22
d'octubre
de
2022, 08:22
Actualitzat:
24
d'octubre,
8:08h
La crisi als Mossos d'Esquadra ha marcat la setmana i és clau un nom: Eduard Sallent. El comissari, fins dilluns número dos del comissari en cap, Josep Maria Estela, s'ha convertit en el nou màxim responsable del cos després de la decisió del conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, de cessar aquest últim per les discrepàncies sobre el model policial. Sallent, responsable del decret d'estructura que s'aprovarà al desembre i que ha de servir per redissenyar el cos de Mossos, ja va ser comissari en cap durant l'etapa de Miquel Buch i és proper al director general, Pere Ferrer. Després de recomanar Estela per al càrrec fa deu mesos, ara, dos anys després de ser destituït, recupera el tron dels Mossos. La designació no genera unanimitat.
Coneixedor de la policia catalana i dels equilibris interns del cos, Sallent també té una sòlida formació acadèmica i se'l considera, en paraules d'Elena, un "ideòleg" de la policia. En aquests darrers mesos a la prefectura, ha tancat files amb Interior en la defensa del model del cos -basat, entre d'altres, en una direcció col·legiada i en la feminització- mentre Estela se n'anava distanciant. Fonts coneixedores reconeixen que la prefectura va començar unida la seva etapa, però amb el pas dels mesos la situació interna es va anar refredant, la mala relació entre Estela i Sallent va transcendir públicament i també hi va haver un distanciament entre el comissari en cap, la resta del seu equip i la cúpula de la conselleria.
Si bé les relacions entre Elena i Estela sempre han estat cordials -la reunió que va acabar amb el seu cessament va ser més "trista" que no pas "tensa", segons fonts coneixedores del contacte-, la situació era insostenible des de feia mesos. Estela sentia que no manava prou, que Sallent -juntament amb el director Ferrer- no li era lleial, que no podia escollir la seva prefectura -com sí que havien fet els comissaris en cap anteriors- i, si bé no discrepava del projecte de feminitzar el cos de Mossos, sí que ho feia dels ritmes que marcava Interior, que no corresponien amb els policials. Les primeres tensions van sorgir al juny, quan Estela va demanar destituir Sallent. Interior s'hi va negar. Des d'aleshores, no s'ha pogut redreçar la situació. En els darrers temps, el número u i el número dos pràcticament ni es parlaven, tampoc quan coincidien en actes públics. El nomenament de quatre noves comissàries contra el criteri d'Estela va precipitar-ho tot.
En tots aquests mesos, Sallent sempre ha estat a disposició del conseller, a diferència del que passava amb Estela. I segurament aquest ha estat un dels seus secrets. "Ell sempre agafava el telèfon", apunten fonts coneixedores del funcionament a la cúpula policial, que creuen que Estela tenia una manera de treballar que no s'adaptava a les característiques del càrrec. Altres veus consultades ressalten la bona feina feta pel fins aquesta setmana comissari en cap i assenyalen les maniobres de Sallent, de la mà de Ferrer, per fer prevaldre el seu criteri dins del cos, saltant-se el comissari en cap. Mentre Estela s'anava distanciant, Sallent havia fet evident que compartia el model que es volia fixar des del Departament d'Interior, també pel que fa a la direcció més col·legiada i no tan piramidal, per això ha estat l'escollit per dirigir el cos en una prefectura, on continuen la intendenta Rosa Bosch -promocionada a comissària- i la inspectora Montserrat Escudé.
Algunes veus de l'entorn d'Estela assenyalen que el tàndem Ferrer i Sallent ha actuat amb el comissari en cap sortint de la mateixa manera que amb el comissari Miquel Esquius (cessat per Buch per situar-hi Sallent el 2019) i amb Trapero (restituït el 2020 i cessat per situar-hi Estela, amb Sallent de número dos, el 2021). Tal com publicava El Periódico fa uns dies, després de les eleccions del 14 de febrer, quan ja es plantejava que ERC ostentaria per primera vegada la conselleria d'Interior, Ferrer i Sallent van anar a veure Oriol Junqueras a la presó, moviments que alguns relativitzen i altres consideren la llavor de decisions posteriors.
