No és casualitat que Salvador Illa s'hagi estrenat com a president visitant el complex Egara, el centre de comandament dels Mossos. El president, acompanyat de la consellera d'Interior, Núria Parlon, ha volgut traslladar el suport al cos en un moment complicat, després la fugida de Carles Puigdemont, que va tornar a Catalunya i en va marxar esquivant l'ampli dispositiu policial. El malestar intern s'ha fet evident els darrers dies, especialment pel desgast que ha suposat al cos tot aquest episodi. En els pròxims dies, la direcció dels Mossos haurà de donar explicacions davant del jutge Llarena per no haver complert amb l'ordre de detenció activa contra l'expresident.
En aquest context ha aterrat Parlon, amb llarga experiència com a alcaldessa de Santa Coloma i responsable de l'àrea de seguretat del PSC, com a consellera d'un dels departaments més complexos del Govern. Les crisis estan a l'ordre del dia, sigui pels canvis a la cúpula policial o decisions polítiques que són criticades pel cos -com ha passat aquesta legislatura-, o bé per les actuacions policials en protestes -com els darrers anys-. Tot plegat, en un moment en què Interior i els Mossos tenen reptes de seguretat importants als quals fer front. Aquestes són les carpetes més calentes que tindrà Parlon sobre la taula:
1) El rol del polític Trapero
De visita Egara, Illa va deixar la frase que no per habitual -tots els consellers la diuen- deixa de ser significativa en l'actual moment que viu el cos. "Els Mossos han de treballar allunyats de la confrontació política", va dir el president. De fet, les acusacions de politització del cos durant el mandat d'Elena va ser una constant per part del PSC i concretament de qui va ser conseller d'Interior, Ramon Espadaler, ara responsable de la cartera de Justícia. Illa vol uns Mossos "de tothom" i en campanya va anunciar que situaria Josep Lluís Trapero com a director general de la Policia, càrrec que els darrers anys, tant amb Junts com amb ERC, ha ocupat Pere Ferrer. Trapero va seure al costat de Parlon en la reunió que Illa va mantenir amb els comandaments dels Mossos dimecres.
Malgrat que algunes veus, també des dels entorns del ministeri de l'Interior, van advertir Illa dels riscos de situar un perfil com el del major en aquesta posició, no hi ha dubtes al govern del PSC amb la decisió i el nomenament es produirà en les properes setmanes. Serà rellevant el rol que vulgui assumir Trapero, excomissari en cap dels Mossos, amb llarga trajectòria i experiència, i amb ascendència en sectors importants del cos. Com a càrrec polític, el major no podrà entrar en decisions operatives, que corresponen als comandaments del cos, i s'haurà de limitar a la direcció estratègica de l'organització sota les ordres de la consellera Parlon. "Policia i polític no han de confondre el seu paper", va dir l'any 2022 al Parlament. Ara, al policia Trapero li tocarà fer de polític.
2) Canvis a la prefectura i el factor Puigdemont
És habitual que, amb els canvis de Govern, també hi hagi canvis a la prefectura dels Mossos. Parlon haurà de decidir si vol rellevar l'actual comissari en cap, Eduard Sallent. Va arribar al càrrec de comissari en cap amb certa polèmica després de la destitució del comissari Josep Maria Estela per discrepàncies amb la direcció política. Estela va ser l'escollit per Interior per substituir Trapero al capdavant dels Mossos, però amb el temps es va anar apropant al major i distanciant-se de la cúpula política d'Interior. L'episodi amb Carles Puigdemont ha contribuït a desgastar Sallent, visiblement enfadat en la compareixença de la setmana passada.
Puigdemont, a l'exili per la negativa del Tribunal Suprem d'aplicar-li l'amnistia, continua sent un factor a tenir en compte malgrat la desfeta independentista. Parlon aterra a Interior amb la ferida oberta als Mossos per no haver pogut detenir l'expresident. El cos està al punt de mira, assenyalat pel Ministeri de l'Interior, i ultima les explicacions que haurà de donar al jutge Llarena. El trencament entre l'actual cúpula policial i Puigdemont és evident, i la policia investiga si el líder de Junts té algun "talp" entre els comandaments. Fins ara, s'han produït tres detencions d'agents acusats de col·laborar amb ell. Aquesta carpeta també l'entomarà la nova consellera.
3) La defensa dels Mossos
Durant l'etapa de Joan Ignasi Elena, el PSC ha estat dur amb les polítiques de seguretat que ha dut a terme Interior, especialment la retirada de les acusacions particulars de la Generalitat i la centralització de la defensa dels Mossos a Presidència. Però també el paper de la comissió d'estudi sobre el model policial, que va valorar retirar els projectils de foam i crear un mecanisme de control extern del cos i que finalment va quedar en res. Un dels objectius del PSC -així consta al programa electoral- és "revertir l'acord ERC-CUP" de la passada legislatura en matèria de seguretat.
Això passa, entre altres coses, per "recuperar la defensa especialitzada als Mossos que han vist judicialitzada la seva actuació en matèria d'ordre públic" i "recuperar les acusacions particulars contra els qui vandalitzen l'espai públic en episodis de desordres. En altres paraules, revertir la decisió d'Elena de treure la defensa dels Mossos d'Interior i centralitzar-la als serveis jurídics Presidència, i recuperar les acusacions de la Generalitat contra manifestants. Aquestes mesures es van prendre la passada legislatura davant la pressió de l'activisme de carrer i la contradicció de veure una Generalitat independentista perseguir manifestants independentistes.
4) Les ocupacions i la multireincidència
Parlon és especialment crítica amb les ocupacions i ha combatut el fenomen des de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. El PSC té clar que aquestes accions "no són ni poden ser" la solució al problema de l'habitatge. Segons consta al programa electoral, la recepta passa per la coordinació entre ajuntaments, policia i autoritats judicials per "agilitzar" les desocupacions, impulsar modificacions normatives per garantir els desallotjaments de manera cautelar i establir mecanismes de col·laboració i informació ciutadana en cas d'ocupacions.
Un altre problema és la multireincidència, un fenomen creixent i que, diu el PSC, és "la base de la inseguretat" a barris i ciutats. També és un dels arguments habituals de l'extrema dreta per denunciar una suposada permissivitat del sistema amb els delinqüents reincidents. Per combatre aquest problema, els socialistes defensen crear més jutjats, vetllar perquè els casos més greus de reincidència entrin a presó, incrementar la presència de policies a l'espai públic i impulsar, quan calgui, "expedients d'expulsió de persones reincidents" que es trobin en situació irregular.
5) La lluita contar el tràfic de marihuana
Els Mossos estan especialment preocupats pel tràfic de marihuana, que sovint té conseqüències en forma de violència en determinats barris o pobles. "Catalunya exporta marihuana i importa crim organitzat", va dir fa mesos Espadaler al Parlament. Interior ha situat el problema a l'agenda i serà un dels reptes centrals de la nova etapa de Parlon. El PSC vol incrementar els efectius policials destinats a perseguir el narcotràfic i millorar l'eficiència en la lluita contra aquest fenomen a través de recursos tecnològics.