Núria Parlon i Josep Lluís Trapero ja manen als Mossos. La tria del major com a director general de la Policia era coneguda, perquè la va anunciar Salvador Illa en campanya, i era qüestió de dies que fos oficial. Trapero, que fins ara havia ocupat càrrecs destacats dins l'organigrama operatiu -va arribar a ser comissari en cap en dues etapes, amb els consellers Quim Forn i Miquel Sàmper- fa el salt ara a l'àmbit polític de la mà del PSC. El nomenament serà oficial aquest dimarts, un cop s'aprovi en la reunió del consell executiu. Els primers canvis als Mossos, però, han estat dissenyats per la consellera i el nou director. "Fa setmanes que en parlem", ha dit Parlon aquest dijous.
L'objectiu és visibilitzar que comença una "nova etapa" als Mossos -amb una nova cúpula- i enviar un missatge contra la inseguretat. Tot plegat, en un context de crisi a la policia pel dispositiu fallit que no va poder detenir Carles Puigdemont i el mateix dia que ha transcendit que els Mossos han suspès de sou i feina dos agents que van ajudar l'expresident a fugir de Barcelona. Parlon ha fet un altre anunci rellevant: el secretari general d'Interior que, com ha avançat Nació, serà Tomás Carrión. En els dies vinents i setmanes s'anunciaran més canvis a Interior, en l'àmbit de Bombers o Agents Rurals. Per ara, però, aquestes són les claus de la nova etapa a Interior.
Torna el "conciliador" Esquius
Es donava per descomptat que, amb l'arribada de Parlon i Trapero, a la cúpula dels Mossos hi hauria canvis a la prefectura. Interior ha cessat els comissaris Eduard Sallent i Rosa Bosch per situar-hi un perfil volgudament de consens, el comissari Miquel Esquius, i la comissària Alícia Moriana de número dos. L'exconseller Joan Ignasi Elena, que va situar Sallent al càrrec, li ha agraït la feina. Esquius torna al capdavant dels Mossos en un context complicat per la crisi per la fugida de Puigdemont i amb el repte de recosir el cos. "Impregnarà l'organització d'un lideratge conciliador", ha afirmat Parlon.
Esquius, membre de la segona promoció dels Mossos i amb un coneixement profund del cos, ja havia ocupat el càrrec de manera breu durant l’etapa de Miquel Buch com a conseller. En aquell moment, va prendre el relleu a Ferran López, que havia assumit el rol de comissari en cap per la destitució de Trapero arran de l’aplicació de l’article 155. Buch, al cap d’uns mesos, va destituir Esquius per situar Sallent al seu lloc. La consellera ha destacat la bona relació que té el nou comissari amb la Fiscalia i els jutges, i amb la resta de forces i cossos de seguretat de l'Estat.
A banda del cessament de Sallent, també ha estat destituïda la número dos del cos, Rosa Bosch. El seu lloc l'ocuparà la comissària Alícia Moriana, també amb llarga trajectòria, especialista en la lluita contra el tràfic de drogues i que va dirigir l'escola de la policia. "Aquests canvis ens permetran obrir aquesta nova etapa amb un nou lideratge, per atendre de la millor manera possible les necessitats i els reptes que tenim com a policia integral de Catalunya", ha afirmat. No hi ha hagut cohabitació entre Trapero i Sallent: amb el nomenament oficial del nou director general es canvia també la cúpula del cos.
Trapero pren el control polític
Trapero, que quan assumeixi el càrrec deixarà de vestir com a comissari, no ha estat present a la roda de premsa. Parlon ha comparegut sola, sense els nous fitxatges, en una imatge que, de manera implícita, intenta allunyar la idea d'un Trapero excessivament intervencionista en la dinàmica operativa del cos. La consellera, de fet, ha relativitzat que sigui policia i ha garantit que hi haurà independència entre l'àmbit polític i l'àmbit policial. "Trapero dirigirà les grans línies estratègiques en matèria de seguretat, però el comandant del cos dependrà de la prefectura", ha remarcat Parlon.
