Al Pati dels Tarongers, enmig d'una calor sufocant i després d'haver pres possessió com a 133è president de la Generalitat, Salvador Illa ha repartit salutacions i ha atès peticions de fotografies que li demanaven companys de partit i familiars, inclosa la mare, una dona "de molt caràcter", tal com relatava el mateix líder socialista amb un somriure. Fins i tot hi ha hagut temps per a una instantània amb la comitiva del govern espanyol que aquest dissabte al migdia ha fet acte de presència al Palau de la Generalitat, amb María Jesús Montero, Félix Bolaños, Jordi Hereu i Diana Morant. El cinquè ministre que ha assistit a l'acte de Sant Jaume, de naturalesa concisa i sòbria, ha estat Ernest Urtasun. La satisfacció socialista per al retorn al Govern després de 14 anys de domini independentista, ha traspuat en una jornada que serà l'avantsala de la confecció del nou executiu, perquè Illa té pensat que aquest mateix diumenge ja es coneguin els consellers que l'acompanyaran.
Alguns noms ja han transcendit. Alícia Romero, portaveu del grup parlamentari, serà la consellera d'Economia. Albert Dalmau, fins ara gerent de l'Ajuntament de Barcelona i estret col·laborador de Jaume Collboni, serà el conseller de Presidència, amb l'encàrrec de galvanitzar l'acció governamental. A Palau també hi haurà Javier Villamayor, coordinador general de la Diputació de Barcelona, que serà secretari del Govern. I la funció de cap de gabinet del president recaurà en Eduard Rivas, alcalde d'Esparreguera i president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC). L'executiu es completarà amb una mescla de dirigents del PSC, sense erosionar més del compte el grup parlamentari, i perfils independents amb "ofici" -recalquen fonts socialistes- per donar transversalitat a l'equip del president.
La previsió és que els integrants del Govern puguin prendre possessió aquest mateix dilluns i que dimarts ja es reuneixi el consell executiu. I les primeres mesures que s'aprovaran estaran encaminades a activar infraestructures contra la sequera, desplegar la carpeta de l'energia, avançar en la construcció d'habitatge social i projectar la reforma de l'administració, tal com han confirmat a Nació fonts del partit.
En la campanya electoral, Illa ja va fixar una desena de prioritats per desplegar en els primers 100 dies d'acció de govern si era elegit president. En el decàleg hi figurava, per exemple, un decret òmnibus per fer front a la sequera. "Fer un impuls a les infraestructures, en general, i del cicle de l'aigua, en concret, serà una prioritat", apunten veus del PSC a aquest diari quan es pregunta sobre els primers acords que poden sortir del consell executiu. "En energia també hi haurà una embranzida inicial", afegeixen les mateixes fonts. L'acord amb ERC preveu mantenir l'aposta per l'Energètica pública, a la qual es destinaran més recursos. I els socialistes també entenen que s'ha d'accelerar el ritme d'actuacions en renovables. Illa va ser molt crític amb el Govern de Pere Aragonès pel que fa al desplegament d'infraestructures energètiques i s'espera un impuls aquests anys, a partir també de la planificació feta en l'anterior legislatura. L'executiu hi sumarà, amb tota probabilitat, experts independents.
Entre les prioritats fixades abans de les eleccions del 12 de maig, el PSC també apuntava la necessitat d'una reforma de l'administració. Havia plantejat la creació d'un comissionat de l'autogovern per fer una auditoria dels serveis públics, qüestió que també es vol atendre en l'arrencada del mandat. Com l'habitatge, unes de les potes més rellevant de l'acord entre socialistes i comuns -ERC també hi posava el focus-, que s'activarà en les primeres reunions del Govern. El compromís d'Illa amb Marta Rovira i Jéssica Albiach -la dirigent dels comuns ha estat present a la presa de possessió de Palau- era que es faran 50.000 nous pisos protegits fins al 2030. D'aquests, almenys 15.000 pisos impulsats per l'Institut Català del Sòl (Incasòl) s'han d'iniciar aquesta legislatura. El nou Govern pretén que els projectes que requereixen més temps de treball, per la dificultat dels processos administratius -de les infraestructures de l'aigua a les promocions d'habitatge social- es comencin a tramitar amb celeritat.
El finançament, amb passos visibles
La carpeta més complexa que tindrà al davant Illa serà la de la negociació del finançament "singular" -que ERC també ha anomenat "concert econòmic solidari", nomenclatura que no és compartida pel Ministeri d'Hisenda- i el nou president aspira a concretar moviments en el primer mes de mandat. Fonts socialistes exposen a Nació que el pas inicial serà la convocatòria d'una reunió de la comissió bilateral Estat-Generalitat per enfocar de manera "política" prioritats i calendari, per després atendre en altres fòrums de negociació entre les dues administracions les dificultats de la concreció tècnica.
Abans del pacte amb els republicans, Illa ja situava la discussió del nou model de finançament entre els objectius principals del nou Govern. L'entesa amb ERC, però, ha modificat les aspiracions socialistes en aquesta qüestió. El desplegament de l'acord, però, no serà senzill. Requereix una majoria sòlida al Congrés, amb el concurs d'un Junts agitat per la situació de Carles Puigdemont -en plena guerra amb els republicans- i també de formacions com Compromís, que ja ha expressat recels al respecte. De fet, calen modificar fins a tres lleis, començant per la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (Lofca). Illa s'ha compromès a "complir íntegrament" la lletra del pacte, que encara no se sap si implica, per al govern espanyol, la sortida de Catalunya del règim comú.