Oriol Junqueras (Barcelona, 1969) va ser el candidat més votat en la primera volta del congrés d'ERC, però els suports recollits no van ser suficients per assolir la presidència del partit. El cap de llista de Militància Decidim i expresident dels republicans durant 13 anys aspira a afermar el resultat en la segona votació d'aquest dissabte per encetar una altra etapa a la formació. La cita amb les urnes anirà precedida d'un debat, aquest dijous a les set de la tarda, amb Xavier Godàs, candidat de Nova Esquerra Nacional.
En aquesta entrevista a Nació, Junqueras fa nous oferiments als militants que van confiar en Foc Nou -la tercera llista en discòrdia al congrés i que pot decantar la presidència-, i relata quin ha de ser el marc de relació amb el socialisme català i espanyol a partir de dilluns.
Comencem per una qüestió d'actualitat. El sector pesquer de Catalunya s'ha mobilitzat aquest dilluns per la proposta de regulació europea. Com valora la situació?
Al llarg de la meva trajectòria he tingut un vincle molt fort amb el sector primari, fins i tot abans de la meva dedicació a la política. El sector pesquer fa dècades que pateix una pressió terrible i se'l tracta de manera profundament injusta, perquè se li imposen unes regles que estan pensades per la pesca a l'Atlàntic i els vaixells de dimensions enormes. En el món mediterrani la realitat és molt diferent i caldria un tractament específic.
El sector pesquer necessita suport i ajuda, entre altres coses perquè som el segon país més consumidor de peix per càpita del món, només per darrere del Japó. I això afecta tots els nostres consumidors. Necessitem construir una gran aliança per defensar un sector productiu que és estratègic, com la ramaderia i l'agricultura. En aquest congrés d'ERC, i també després, plantegem una proposta de partit gran per ser útil a la societat, també al sector primari.
Parlem del procés congressual d'ERC. Partien convençuts que superarien el llindar del 50%, però es van quedar a poc més de 100 vots perquè fos així. Van fer unes projeccions massa ambicioses?
Estem convençuts que les nostres propostes són les millors, i per això voldríem guanyar amb la màxima diferència possible. Òbviament, m'hauria agradat guanyar amb el 68% o el 78%. Ara bé, també estem convençuts que el resultat té molt de mèrit perquè, quan vam iniciar el procés, teníem molt poca estructura mentre que l'altra candidatura la tenia amplíssima. En qualsevol cas, el més important és com invertirem aquest resultat a aixecar, reconstruir i recosir el partit per posar-lo al servei de la societat.
En aquesta primera fase, creu que va fallar alguna cosa com per no haver aconseguit el suport que esperaven?
El suport que hem obtingut és molt important, n'estem molt orgullosos i agraïts. I si algú té alguna proposta concreta sobre què podem millorar, estarem encantats de prendre'n nota.
S'imaginaven, però, una campanya tan tensa com la que s'ha viscut en la primera fase del congrés?
Intento no només que la campanya no sigui tensa sinó que sigui el més amable i educada possible. De la meva boca només surten coses bones i positives sobre els altres companys. I com que som conscients que és probable que guanyem el congrés, sabem que haurem d'administrar el postcongrés. Volem assumir-ho amb tot l'entusiasme del món perquè res no ens fa més contents que construir un projecte amb el conjunt de la militància i del país.
Ara que ja és a punt d'acabar-se el procés congressual, que és el que més ha gaudit i el que més ha patit?
El que més hem gaudit és haver pogut estar amb tanta gent. Hem fet 13.000 quilòmetres en tres mesos, i això ens ha permès veure, parlar i escoltar amb molta gent de totes les comarques del país. L'única cosa que ens fa patir són les dificultats que pateix tanta gent del nostre país en l'àmbit de l'habitatge, dels salaris, de la defensa de la democràcia o del procés cap a la independència. Això ens fa patir i això és el que volem solucionar.
Ara es referia a administrar el postcongrés. En aquesta fase final, escoltarem alguna proposta que pugui tenir incidència en el poder immediat del partit?
En primer lloc volem reforçar la comissió de garanties. Però també hem fet una proposta per crear una comissió de la veritat . És la nostra proposta perquè la comissió de garanties, per molta força que tingui i voluntat que hi posi, hi ha coses que no pot investigar. No pot investigar aquella gent que no és militant del partit ni tampoc pot investigar empreses vinculades a l'organització. Per tant, creiem que és important que hi hagi una altra eina que no estigui limitada estatutàriament i que pugui intentar anar més enllà, acompanyada d'una auditoria que ens permeti conèixer-ne tots els detalls polítics i econòmics. Estem segurs que és sobre la veritat sobre la qual hem de construir el nostre futur.