Situats, tant Ferrer com Sallent, a l'òrbita de CDC, els seus nomenaments amb l'arribada d'Elena al capdavant d'Interior es podien interpretar com un equilibri dins del govern de coalició. El primer va arribar al departament quan el controlava Junts i després de treballar a l'Ajuntament de Barcelona amb Quim Forn i al segon, que havia estat membre del sindicat estudiantil FNEC, sempre se l'ha situat a l'òrbita convergent. La continuïtat de tots dos fa deu mesos es va interpretar com una cessió d'ERC cap a Junts i fins i tot es vinculava en algunes informacions a un suposat interès per tapar casos de corrupció de l'antiga CDC. El cas, però, és que, amb ERC ja alliberada de tot compromís amb Junts, situada ara en l'oposició dura, tots dos continuen als seus càrrecs i Sallent en surt reforçat i recupera el lloc de comissari en cap en detriment d'Estela.
L'ombra de Trapero i les ingerències polítiques
Elena va cessar el major Josep Lluís Trapero el desembre de 2020, però la decisió feia més temps que estava sobre la taula del conseller. Sense qüestionar la competència policial del major, creia que era imprescindible un relleu per avançar en la renovació del cos. Elena es nega a veure cap ombra de l'antic major en la crisi actual, però algunes veus sí que creuen que Estela s'havia apropat a les tesis del sector afí a l'excomissari en cap, en el sentit de tornar-se més refractari a determinats canvis que indicats per la cúpula política. Altres veus consultades més properes al comissari destituït, però, neguen aquesta proximitat entre Estela i Trapero. El nou responsable, Sallent, representa un sector allunyat del major. De fet, va ser destituït contra la seva voluntat per Miquel Sàmper per restituir Trapero l'any 2020.
L'exconseller ha tingut la seva quota de protagonisme. Des de RAC1 va denunciar ingerències de comandaments en investigacions policials. No va aportar proves i després va rebaixar les seves acusacions, que des d'Interior es consideren greus, tenint en compte que ell ocupava el càrrec de conseller i no va obrir cap investigació interna ni ho va comunicar al seu successor. Alguns sindicats demanen fins i tot emprendre accions legals per unes afirmacions que, diuen, tanquen l'honorabilitat del cos. Sí que és cert que en els darrers mesos han aparegut informacions sobre suposats intents de Sallent de tenir accés a investigacions sobre polítics independentistes, pilotades des de la comissaria general d'investigació criminal, que aleshores liderava l'intendent Toni Rodríguez, molt ben connectat amb alguns mitjans.
Segons les publicacions periodístiques, Sallent, quan era cap del cos, va demanar informació a Rodríguez sobre la investigació que duia a terme sobre el conseller Buch per l'escorta de Puigdemont. L'intendent va demanar empara judicial per poder seguir investigant sense pressions, però no hi ha hagut cap denúncia al respecte, tampoc interna. La comissaria general d'investigació criminal també va investigar el cas de Laura Borràs pel fraccionament de contracte a les Lletres Catalanes, però les filtracions sobre la investigació van fer que el jutge traspassés el cas a la Guàrdia Civil. Rodríguez, considerat proper a Trapero, va ser destituït del seu càrrec i enviat a la comissaria de Rubí, i ha denunciat el canvi per la via contenciosa-administrativa en una denúncia on deixa patent aquesta suposada ingerència. Interior no té previst obrir, ara com ara, una investigació interna per esclarir els fets, però també tenen clar que si es proven ingerències en investigacions hi haurà els cessaments que calguin.
