Moviments als Mossos. El comissari Eduard Sallent dirigirà la Regió Metropolitana Sud i la comissària Rosa Bosch serà la responsable de la comissaria general d'Inspecció i Avaluació, tal com ha avançat El Periódico i ha confirmat Nació. El Departament d'Interior, i concretament la direcció general de la Policia, que ara pilota Josep Lluís Trapero, reubica així els dos màxims responsables dels Mossos dels darrers anys, després que a principi de setmana es confirmessin els relleus a la prefectura.
El comissari Miquel Esquius, fins ara a la Regió Metropolitana Sud, passa a ser comissari en cap dels Mossos i el seu lloc l'ocuparà Sallent que, de fet, torna al lloc on estava abans d'entrar a la prefectura amb el comissari Josep Maria Estela l'any 2021. Tindrà el despatx a Sant Feliu de Llobregat. La comissària Alícia Moriana, que rivalitzava amb Sallent per aconseguir la plaça de major oferta per la cúpula d'Interior d'ERC, ocuparà el lloc de Bosch com a número dos de la cúpula policial.
La consellera, Núria Parlon, no va voler revelar dilluns la destinació dels dos comissaris, però va assegurar que es tindrien en compte els serveis prestats al cos. Parlon va emmarcar els canvis en la necessitat d'obrir una nova etapa als Mossos, després d'uns anys marcats per la picabaralla interna pels moviments a la prefectura i amb un profund malestar per la fugida de Carles Puigdemont.
No va ser casualitat que el primer acte d'Illa com a president fos una visita al complex Egara dels Mossos. En plena crisi per la fugida de Puigdemont, Illa va voler traslladar el suport del Govern als Mossos, i posar la primera perdre per tancar la crisi al cos. Fins ara, hi ha hagut tres agents assenyalats per col·laborar amb l'expresident, dos dels quals suspesos de feina i sou.
Amb la nova cúpula, els Mossos lluitaran contra la criminalitat organitzada i el tràfic de drogues, dues problemàtiques greus que afecten el país, però també se centrarà en la petita delinqüència -robatoris o furts, per exemple-, en l'ús d'armes blanques o en les agressions sexuals, que contribueixen precisament a la percepció d'inseguretat, que es manté elevada i no sempre es correspon amb el que diuen les dades oficials sobre inseguretat.