"Farem una proposta perquè algú vinculat a Foc Nou pugui acabar presidint el consell nacional d'ERC, que és el tercer espai de més rellevància de l'organització. Sovint, allò que et fa més fort, és ser generós"
Aquest dilluns també han explicat una proposta sobre com elaborar una de les ponències estratègiques, que es discutirà en la segona fase del congrés.
Volem que hi hagi una ponència estatutària i dues ponències polítiques. Una d'elles, específicament sobre la construcció de majories independentistes sòlides i estables que permetin encarar el camí cap a la independència en les millors condicions possibles. Per construir la proposta comptarem amb persones d'espais diversos, com els exconsellers Josep Bargalló o Bernat Solé, el president de l'AMI Jordi Gaseni, gent vinculada al món de l'ANC com David Minoves, gent molt jove com Marta Rosique, també Laia El Gamouchi, Ana Balsera o Jordina Freixanet. I volem que les altres candidatures també facin les seves propostes al voltant d'això. Ho fem amb la voluntat de recosir el partit i reconstruir les confiances.
També farem una proposta perquè algú vinculat a Foc Nou pugui acabar presidint el consell nacional d'ERC, que és el tercer espai de més rellevància de l'organització. Si el pot presidir algú de Foc Nou, és una manera de demostrar l'esperit d'obertura que ens ha de fer més forts. Molt sovint, allò que et fa més fort, és ser generós.
Una de les qüestions que més centralitat ha tingut en aquest congrés són els pactes amb el PSC. La resta de candidatures li han demanat que expliqui què va votar a l'acord d'investidura de Salvador Illa. Per què no ho vol dir?
El més important és ser conseqüent amb el que va votar la militància d'ERC, més enllà de la meva opinió concreta i personal. I la militància d'ERC va votar a favor d'un pacte d'investidura. Ja vam dir en aquell moment que si això passava, hauríem de dedicar tots els nostres esforços a fer complir l'acord amb el PSC, atès que una de les moltes raons del "no" era la poca confiança que teníem amb el nivell de compliment. Entendran que ara ens centrem en les responsabilitats que tenim de cara al futur, no pas en atribuir-nos suposats mèrits pel fet d'haver votat una cosa o altra. El país necessita que mirem endavant, no enrere.
"No hi haurà una negociació pressupostària a Catalunya fins que el partit socialista hagi complert tots els acords existents"
Proposen consultes a la militància sobre els pactes amb els socialistes. Fer-ho serveix, a banda de saber el parer de la militància, per projectar una imatge de socis inestables del PSC, que no s’ha tingut fins ara?
Deixi'm aclarir que nosaltres no vam tenir cap pressa per arribar a un acord amb el PSC respecte a la investidura d'Illa. En canvi, la direcció d'aquell moment va decidir arribar a un acord tres setmanes abans del límit. Ni hem de tenir pressa per arribar a acords amb el PSC, ni tampoc ens hem d'esperar un any i mig per decidir si està complint o no. Les decisions les hem de prendre ara. És una evidència si s'estan complint o no acords tan rellevants com la liquidació d'una part del FLA, el finançament o el traspàs de Rodalies.
I quines són les decisions que nosaltres proposem al respecte? Justament descartem entrar al Govern d'Illa al llarg d'aquesta legislatura, perquè estem convençuts que serem molt més eficaços exigint des de fora. També estem convençuts que no hi haurà una negociació pressupostària per part nostra a Catalunya fins que el partit socialista hagi complert tots els acords que ja existeixen, entre d'altres coses perquè els pressupostos no seran bons si no incorporen en el seu interior el compliment de tots els acords previs.
Si tenen clar que descarten ser dins del govern d'Illa en aquesta legislatura, també descarten ser dins del govern de Collboni?
La decisió sobre la Generalitat l'ha de prendre el conjunt de la militància d'ERC, i la nostra posició és rellevant: fer que la militància digui que no seurem a negociar una proposta pressupostària que és pitjor que la que Catalunya necessita i mereix. De la mateixa manera que en els àmbits municipals és la militància d'aquest municipi qui ha de prendre les decisions.
A Barcelona ja hi havia un principi d'acord.
Sembla que a Barcelona hi havia un principi d'acord, però aquest principi d'acord és de fa molt de temps. Si un dia hi ha un acord, ja es veurà. I si no s'arriba a cap acord, no hi haurà cap acord per votar.
Vol dir que aquell principi d'acord pel qual es va convocar la militància de Barcelona a votar ja ha caducat?
Han passat moltes coses en el nostre país en els últims mesos, suficients perquè moltes coses s'hagin de valorar, i que les valori qui li pertoca, que en aquest cas són els àmbits territorials del partit. Nosaltres respectem l'autonomia municipal.