La reestructuració continua
Malgrat la crisi, que previsiblement s'allargarà, Interior no pensa cedir en la implementació del seu projecte per als Mossos. Al desembre se signarà el decret d'estructura per crear noves comissaries i adaptar el cos a la nova realitat i, paral·lelament, es faran efectives les promocions d'intendent a comissari, amb les quatre noves comissàries. La possibilitat que Sallent tingui data de caducitat com a comissari en cap, i que el seu lloc l'ocupi una dona de cara a finals d'any només és una possibilitat, ara mateix poc ferma. Des d'Interior, de fet, s'ha refredat aquesta opció -ho va explicitar el mateix Elena quan va descartar nomenar cap comissària en cap al desembre-, malgrat que no es renuncia a l'horitzó de feminitzar el cos, també la seva cúpula. Un dels noms que ha aparegut publicat és el de Rosa Bosch, membre de la prefectura i una de les intendents que puja de rang.
De tot plegat en parlarà el conseller aquesta pròxima setmana al Parlament. El conseller donarà explicacions i justificarà els canvis als Mossos. Reivindicarà la legitimitat que té, com a màxim responsable polític del cos, per impulsar el seu projecte, també pel que fa a la feminització. Negarà qualsevol intent d'ingerència i ressaltarà la capacitat de Sallent per ocupar el càrrec de comissari en cap. També apujarà el to amb el PSC que, de la mà de l'exconseller Ramon Espadaler, s'ha convertit en el principal ariet contra les polítiques de seguretat del Govern. Els socialistes van ser crítics amb el nomenament d'Estela i defensaven la continuïtat de Trapero. Ara, deu mesos després, són ferms defensors del comissari en cap sortint i demanen que sigui Elena qui deixi el càrrec.
Coneixedor de la policia catalana i dels equilibris interns del cos, Sallent també té una sòlida formació acadèmica i se'l considera, en paraules d'Elena, un "ideòleg" de la policia. En aquests darrers mesos a la prefectura, ha tancat files amb Interior en la defensa del model del cos -basat, entre d'altres, en una direcció col·legiada i en la feminització- mentre Estela se n'anava distanciant. Fonts coneixedores reconeixen que la prefectura va començar unida la seva etapa, però amb el pas dels mesos la situació interna es va anar refredant, la mala relació entre Estela i Sallent va transcendir públicament i també hi va haver un distanciament entre el comissari en cap, la resta del seu equip i la cúpula de la conselleria.
Si bé les relacions entre Elena i Estela sempre han estat cordials -la reunió que va acabar amb el seu cessament va ser més "trista" que no pas "tensa", segons fonts coneixedores del contacte-, la situació era insostenible des de feia mesos. Estela sentia que no manava prou, que Sallent -juntament amb el director Ferrer- no li era lleial, que no podia escollir la seva prefectura -com sí que havien fet els comissaris en cap anteriors- i, si bé no discrepava del projecte de feminitzar el cos de Mossos, sí que ho feia dels ritmes que marcava Interior, que no corresponien amb els policials. Les primeres tensions van sorgir al juny, quan Estela va demanar destituir Sallent. Interior s'hi va negar. Des d'aleshores, no s'ha pogut redreçar la situació. En els darrers temps, el número u i el número dos pràcticament ni es parlaven, tampoc quan coincidien en actes públics. El nomenament de quatre noves comissàries contra el criteri d'Estela va precipitar-ho tot.
En tots aquests mesos, Sallent sempre ha estat a disposició del conseller, a diferència del que passava amb Estela. I segurament aquest ha estat un dels seus secrets. "Ell sempre agafava el telèfon", apunten fonts coneixedores del funcionament a la cúpula policial, que creuen que Estela tenia una manera de treballar que no s'adaptava a les característiques del càrrec. Altres veus consultades ressalten la bona feina feta pel fins aquesta setmana comissari en cap i assenyalen les maniobres de Sallent, de la mà de Ferrer, per fer prevaldre el seu criteri dins del cos, saltant-se el comissari en cap. Mentre Estela s'anava distanciant, Sallent havia fet evident que compartia el model que es volia fixar des del Departament d'Interior, també pel que fa a la direcció més col·legiada i no tan piramidal, per això ha estat l'escollit per dirigir el cos en una prefectura, on continuen la intendenta Rosa Bosch -promocionada a comissària- i la inspectora Montserrat Escudé.
