El Govern de Salvador Illa enceta el curs polític amb les primeres decisions. Després d'executar canvis a la cúpula dels Mossos d'Esquadra -amb Josep Lluís Trapero al capdavant de l'estructura governativa-, l'executiu del PSC ha pres la determinació de centrar-se en la negociació dels pressupostos del 2025. No s'erosionarà en la discussió dels comptes d'aquest exercici i prioritzarà els de l'any que ve, amb ERC i comuns com a "socis preferents". Ho ha certificat la portaveu i consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, en la roda de premsa posterior a la reunió del consell executiu, que també ha servit per completar l'estructura del sottogoverno. Paneque ha apuntat que el Govern desitjaria que aquest novembre ja es pugui iniciar la tramitació parlamentària dels pressupostos, per tenir-los disponibles l'1 de gener.
La portaveu de l'executiu d'Illa ha revelat que ja s'han establert els "primers contactes" amb les formacions que van donar suport a la investidura, contactes que ERC i comuns no havien fet públics fins ara i que des de la Generalitat expressen que s'"acceleraran" en les setmanes vinents. Per a l'executiu, uns nous comptes han de fer possible poder desplegar els "acords" que van permetre iniciar la legislatura i "fer front als reptes de país". "El que marcarà la negociació és els acords amb ERC i comuns", ha afegit Paneque, que situat les converses pels pressupostos com a "absolutament prioritàries".
La decisió de no recuperar els pressupostos elaborats per l'executiu de Pere Aragonès -que els socialistes havien avalat amb un pacte que no es va materialitzar pel desacord amb els comuns- s'explica per diversos motius. El més rellevant és que encetar al setembre dues negociacions pels comptes, que sempre són d'alta complexitat, hauria suposat un desgast enorme per al Govern, necessitat de suports parlamentaris. El calendari dificultava l'aplicació dels del 2024 i l'executiu socialista ha preferit focalitzar esforços en els del curs que ve, que vol que siguin operatius l'1 de gener. En els últims 14 anys, els pressupostos només s'han pogut executar dins el termini i en la forma escaient en una ocasió, el 2022.
El segon motiu que explica la decisió de descartar el projecte de comptes que va quedar al calaix la primavera passada és la dificultat d'aplicar-los amb una estructura del Govern que ha ampliat el nombre de conselleries, de 14 a 16, per la creació dels departaments de Política Lingüística i Esports. La consellera d'Economia tindrà una dificultat afegida per la confecció dels nous pressupostos: la recuperació per part de Brussel·les de les regles fiscals, que es van relaxar arran de la pandèmia i que ara es recuperaran. La Generalitat només tindrà un marge de dèficit del 0,1% i en les setmanes vinents concretarà quins són els marges en aquesta matèria. Ara bé, l'executiu es podrà beneficiar la condonació de part del deute del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) -uns 15.000 milions d'euros-, si Pedro Sánchez compleix l'acord signat amb ERC per a la seva investidura.
Sense reunió immediata Estat-Generalitat per al nou finançament
En la roda de premsa posterior a la reunió del consell executiu, la portaveu del Govern ha insistit repetidament que els pressupostos centraran els primers esforços de la conselleria d'Alícia Romero. No està prevista, tal com ha detallat Paneque, una reunió immediata de la comissió bilateral Estat-Generalitat per posar en marxa la discussió del nou finançament. Malgrat això, la portaveu ha destacat que el Govern complirà els compromisos adquirits, per complexos que siguin: "Honorarem els acords que han fet possible la investidura". L'executiu sí que ha subratllat que no alimentarà l'"espiral de soroll" promogut per Junts -partit citat per Paneque- o el PP vinculat al finançament.