- El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
- El pactòmetre del 12-M: totes les combinacions per governar Catalunya
- Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
- Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament
La trajectòria de Josep Lluís Trapero ha estat una muntanya russa en els últims set anys. Ungit com a major dels Mossos d'Esquadra pel Govern liderat per Carles Puigdemont, cara visible de la resposta als atemptats del 17-A a Barcelona i a Cambrils, objectiu a abatre per part de la Moncloa durant el referèndum -destitució inclosa via article 155-, acusat i absolt de rebel·lió per l'Audiència Nacional, testimoni clau en el judici del procés -va verbalitzar l'existència d'un pla per detenir l'executiu després de la declaració d'independència-, restituït pel conseller Miquel Sàmper al capdavant del cos, i destituït pel seu successor, Joan Ignasi Elena. Si Salvador Illa és president, serà director general de la Policia.
Així ho va anunciar aquest dimarts el candidat del PSC en el debat definitiu organitzat per TV3 i Catalunya Ràdio, durant el qual també va indicar que Nuria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, assumiria la conselleria d'Interior. El retorn de Trapero a primera fila, ara de la mà dels socialistes, lliga amb el discurs sobre seguretat d'Illa, que en nombroses ocasions al Parlament -i també durant la campanya- ha fet costat de manera incondicional als Mossos i ha situat l'ordre públic com una de les prioritats. Ramon Espadaler, número tres de la llista del PSC com a membre d'Units per Avançar, és qui va situar el major al capdavant del cos fa onze anys, quan era conseller amb Artur Mas.
Per què Illa aposta per Trapero com a director general de la Policia? El càrrec està ara en mans de Pere Ferrer, que l'ocupa des de l'octubre del 2019, quan el titular d'Interior era Miquel Buch. Elena, ja en l'etapa d'ERC a Interior, no l'ha tocat. Si el candidat socialista pensa en el major per tenir aquesta responsabilitat és perquè la seva figura té ascendència dins del cos, i perquè encaixa -segons la visió del PSC- en els perfils "tècnics" amb els quals cal omplir el futur Govern. L'actual conseller, que és qui va prendre la decisió de prescindir de Trapero i que va situar Eduard Sallent al capdavant del cos, va ironitzar amb la proposta: "Sort que no volien polititzar els Mossos". En una intervenció al Parlament a finals del 2022, el major va indicar que els "interessos polítics" impedien que el cos transités cap a posicions democràticament avançades.
El cert és que la policia catalana ha viscut moments convulsos des del 2017. Durant el referèndum es van veure situats entre dues legitimitats: la del Govern que impulsava l'1-O, que en públic sempre va indicar que no protagonitzaria cap tipus d'interferència en el cos; i la de la justícia, que va ordenar als Mossos impedir la celebració de la votació. Trapero va estar al capdavant del dispositiu policial vinculat a l'1-O, format per binomis d'agents que s'acostaven als col·legis electorals, i en tot moment va defensar la "proporcionalitat" de l'actuació, que a diferència del relat de la Moncloa va servir per retirar urnes. El que tampoc va agradar a Trapero van ser les ingerències de l'Estat.
De fet, va arribar a abandonar reunions amb representants de la Fiscalia, i és coneguda la seva animadversió cap a Diego Pérez de los Cobos, el comandament de la Guàrdia Civil que va idear les càrregues policials en els col·legis durant el referèndum. El conseller d'Interior en aquell moment era Joaquim Forn, nomenat només uns mesos abans de l'1-O. La relació entre Forn i Trapero va quedar corcada arran de la declaració del major al Suprem, quan va marcar una distància nítida amb el projecte del Govern. També va revelar l'existència de dues reunions, el 26 i el 28 de setembre del 2017, en les quals va demanar a Puigdemont que "complís la legalitat". També va deixar clar que, si s'ordenaven detencions després de la declaració d'independència, a ell li hauria correspost detenir el president de la Generalitat. No va deixar espai al dubte.
Tanmateix, la seva ascendència al cos va motivar que, un cop absolt de la causa per rebel·lió a l'Audiència Nacional, el conseller Sàmper -en plena aproximació al PSC després d'haver estat membre de la direcció de Junts com a quota propera a Laura Borràs- el restituís en el càrrec. Només va durar un any, perquè Joan Ignasi Elena i el seu equip consideraven que els canvis als Mossos només es podien dur a terme sense la figura de Trapero. Al capdavant del cos hi ha ara Eduard Sallent, que optarà a la plaça de major -un càrrec vitalici- convocada per Interior. Què passarà si Illa presideix la Generalitat? De moment, l'anunci al debat suposa l'enèsim retorn de Trapero. Ara, de la mà del PSC.