Algunes veus de l'entorn d'Estela assenyalen que el tàndem Ferrer i Sallent ha actuat amb el comissari en cap sortint de la mateixa manera que amb el comissari Miquel Esquius (cessat per Buch per situar-hi Sallent el 2019) i amb Trapero (restituït el 2020 i cessat per situar-hi Estela, amb Sallent de número dos, el 2021). Tal com publicava El Periódico fa uns dies, després de les eleccions del 14 de febrer, quan ja es plantejava que ERC ostentaria per primera vegada la conselleria d'Interior, Ferrer i Sallent van anar a veure Oriol Junqueras a la presó, moviments que alguns relativitzen i altres consideren la llavor de decisions posteriors.
Situats, tant Ferrer com Sallent, a l'òrbita de CDC, els seus nomenaments amb l'arribada d'Elena al capdavant d'Interior es podien interpretar com un equilibri dins del govern de coalició. El primer va arribar al departament quan el controlava Junts i després de treballar a l'Ajuntament de Barcelona amb Quim Forn i al segon, que havia estat membre del sindicat estudiantil FNEC, sempre se l'ha situat a l'òrbita convergent. La continuïtat de tots dos fa deu mesos es va interpretar com una cessió d'ERC cap a Junts i fins i tot es vinculava en algunes informacions a un suposat interès per tapar casos de corrupció de l'antiga CDC. El cas, però, és que, amb ERC ja alliberada de tot compromís amb Junts, situada ara en l'oposició dura, tots dos continuen als seus càrrecs i Sallent en surt reforçat i recupera el lloc de comissari en cap en detriment d'Estela.
L'ombra de Trapero i les ingerències polítiques
Elena va cessar el major Josep Lluís Trapero el desembre de 2020, però la decisió feia més temps que estava sobre la taula del conseller. Sense qüestionar la competència policial del major, creia que era imprescindible un relleu per avançar en la renovació del cos. Elena es nega a veure cap ombra de l'antic major en la crisi actual, però algunes veus sí que creuen que Estela s'havia apropat a les tesis del sector afí a l'excomissari en cap, en el sentit de tornar-se més refractari a determinats canvis que indicats per la cúpula política. Altres veus consultades més properes al comissari destituït, però, neguen aquesta proximitat entre Estela i Trapero. El nou responsable, Sallent, representa un sector allunyat del major. De fet, va ser destituït contra la seva voluntat per Miquel Sàmper per restituir Trapero l'any 2020.
L'exconseller ha tingut la seva quota de protagonisme. Des de RAC1 va denunciar ingerències de comandaments en investigacions policials. No va aportar proves i després va rebaixar les seves acusacions, que des d'Interior es consideren greus, tenint en compte que ell ocupava el càrrec de conseller i no va obrir cap investigació interna ni ho va comunicar al seu successor. Alguns sindicats demanen fins i tot emprendre accions legals per unes afirmacions que, diuen, tanquen l'honorabilitat del cos. Sí que és cert que en els darrers mesos han aparegut informacions sobre suposats intents de Sallent de tenir accés a investigacions sobre polítics independentistes, pilotades des de la comissaria general d'investigació criminal, que aleshores liderava l'intendent Toni Rodríguez, molt ben connectat amb alguns mitjans.
