La pugna per liderar ERC va prenent forma. L'equip capitanejat per Oriol Junqueras, amb el nom de Militància Decidim, es presentarà el 21 de setembre en un acte a Olesa de Montserrat. I la candidatura alternativa, que compta amb el suport de Marta Rovira però encara no disposa d'un cap de files, es presentarà aquest dijous a l'Espai Innovació del Hub Social de Barcelona, amb el nom Nova Esquerra Nacional. Com ha avançat Nació, hi parlaran quatre dirigents, però no hi seran presents consellers.
Les futures candidatures, que desgranaran novetats en les pròximes setmanes, fan passos per recollir suports mentre resta pendent aclarir la data del congrés. Tot i que estava fixat per al 30 de novembre, un terç dels consellers nacionals d'ERC van signar una proposta per demanar un avançament de la cita congressual, en sintonia amb Junqueras. La reunió d'aquest dimecres entre l'actual direcció del partit, amb Rovira també present, i els afins a l'expresident ha acabat sense acord. Aquests són alguns dels noms propis dels dos equips que aspiren a liderar la nova etapa de la formació republicana.
Equip de Militància Decidim
Oriol Junqueras
L'expresident d'ERC i exvicepresident del Govern en la legislatura de l'1-O va deixar la presidència del partit amb la intenció ferma de tornar. L'endemà de les eleccions europees va abandonar el càrrec -després de la renúncia de Pere Aragonès i l'adeu en diferit de Rovira pels mals resultats electorals-, però ja va advertir que iniciava un procés de "reflexió i escolta activa" de la militància. És el que ha fet des del 10 de juny, recórrer el país per recollir suports de les bases. Sabedor que parteix com a favorit en el congrés -hi haurà una candidatura alternativa que encara no té una cara per liderar-la-, ha pressionat per avançar la cita congressual.
Si guanya la pugna al partit, no ha amagat mai que intentarà també ser el candidat en unes futures eleccions, quan se li hagi aplicat la llei d'amnistia. No s'ha mullat en públic sobre el pacte per investir Salvador Illa, però era partidari d'una entesa amb els socialistes, com Rovira, amb qui en el passat havia fet tàndem.
Lluís Salvadó
Dirigent de l'estricta confiança de Junqueras -aquest dimecres ha representat l'equip de Militància Decidim en la reunió amb la direcció del partit per resoldre el xoc sobre la data del congrés, en què persisteix el desacord-, Salvadó és una de les figures experimentades del partit. Ha estat diputat al Parlament, secretari general adjunt d'ERC i secretari d'Hisenda del Govern en la legislatura de l'1-O, i encara ostenta les responsabilitats com a president del Port de Barcelona, càrrec en el qual serà rellevat aviat. Coneixedor del funcionament de la maquinària, el dirigent de la Ràpita es projecta poc en públic, per bé que té un pes específic en l'equip de Junqueras. Amb Josep Maria Jové, estava pendent de judici pels fets de l'1-O i encara no s'ha pogut beneficiar de la llei d'amnistia.
Laura Pelay
Figura rellevant en la futura candidatura de Junqueras -coordina el grup de treball que s'ha posat en marxa-, la regidora d'ERC a Vilafranca del Penedès acumula experiència en el sector privat, la docència universitària -tant a la Universitat de Barcelona (UB) com a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)-, en el món sindical -va ser vicesecretària general de la UGT de Catalunya- i al Govern, on va exercir de secretària general del Departament de Salut. A l'estructura de la conselleria la va substituir Marc Ramentol, mesos després de l'esclat de la pandèmia de Covid. Fins ara, ha tingut un paper rellevant en la gestió de l'equip de l'expresident del partit.
Bernat Solé
L'exconseller d'Acció Exterior és un dels dirigents d'ERC que més s'ha significat a favor del lideratge de Junqueras des que va esclatar la crisi pel lideratge a ERC. Amb experiència com a diputat al Parlament i delegat de la Generalitat a Lleida, va tenir presència destacada en les llistes del partit en aquesta demarcació en els últims comicis. Solé, natural d'Agramunt -on va exercir d'alcalde- i que ara fa de professor d'institut, és un dels integrants de l'equip de l'expresident del partit que prendrà la paraula en l'acte convocat el 21 de setembre per presentar el projecte que encapçala l'expresident.
Marc Puigtió
L'alcalde de Sant Julià de Ramis i Medinyà és un dels noms propis del partit que més clarament s'ha posicionat a les xarxes socials a favor d'un "lideratge fort" com el de Junqueras. Vicepresident del Consell Comarcal del Gironès, també tindrà protagonisme en l'acte de presentació de la candidatura d'aquest setembre a Olesa de Montserrat. Es va proposar de forma taxativa en contra de l'acord amb el PSC per investir Illa en els dies previs a la consulta del partit. Ja s'ha projectat per ser l'alcaldable d'ERC a Girona en les eleccions del 2027. De fet, aquest 1 d'octubre deixarà l'alcaldia en mans de Marc Sayols, tot i que té previst mantenir-se com a regidor d'Hisenda del govern municipal.