El fitxatge de Trapero va ser dels pocs que Illa va anunciar en campanya electoral. D'ell n'han destacat la professionalitat i experiència després d'una llarga trajectòria en càrrecs importants a l'estructura dels Mossos, fins que va ser relegat per ERC al capdavant de la Divisió d'Avaluació de Serveis. Des que Illa el va anunciar, algunes veus van traslladar a Illa els dubtes sobre la conveniència de situar un perfil com Trapero al càrrec. Amb el retorn de Puigdemont i la detenció fallida, el consens al voltant del seu nom ha guanyat força.
Per al gran públic, va ser la cara visible de la gestió dels atemptats del 17-A, abans de ser defenestrat amb l'aplicació de l'article 155 i jutjat -i absolt- per rebel·lió pel paper dels Mossos l'1-O. Sàmper el va restituir amb Quim Torra i el Govern d'ERC el va apartar. Des d'aleshores, ha mantingut un perfil baix, amb una excepció. En una compareixença al Parlament, va insistir que cal respectar la jerarquia policial i que no hi pot haver dubtes qui mana als Mossos. "No hi poden manar càrrecs de confiança; policia i polític no poden confondre el seu paper", va dir. Ara, com a polític i càrrec de confiança, ho haurà de posar en pràctica.
Lluita contra la percepció d'inseguretat
Parlon ha posat èmfasi en la lluita contra la inseguretat. I no només això, també la lluita contra la "percepció d'inseguretat". "Volem treballar per reduir la delinqüència i la percepció de delinqüència", ha afirmat. La consellera, amb experiència en l'àmbit de la seguretat després d'anys com a alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet i responsable d'aquesta àrea al partit, ha concretat el que va verbalitzar Illa al discurs d'investidura. "El meu Govern parlarà de seguretat, perquè és una política pública progressista per garantir la llibertat i la convivència, i protegir els qui menys tenen", va dir.
Amb la nova cúpula, els Mossos lluitaran contra la criminalitat organitzada i el tràfic de drogues, dues problemàtiques greus que afecten el país, però també se centrarà en la petita delinqüència -robatoris o furts, per exemple-, en l'ús d'armes blanques o en les agressions sexuals, que contribueixen precisament a la percepció d'inseguretat, que es manté elevada i no sempre es correspon amb el que diuen les dades oficials sobre inseguretat. El missatge és clar: "Volem revertir la corba delictiva".
Tancar la crisi de Puigdemont
No va ser casualitat que el primer acte d'Illa com a president fos una visita al complex Egara dels Mossos. En plena crisi per la fugida de Puigdemont -les preguntes sobre aquesta qüestió han centrat part de la roda de premsa-, Illa va voler traslladar el suport del Govern als Mossos, i posar la primera perdre per tancar la crisi al cos. Fins ara, hi ha hagut tres agents assenyalats per col·laborar amb l'expresident, dos dels quals suspesos de feina i sou, i la qüestió està judicialitzada. L'informe enviat al Suprem va reconèixer errors en el dispositiu policial.
La sortida de Sallent es donava per descomptada. El distanciament amb Trapero era conegut des de feia mesos i és normal que quan arriba un conseller nou situï un nou comissari en cap. La pífia amb la detenció de Puigdemont feia inviable la seva continuïtat. Malgrat això, la consellera ha negat que la destitució s'expliqui només per aquest episodi o bé per l'informe remès al Suprem, i ho ha emmarcat en la nova etapa que vol obrir a Interior i als Mossos. Parlon, de fet, ha agraït la feina a Sallent, però no ha concretat en quin lloc el situaran dins l'organigrama del cos.
La feminització continuarà
Una de les prioritats de l'anterior cúpula d'Interior va ser la feminització del cos. Aquesta línia, ha dit Parlon, continuarà. També la reserva de places als Mossos per a dones, una mesura que va generar certa polèmica la passada legislatura. "La feminització es manté, és importantíssima i treballarem per fer-ho i perquè hi hagi resultats i sigui eficient, no només una consigna", ha ressaltat.