Segons les publicacions periodístiques, Sallent, quan era cap del cos, va demanar informació a Rodríguez sobre la investigació que duia a terme sobre el conseller Buch per l'escorta de Puigdemont. L'intendent va demanar empara judicial per poder seguir investigant sense pressions, però no hi ha hagut cap denúncia al respecte, tampoc interna. La comissaria general d'investigació criminal també va investigar el cas de Laura Borràs pel fraccionament de contracte a les Lletres Catalanes, però les filtracions sobre la investigació van fer que el jutge traspassés el cas a la Guàrdia Civil. Rodríguez, considerat proper a Trapero, va ser destituït del seu càrrec i enviat a la comissaria de Rubí, i ha denunciat el canvi per la via contenciosa-administrativa en una denúncia on deixa patent aquesta suposada ingerència. Interior no té previst obrir, ara com ara, una investigació interna per esclarir els fets, però també tenen clar que si es proven ingerències en investigacions hi haurà els cessaments que calguin.
La reestructuració continua
Malgrat la crisi, que previsiblement s'allargarà, Interior no pensa cedir en la implementació del seu projecte per als Mossos. Al desembre se signarà el decret d'estructura per crear noves comissaries i adaptar el cos a la nova realitat i, paral·lelament, es faran efectives les promocions d'intendent a comissari, amb les quatre noves comissàries. La possibilitat que Sallent tingui data de caducitat com a comissari en cap, i que el seu lloc l'ocupi una dona de cara a finals d'any només és una possibilitat, ara mateix poc ferma. Des d'Interior, de fet, s'ha refredat aquesta opció -ho va explicitar el mateix Elena quan va descartar nomenar cap comissària en cap al desembre-, malgrat que no es renuncia a l'horitzó de feminitzar el cos, també la seva cúpula. Un dels noms que ha aparegut publicat és el de Rosa Bosch, membre de la prefectura i una de les intendents que puja de rang.
De tot plegat en parlarà el conseller aquesta pròxima setmana al Parlament. El conseller donarà explicacions i justificarà els canvis als Mossos. Reivindicarà la legitimitat que té, com a màxim responsable polític del cos, per impulsar el seu projecte, també pel que fa a la feminització. Negarà qualsevol intent d'ingerència i ressaltarà la capacitat de Sallent per ocupar el càrrec de comissari en cap. També apujarà el to amb el PSC que, de la mà de l'exconseller Ramon Espadaler, s'ha convertit en el principal ariet contra les polítiques de seguretat del Govern. Els socialistes van ser crítics amb el nomenament d'Estela i defensaven la continuïtat de Trapero. Ara, deu mesos després, són ferms defensors del comissari en cap sortint i demanen que sigui Elena qui deixi el càrrec.
Els protagonistes de la crisi
- Joan Ignasi Elena, conseller d'Interior
El conseller d'Interior queda assenyalat per la crisi als Mossos i l'oposició ho aprofitarà. Va nomenar Estela com a cap dels Mossos i deu mesos després l'ha hagut de destituir per discrepàncies sobre el model del cos. En tot plegat hi sobrevolen les acusacions d'ingerències polítiques i d'intents de controlar investigacions que afecten polítics independentistes, cosa que Elena sempre ha negat i que, si van succeir, va ser en mandats anteriors. Fins ara ha descartat obrir cap investigació interna per esclarir els fets que han denunciat Sàmper o Rodríguez. Té clar que vol implementar el seu projecte per als Mossos.
- Pere Ferrer, director general de la Policia
Situat com a director general de la mà de Miquel Buch, ha continuat en el càrrec durant el mandat de Sàmper i també d'Elena, malgrat que el Departament ha canviat de color polític. El conseller i el director general mantenen bona relació. Ferrer també és proper a Sallent, amb qui van apropar posicions el 2019, quan el director va arribar al càrrec i Sallent era el màxim responsable dels Mossos, just abans de la restitució del major Trapero. Durant la crisi, Ferrer sempre ha dit que el comissari en cap és imprescindible.
