El major Josep Lluís Trapero és, sense cap dubte, el mosso més conegut de Catalunya. Salvador Illa va posar, en el debat del 12-M a TV3, el seu nom per ser director general de la Policia fent tàndem amb l'alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon, que serà consellera de l'Interior. Però Trapero també remet al passat (al 17-A, a l'1-O i al pla per detenir Carles Puigdemont el 2017 malgrat la confiança que li tenia el president en el marc del procés) i a un lideratge que s'ha presentat com a personalista i corporatiu. La fugida el dijous de Puigdemont, que ja des de Waterloo es vanta de la seva capacitat "d'entrar i sortir", ha posat en qüestió l'operatiu dissenyat per la direcció del cos per detenir-lo. Ara no hi ha, ni dins ni fora de la policia, dubte sobre el canvi profund als comandaments i també s'han desestimat les prevencions que, des d'àmbits diversos, s'havien fet arribar a Illa i al PSC sobre la idoneïtat de Trapero, que queda reforçat segons totes les fonts consultades per Nació.
Els dubtes entorn el nou càrrec destinat al major i manifestats al líder del PSC —investit gràcies a ERC— per sectors vinculats a la seguretat i a la política i compartits per l'actual direcció de la conselleria, tenien a veure amb com a mínim tres factors, a banda de la seva complexa trajectòria. En primer lloc, amb donar un cop de volant (un altre) a l'orientació del cos, en aquest cas acabant amb una policia "de mediació" més que no pas d'ús de la força. En segon lloc, amb el seu enfrontament amb part de la cúpula del cos —que en els darrers anys ha patit molts canvis—, i, finalment, amb el fet de situar un policia en un càrrec polític, cosa que no havia passat fins ara a Interior.
Trapero va ser nomenat el 2013 comissari en cap per Ramon Espadaler, ara diputat del PSC i aleshores conseller d'Unió al Govern d'Artur Mas, i el 2017 l'hi van afegir la condició de major (un càrrec honorari i vitalici) per decisió del conseller Jordi Jané, de CDC. Trapero tenia bona relació amb Mas i altres personatges del món convergent, com ara Pilar Rahola, i va convertir-se en una figura pública per l'èxit del dispositiu policial del 17-A i per la gestió, allunyada de la violència dels cossos estatals, que els Mossos van fer de l'1-O.
Cessat pel 155
Això, però, li va costar el cessament després del 155 (Puigdemont li va oferir un lloc a les llistes de Junts el 21-D de 2017) i un judici a l'Audiència Nacional en el que va defensar l'actuació policial i deixar clar que tenia a punt la detenció del president i del Govern. Més tard, Trapero es va declarar víctima de les clavegueres de l'Estat en el marc de l'Operació Catalunya.
Després de ser absolt, Trapero va ser restituït al capdavant del cos per Miquel Sàmper, el conseller de l'Interior triat per Quim Torra i que aquest 12-M va donar suport a Illa. Amb l'arribada d'ERC al Govern a mitjans de 2021, el major va ser arraconat no sense abans qüestionar mesures liderades per Elena. El van rellevar com a comissari en cap enmig d'una forta polèmica (els seus suports mediàtics eren i són potents i se sumen a diversos comandaments, com ara Toni Rodríguez, excap d'investigació i ara comissari a Rubí) i el conseller Joan Ignasi Elena i el director general Pere Ferrer, promogut en el seu moment per Quim Forn i que els republicans van mantenir, van confiar en el comissari Josep Maria Estela. El ponentí no va quallar i fa gairebé dos anys van rellevar-lo com a comissari en cap per Eduard Sallent. El 2022 Trapero va comparèixer en comissió al Parlament per criticar la direcció "coral" i la suposada "politització" a més de posar pegues als mecanismes de control extern.
Sallent, que també ha entrat i sortit dels alts càrrecs policials, que ha conreat les relacions polítiques i que prové del món sobiranista, s'ha erigit en alguns aspectes en l'antagonista de Trapero dins d'un cos dividit en els comandaments entre partidaris i detractors del major. Els darrers fets, marcats pel dispositiu que no va preveure que Puigdemont no es deixaria detenir tal com ell i el seu entorn havien donat per fet, fan inviable la continuïtat del màxim responsable operatiu i de part del seu equip. Hi coincideixen totes les fonts. En el cas de Sallent es dona la circumstància que ha guanyat recentment la plaça de major, però el procés està paralitzat per la Justícia. Quan Trapero i el comissari en cap que ell i Parlon triïn exerceixin hauran de decidir com el reubiquen.
