Com a president i amb els consellers nomenats, Salvador Illa va enviar dimecres una carta a la militància del PSC. Entre altres missatges, va erigir-se en hereu dels presidents Pasqual Maragall i José Montilla. Els socialistes han recuperat la Generalitat després de més d'una dècada de governs independentistes i, com a declaració d'intencions, han recuperat un projecte insígnia del govern Maragall: la llei de barris. Malgrat que Illa sempre reivindica Josep Tarradellas -els consellers van rebre una còpia del seu discurs de presa de possessió en la primera reunió del Govern-, la primera mesura del seu executiu remet a una icona de l'executiu Maragall.
Aquest àmbit va ser especialment rellevant en el primer tripartit, en contraposició al fet que, segons deia aleshores l'oposició al pujolisme, els governs de CiU havien oblidat els barris més envellits i perifèrics dels entorns urbans. La llei -la primera del govern de Maragall- va entrar en vigor el juny de 2004, impulsada pel PSC, ERC i ICV, i aspirava a enfortir la cohesió social i territorial, a través d'actuacions en determinades zones amb problemes de degradació física, d'infraestructures o marginalitat social.
La norma volia reforçar el caràcter municipalista del Govern i la col·laboració estreta amb els ajuntaments. Aquest element també el reivindica Illa, que acostuma a dir que no es pot governar d'esquena als municipis. El conseller de Política Territorial del primer tripartit, Quim Nadal, recuperat en el darrer Govern per ERC, ressaltava en un article de 2006 que la llei era un "revulsiu" per als barris i pretenia corregir algunes dinàmiques en zones de Catalunya i, alhora, prevenir "la radicalització dels problemes".
Les accions previstes a la llei, adaptades a cada realitat, rebien diners de l'ajuntament en qüestió, de la mateixa Generalitat i de fons europeus de desenvolupament regional. La llei va tenir continuïtat més enllà del tripartit, però va patir especialment les conseqüències de la crisi econòmica i la política de retallades d'Artur Mas. Entre 2004 i 2021, es van destinar més de 1.100 milions d'euros d'inversió pública en 143 barris de 117 municipis. D'aquests, un 52% provenien de la Generalitat, i la resta dels ajuntaments.
Una prioritat estratègica d'Illa
El Govern d'Illa ha convertit la llei de barris en una prioritat estratègica. En la primera reunió del consell executiu, es va crear el comissionat per a l'impuls de les polítiques de millora urbana, ambiental i social de barris i viles. "La llei de barris va ser en els governs de Maragall i Montilla una de les grans lleis i eines transformadores dels barris, que ha impactat en la qualitat de vida dels ciutadans", va dir la portaveu del Govern, Sílvia Paneque.
L'executiu vol desenvolupar la llei de barris de 2022, ja aprovada. El primer pas serà crear i dotar un fons de recuperació urbana i social que compti amb un pressupost inicial per activar una oficina tècnica, i posar les bases per definir en quines zones s'ha de començar a actuar. El risc de vulnerabilitat, espais amb risc de fractura social o les zones que necessitin una adaptació pels efectes del canvi climàtic seran prioritàries.
Adaptar els barris als efectes de la crisi climàtica
El responsable del comissionat serà Carles Martí, exregidor del PSC a Barcelona durant els governs d'Hereu i Clos, i dependrà de la superconselleria de Territori, que pilota Paneque, on també hi ha l'àrea d'habitatge, central en aquesta legislatura. Des del Govern destaquen de Martí la seva dilatada experiència, concretament en l'àmbit de l'habitatge. El comissionat se centrarà especialment en aquells barris amb nivells alts de vulnerabilitat social i ambiental. Una de les novetats respecte de la llei del tripartit és, precisament, l'adaptació a la nova realitat provocada pel canvi climàtic i el repte de fer front a l'extrema dreta, que els vol convertir en el seu graner de vot.
Ara com ara no s'ha concretat la partida pressupostària de què disposarà la llei de barris. Els pressupostos prorrogats del Govern hi destinen recursos (per exemple per a la retirada del fibrociment a ciutats com Badia del Vallès), i hi ha també fons europeus vinculats a les millores de barris i municipis. D'aquí a unes setmanes, la consellera d'Economia, Alícia Romero, ha de presentar una proposta sobre el calendari de pressupostos, en què es pot concretar de quants diners disposarà Territori per a revitalitzar els barris. El pla de treball, recursos i calendari se sabrà les properes setmanes.
Combatre l'extrema dreta
Durant el debat d'investidura, Illa va respondre de la mateixa manera Vox i Aliança Catalana, i els va dir que es dedicaria a desmuntar un per un tots els seus missatges d'odi. I no només amb arguments, també amb polítiques. La llei de barris va en aquesta línia i des del Govern l'emmarquen en la lluita contra l'extrema dreta i el populisme.
A través d'un increment de la inversió pública, l'executiu "vol garantir barris dignes, segurs i amb serveis públics de qualitats" i confien que, així, es desactivin alguns dels missatges del populisme, sovint vinculats a la percepció d'inseguretat i que troben un graner de vot en les zones més degradades.