- Josep Maria Estela, excomissari en cap
El comissari en cap sortint. Només ha durat deu mesos en el càrrec per les discrepàncies amb Interior sobre el rumb dels Mossos. Durant aquest temps, s'ha enemistat amb Sallent, a qui va demanar destituir ja fa mesos i ha criticat no poder escollir el seu equip de confiança, com sí que van fer altres comissaris en cap. També ha discrepat amb Interior sobre els ritmes a l'hora de feminitzar el cos. Després de la destitució, ha tornat a dirigir la regió policial de Ponent, on va ser ovacionat el dia que va arribar.
- Eduard Sallent, nou comissari en cap
Elena el va definir fa uns dies com un "ideòleg" de la policia, capaç de tenir tot el cos de Mossos al cap i amb mirada llarga. Sallent, proper a Pere Ferrer, ha mantingut el silenci públicament aquestes darreres setmanes. Després de ser cap del cos amb Buch, va ser apartat per Sàmper per restituir Trapero. Allunyat del major, amb Elena va tornar a la prefectura i ara torna a ser el comissari en cap dels Mossos. Ha estat el blanc de les acusacions de l'intendent Toni Rodríguez, que assegura que va voler tenir informació sobre la investigació que estava fent sobre Miquel Buch i l'escorta de Puigdemont.
- Josep Lluís Trapero, major dels Mossos
El comissari en cap més rellevant dels darrers anys als Mossos i amb una influència que es manté. Va liderar el cos durant els atemptats i els moments més àlgids del procés, on va aconseguir una gran popularitat. Va ser restituït l'any 2020 després de l'absolució i amb l'arribada d'Elena a Interior va ser destituït per obrir una nova etapa al cos. Va ser relegat a tasques d'anàlisi i no ha tingut cap presència pública des de la seva destitució. El seu cessament i la dels comissaris considerats afins va provocar polèmica i algunes veus encara veuen la seva ombra en alguns dels moviments dels darrers mesos.
- Toni Rodríguez, excap de la comissaria general d'investigació criminal
Intendent i cap de la comissaria general d'investigació criminal, va ser destituït i enviat a la comissaria de Rubí amb els canvis als Mossos de finals de 2020. Enemistat amb Sallent, ha denunciat que l'actual comissari en cap, quan era responsable dels Mossos l'any 2019, va demanar-li informació sobre la investigació a l'aleshores conseller Miquel Buch per l'escorta a Puigdemont. També ha investigat Laura Borràs. El seu lloc l'ocupa ara qui era el seu número dos, l'intendent Ramon Chacón. En els darreres setmanes ha continuat denunciant intents d'ingerència i la seva destitució es troba judicialitzada per la via contenciosa.
- Miquel Sàmper, exconseller d'Interior
L'exconseller d'Interior ha carregat aquesta setmana contra "alguns comandaments" dels Mossos acusant-los d'obstruir investigacions, tot i que després ha rebaixat les afirmacions i ha dit que no les pot provar. Mentre ell era al capdavant del Departament, no va obrir cap investigació interna ni tampoc va destituir el director general de la Policia, que ja era Pere Ferrer. Sí que va apartar Sallent per situar de nou Trapero al capdavant dels Mossos. Des d'Interior s'han criticat les afirmacions de Samper i alguns sindicats reclamen emprendre accions legals per unes afirmacions que, sostenen, posen en dubte l'honorabilitat del cos.
- Joan Ignasi Elena, conseller d'Interior
El conseller d'Interior queda assenyalat per la crisi als Mossos i l'oposició ho aprofitarà. Va nomenar Estela com a cap dels Mossos i deu mesos després l'ha hagut de destituir per discrepàncies sobre el model del cos. En tot plegat hi sobrevolen les acusacions d'ingerències polítiques i d'intents de controlar investigacions que afecten polítics independentistes, cosa que Elena sempre ha negat i que, si van succeir, va ser en mandats anteriors. Fins ara ha descartat obrir cap investigació interna per esclarir els fets que han denunciat Sàmper o Rodríguez. Té clar que vol implementar el seu projecte per als Mossos.
