faltar que el pla es refereixi a l'amenaça de la ultradreta i hi ha vist "poca ambició nacional en l'àmbit policial".
Elena ha defensat que l'acció de la política de seguretat i d'emergències no acaba en aquest pla però que el document havia de tenir un "perímetre". També ha respost que sí que hi expressen la preocupació per la violència en entorns escolars però que el treball en aquest àmbit ha de ser "transversal". En aquest àmbit, el pla preveu ampliar les xerrades en centres escolars dirigides a la prevenció de les violències sexuals.
A la diputada Núria Lozano, dels comuns, li ha agradat la mirada ampla del pla i ha expressat que comparteixen el diagnòstic que fa però hi ha detectat alguna dissociació amb les polítiques que es planteja. Per la seva banda, Xavier Pellicer, de la CUP, ha lamentat que el pla no parli d'"amenaces internes", com són, ha dit, "la cultura policial" dels Mossos o la precarietat laboral dins els cossos de seguretat i emergències.
En canvi, Matías Alonso, de Ciutadans, creu que la visió del pla és "happy flower". En aquest sentit, Andolz ha reiterat que volen allunyar-se de la "policialització" de la seguretat en unes societats complexes i de posar el focus només en la criminalitat. Lluïsa Llop, d'ERC, ha afirmat que el pla és una eina "completa" i que en marcs de referència com aquest sempre s'hi poden trobar a faltar aspectes.
El conseller Elena ha explicat que el pla té en compte "nous riscos i amenaces", com són les epidèmies i pandèmies, els ciberatacs, les repercussions de l'escalfament global, l'augment de les violències masclistes i dels delictes d'odi i discriminació i els riscos derivats de la pobresa, com els relacionats amb l'accés a l'habitatge. També ha destacat que el pla recull cinc grans reptes, que són aconseguir un model de seguretat socialment just, eficient, igualitari, sostenible i transparent.
El titular d'Interior ha reivindicat la visió "integral" del pla, que fixa els eixos de les polítiques de seguretat fins al 2025 a Catalunya. En aquest sentit, ha posat com a exemple la necessitat de tractar les ocupacions o el tràfic de marihuana també des de les causes o les derivades socials que comporten i no des d'un vessant "únicament policial". "La resposta policial és molt rellevant, però entenem que la seguretat va molt més enllà i té molt a veure amb polítiques preventives", ha recalcat.
Entre les accions que recull el pla per donar resposta a les principals amenaces, hi ha la creació d'una unitat policial operativa especialitzada en ciberseguretat o l'increment de les plantilles de les unitats especialitzades d'investigació per perseguir el mercat il·legal de la marihuana i altres delictes associats i adquirir noves tecnologies per detectar-ne plantacions il·legals. Elena ha indicat que, de mitjana, els Mossos d'Esquadra desmantellen una plantació de marihuana cada dia, amb unes 16.000 plantes i amb cinc detencions.
Els grups de l'oposició han trobat mancances en el pla presentat per la conselleria, com un abordatge de la violència en l'àmbit escolar, ha assenyalat el portaveu del PSC, Ramon Espadaler. La diputada Mercè Esteve, de Junts, ha trobat a faltar que el pla es refereixi a l'amenaça de la ultradreta i hi ha vist "poca ambició nacional en l'àmbit policial".
Elena ha defensat que l'acció de la política de seguretat i d'emergències no acaba en aquest pla però que el document havia de tenir un "perímetre". També ha respost que sí que hi expressen la preocupació per la violència en entorns escolars però que el treball en aquest àmbit ha de ser "transversal". En aquest àmbit, el pla preveu ampliar les xerrades en centres escolars dirigides a la prevenció de les violències sexuals.
A la diputada Núria Lozano, dels comuns, li ha agradat la mirada ampla del pla i ha expressat que comparteixen el diagnòstic que fa però hi ha detectat alguna dissociació amb les polítiques que es planteja. Per la seva banda, Xavier Pellicer, de la CUP, ha lamentat que el pla no parli d'"amenaces internes", com són, ha dit, "la cultura policial" dels Mossos o la precarietat laboral dins els cossos de seguretat i emergències.
En canvi, Matías Alonso, de Ciutadans, creu que la visió del pla és "happy flower". En aquest sentit, Andolz ha reiterat que volen allunyar-se de la "policialització" de la seguretat en unes societats complexes i de posar el focus només en la criminalitat. Lluïsa Llop, d'ERC, ha afirmat que el pla és una eina "completa" i que en marcs de referència com aquest sempre s'hi poden trobar a faltar aspectes.