Equip de Nova Esquerra Nacional
Marc Aloy
Després del retrocés electoral del 28-M, en què ERC va passar de primera a tercera força en l'àmbit municipal, Manresa va ser la ciutat més important que van retenir els republicans, amb el lideratge Marc Aloy, que era regidor des del 2015 i alcalde des del 2020. La seva trajectòria a ERC ha estat estrictament en l'àmbit municipal, sense ocupar cap càrrec al partit a escala nacional, per la qual cosa, fora del Bages, se'l veu com una cara nova. Influent a escala local, durant els dies previs a la consulta d'ERC sobre la investidura va encapçalar la signatura d'un article d'una vintena d'alcaldes republicans a favor del 'sí'. També ha estat un ferm defensor de la tasca del president de la Generalitat, Pere Aragonès, qui també dona suport a una renovació al partit. Va ser un dels primers dirigents que va subscriure el manifest a favor de relleus a la cúpula.
Xavier Godàs
Sociòleg i consultor de polítiques públiques, és un dels principals estrategs i pensadors dins la llista alternativa. Ha estat professor a la Universitat de Barcelona i Esade, i va iniciar la incursió en primera línia política sent alcalde de Vilassar de Dalt durant dos mandats, entre 2011 i 2019. No ha ocupat càrrecs dins la direcció d'ERC, ni gosa de popularitat pel gran públic, però sí que té ascendent internament. Des del novembre del 2022 fins a la fi del Govern Aragonès ha sigut director general d'Acció Cívica i Comunitària, al departament de Drets Socials. "Jo formo part d’un partit, Esquerra Republicana de Catalunya, que té l’oportunitat de repensar-se per tallar de soca-rel qualsevol pulsió endogàmica i promotora de líders salvadors", escrivia fa uns dies en un article a Nació. Ha signat el manifest a favor de la renovació de la direcció.
Raquel Sans
Tot i tenir protagonisme en el missatge del partit, per la tasca de portaveu -que aquest dimecres ha abandonat, com ha avançat aquest diari-, és una de les cares noves de l'etapa en què ERC ha acumulat poder institucional. Després d'una trajectòria com a periodista i vinculada a la cultura popular de Valls, va ser un fitxatge independent dels republicans per a les eleccions del Parlament del 2017. Des d'aquell moment, ha escalat en responsabilitats: ha estat en dues ocasions cap de llista per Tarragona i és l'actual vicepresidenta primera de la mesa del Parlament. A l'executiva nacional, ocupa la cartera de Feminismes. Diverses veus l'han situat com una de les dirigents aspirants a liderar la nova executiva. Mai ha amagat la complicitat amb dirigents com Carme Forcadell, Laura Vilagrà, Marta Rovira, Marta Vilalta o Marta Vilaret. També ha signat el manifest a favor de la renovació d'ERC.
Marta Vilaret
Sovint a l'ombra, ha estat la persona dins d'ERC encarregada de liderar la carpeta antirepressiva, des dels indults fins a la llei d'amnistia. Tot i pilotar algunes de les qüestions més centrals que el partit ha negociat a Madrid en els últims anys, no li agrada el protagonisme. Com una enginyera especialitzada en construccions civils va acabar exercint aquest rol? Va ser Rovira qui el 2018, des de l'exili, li va trucar per demanar-li que fos el vincle de la secretària general amb Junqueras, en aquell moment empresonat. Després va ser l'encarregada d'elaborar una estratègia global antirepressiva pel partit de cara al congrés nacional del 2019. Fa més de 20 anys que es dedica a la política en l'àmbit municipal, primer com a regidora a l'Ajuntament de Santa Maria de Martorelles i, posteriorment, de Mollet del Vallès. Igual que Sans, és un dels noms que guanya pes per formar part de la candidatura "coral" i ha signat el manifest a favor de la renovació.
Teresa Jordà
Jordà entra dins de la llista dels anomenats dirigents "històrics" del partit. Quan només tenia 24 anys va encapçalar el projecte d'ERC a Ripoll, on va ser alcaldessa entre 2003 i 2011. Ha ocupat múltiples càrrecs institucionals: diputada al Parlament, consellera d'Agricultura i després d'Acció Climàtica, i diputada a Madrid, a banda de líder del grup parlamentari al costat de Gabriel Rufián. Si bé acumula responsabilitats en la política institucional, actualment no forma part de l'executiva nacional. Diverses veus de la candidatura renovadora li han plantejat que sigui qui disputi la presidència a Junqueras, però de moment no ha fet el pas. Ara bé, sí que està implicada de ple en el projecte i serà una de les dirigents presents en l'acte d'aquest dijous. També ha subscrit el manifest renovador.