Els elogis de Puigdemont
Puigdemont va elogiar divendres en un missatge a X a Trapero, fet que ha alimentat teories sobre el fet que el líder de Junts tingués també interès a castigar l'actual cúpula dels Mossos. S'ha parlat també de "trampa" d'elements del cos a Sallent en l'execució de dispositiu per endolcir el retorn de Trapero, que apareix com el principal beneficiari de la crisi. Al PSC emmarcaven els elogis de Puigdemont al major en la seva "guerra oberta" amb tot allò que té a veure amb ERC. L'agre enfrontament del president a l'exili i els que li són més afins amb la policia catalana no convenç, però, a tots els dirigents de Junts que, de forma molt majoritària, es van veure sorpresos pels plans de Puigdemont.
Des de l'entorn d'Illa no s'emeten dubtes sobre la tria de Trapero com a càrrec polític per acompanyar Parlon, però sí s'admet que el ja president ha atès diverses veus que han qüestionat la idoneïtat de donar-li aquesta responsabilitat. S'insisteix que l'aposta queda reforçada malgrat que s'han projectat, per exemple, dubtes sobre fins a quin punt voldrà o no participar en el disseny dels operatius, funció reservada a comandaments policials i no a polítics com és el cas del director general.
Menys pressió amb el nou Govern
A la conselleria sortint es mira amb "profunda tristor" l'escenari que, amb detencions d'agents incloses, ha provocat per al cos l'expresident, a qui Elena va atribuir una actitud "impròpia" del seu càrrec. S'admet, això sí, que el canvi al Govern i, per tant, en els responsables polítics del departament rebaixarà la pressió sobre la policia catalana, que ja ha estat obertament qüestionat des de la premsa de Madrid i el poder judicial. El mateix jutge instructor, Pablo Llarena, va demanar explicacions als Mossos de per què, malgrat tenir l'encàrrec en tant que policia judicial, no van detenir Puigdemont.
Els tres punts de tensió del dijous
Des de la direcció del cos, les fonts consultades assumeixen que l'error va ser creure que Puigdemont actuaria amb "institucionalitat" i que no fugiria. La teoria dels investigadors apunta que l'expresident va provocar tres punts de tensió simultanis després de la seva breu intervenció: el seguici d'alts càrrecs de Junts cap al Parlament, la pressió d'un grup de manifestants a un dels accessos de la Ciutadella —el parc estava tancat al públic i a dins era on es preveia detenir-lo—, i el vehicle on es desplaçava el president, que d'entrada no va posar rumb cap a la frontera sinó cap a la cambra.
L'objectiu de Puigdemont era que l'entrada més propera a l'estació de França quedés desguarnida o que els manifestants accedissin al parc facilitant que, enmig de la confusió, ho fes també ell en el cotxe blanc al que va pujar amb Jordi Turull per entrar a l'hemicicle. Davant del Parlament el van esperar una estona el seu advocat Gonzalo Boyé i el seu amic Jami Matamala. Josep Rull havia dit que no permetria la seva detenció dins de la cambra.
Una detenció de vellut
En veure que ni la porta d'accés tancada cedia (va passar més tard) ni es desguarnia l'entrada d'Arc de Triomf, Puigdemont hauria optat per evitar la detenció fruit de la negativa del Suprem a amnistiar-lo i emprendre la fugida cap a Waterloo convertint l'esperat retorn de l'exili en una breu incursió. Els Mossos havien previst, amb respecte, i d'aquí el seu enuig, que agents de paisà l'interceptessin i, sense emmanillar-lo, pujar-lo a un cotxe sense logotips policials i dur-lo a la Ciutat de la Justícia per posar-lo en mans de Llarena tal com van fer amb Clara Ponsatí.
L'operatiu no va funcionar perquè els Mossos —que neguen interlocució prèvia o acord amb el líder de Junts i també amb Boyé, "que la va desestimar fa uns mesos"— es van confiar i desestimar una detenció al carrer Trafalgar o a l'Arc de Triomf davant de milers de persones que hauria obligat a un ús de la força "no proporcional" que acabés en aldarulls. El dispositiu de Sallent i el comportament de Puigdemont han deixat, amb l'argument de protegir la imatge del cos, una autopista per a la tornada triomfal de Josep Lluís Trapero, ara vestit de polític.