- Pere Ferrer, director general de la Policia
Situat com a director general de la mà de Miquel Buch, ha continuat en el càrrec durant el mandat de Sàmper i també d'Elena, malgrat que el Departament ha canviat de color polític. El conseller i el director general mantenen bona relació. Ferrer també és proper a Sallent, amb qui van apropar posicions el 2019, quan el director va arribar al càrrec i Sallent era el màxim responsable dels Mossos, just abans de la restitució del major Trapero. Durant la crisi, Ferrer sempre ha dit que el comissari en cap és imprescindible.
- Josep Maria Estela, excomissari en cap
El comissari en cap sortint. Només ha durat deu mesos en el càrrec per les discrepàncies amb Interior sobre el rumb dels Mossos. Durant aquest temps, s'ha enemistat amb Sallent, a qui va demanar destituir ja fa mesos i ha criticat no poder escollir el seu equip de confiança, com sí que van fer altres comissaris en cap. També ha discrepat amb Interior sobre els ritmes a l'hora de feminitzar el cos. Després de la destitució, ha tornat a dirigir la regió policial de Ponent, on va ser ovacionat el dia que va arribar.
- Eduard Sallent, nou comissari en cap
Elena el va definir fa uns dies com un "ideòleg" de la policia, capaç de tenir tot el cos de Mossos al cap i amb mirada llarga. Sallent, proper a Pere Ferrer, ha mantingut el silenci públicament aquestes darreres setmanes. Després de ser cap del cos amb Buch, va ser apartat per Sàmper per restituir Trapero. Allunyat del major, amb Elena va tornar a la prefectura i ara torna a ser el comissari en cap dels Mossos. Ha estat el blanc de les acusacions de l'intendent Toni Rodríguez, que assegura que va voler tenir informació sobre la investigació que estava fent sobre Miquel Buch i l'escorta de Puigdemont.
- Josep Lluís Trapero, major dels Mossos
El comissari en cap més rellevant dels darrers anys als Mossos i amb una influència que es manté. Va liderar el cos durant els atemptats i els moments més àlgids del procés, on va aconseguir una gran popularitat. Va ser restituït l'any 2020 després de l'absolució i amb l'arribada d'Elena a Interior va ser destituït per obrir una nova etapa al cos. Va ser relegat a tasques d'anàlisi i no ha tingut cap presència pública des de la seva destitució. El seu cessament i la dels comissaris considerats afins va provocar polèmica i algunes veus encara veuen la seva ombra en alguns dels moviments dels darrers mesos.
- Toni Rodríguez, excap de la comissaria general d'investigació criminal
Intendent i cap de la comissaria general d'investigació criminal, va ser destituït i enviat a la comissaria de Rubí amb els canvis als Mossos de finals de 2020. Enemistat amb Sallent, ha denunciat que l'actual comissari en cap, quan era responsable dels Mossos l'any 2019, va demanar-li informació sobre la investigació a l'aleshores conseller Miquel Buch per l'escorta a Puigdemont. També ha investigat Laura Borràs. El seu lloc l'ocupa ara qui era el seu número dos, l'intendent Ramon Chacón. En els darreres setmanes ha continuat denunciant intents d'ingerència i la seva destitució es troba judicialitzada per la via contenciosa.
- Miquel Sàmper, exconseller d'Interior
L'exconseller d'Interior ha carregat aquesta setmana contra "alguns comandaments" dels Mossos acusant-los d'obstruir investigacions, tot i que després ha rebaixat les afirmacions i ha dit que no les pot provar. Mentre ell era al capdavant del Departament, no va obrir cap investigació interna ni tampoc va destituir el director general de la Policia, que ja era Pere Ferrer. Sí que va apartar Sallent per situar de nou Trapero al capdavant dels Mossos. Des d'Interior s'han criticat les afirmacions de Samper i alguns sindicats reclamen emprendre accions legals per unes afirmacions que, sostenen, posen en dubte l'honorabilitat del cos.