Més enllà dels acords amb el PSC, quin paper ha de tenir ERC amb la CUP i els comuns? Què ha fallat perquè l'espai sobiranista d'esquerres hagi passat de 50 a 30 diputats?
ERC té l'obligació de replantejar constantment els vincles amb tothom, i el deure patriòtic i social d'intentar construir les majories més àmplies possibles. Però no només en l'àmbit de la representació política sinó també en el dels agents econòmics i socials, en la relació amb els sindicats, amb els autònoms, amb el món de la docència, dels treballadors públics de l'àmbit de la salut. Per tant, les grans aliances que necessita el país van més enllà de pactes puntuals amb partits polítics. També és veritat que, malauradament, ni els comuns ni la CUP van acompanyar gaire el Govern republicà en la darrera legislatura, i això també ho hem de tenir present. I la nostra voluntat no és pas retreure-ho sinó aconseguir que, quan hi hagi una nova oportunitat, hi hagi millors maneres de fer per part de tothom.
Una de les persones que li fa suport, i que més vots va aconseguir com a conseller nacional és Joan Tardà. Defensa que ERC hauria de deixar de ser un partit exclusivament independentista. Hi està d’acord?
ERC ha de ser un partit independentista i, a més a més, ha de ser un partit ecologista, feminista, d'esquerres, del món del treball, dels sindicats i dels autònoms. I ha de ser tot això perquè aspirem a construir una amplíssima majoria social i política per la independència de Catalunya.
En una entrevista aquest diumenge a Nació, Xavier Godàs assegurava que la seva candidatura no els ha tractat ni amb humilitat ni respecte, menystenint el suport que obtindrien. Què li respon?
Si té aquesta percepció, deixi'm dedicar-li el meu compromís de tractar-lo amb tot el respecte i la humilitat del món. He tingut l'oportunitat de convidar-lo a esmorzar a casa meva, i crec que el tracte va ser cordialíssim. He tingut l'oportunitat de parlar-hi, i la meva actitud ha estat sempre humil i respectuosa. I, si en alguna cosa puc millorar, que m'ho faci saber.
Vostè ja ha dit que si guanya convocarà la resta de llistes per recosir. En quin format pensa? Preveu la integració en l’executiva?
No només ens hem compromès a convocar la resta de candidatures a parlar de tot un cop hàgim guanyat, també els hem proposat d'anar a fer territori conjuntament. Em sembla que això donaria una bona imatge. Les nostres propostes són molt concretes. Perquè també hem ofert a les altres llistes que ens proposin noms per atendre organismes tan rellevants com una comissió de la veritat. Hi ha molts espais en els quals hi ha feina a fer i hem explicat moltes vegades que no ens sobra ningú, a banda que hem de tenir capacitat de seducció per incorporar altra gent. Per tant, no cal que ningú pateixi. Els objectius que ens plantegem són ingents i farà falta tothom.
"Integrar les altres llistes? No cal que ningú pateixi. Els objectius d'ERC són ingents i farà falta tothom"
També a l'executiva?
En tots els espais. Estem oberts a parlar de tot. I posem exemples concrets perquè no sembli una proposta en genèric.
I quin paper han de tenir persones concretes com Pere Aragonès en el futur d’ERC?
Ha de tenir el màxim paper possible, tant per a ERC com, sobretot, per al país. Ha estat president de la Generalitat de Catalunya i el seu paper és molt rellevant. M'hi uneix una amistat sincera. Hem treballat junts dins del partit, a la conselleria d'Economia i a la vicepresidència de la Generalitat, i hem fet campanyes plegats. Tota la meva simpatia cap a Pere Aragonès. I el mateix amb Josep Maria Jové, Lluís Salvadó, Natàlia Garriga o Natàlia Mas. Vam fer junts la Hisenda catalana i vam prendre decisions rellevants contra el frau fiscal, a més de treballar pel referèndum. I quan fas aquestes coses tan importants plegats, només pots tenir paraules de consideració i agraïment cap a tots ells.
Ara citava Josep Maria Jové. Preveu canvis en el front institucional un cop torni a presidir ERC? Hi haurà un relleu a la presidència del grup parlamentari?
Estem oberts a parlar amb tothom i a parlar de tot, així com a prendre les millors decisions. I esperem prendre-les amb el màxim consens. No som nosaltres qui hem dit que només renovació o només continuïtat. Justament, el que hem remarcat és la importància de saber-ho combinar tot, de saber combinar l'experiència amb la innovació. I la candidatura que encapçalem ho encarna. Ens agradaria que això fos compartit per la resta del partit. I, si és així, segur que tenim marge per prendre decisions encertades.
L’últim CEO indica que només un 18% dels simpatitzants d’ERC el voldrien com a president de la Generalitat. És una pregunta, però, que no preveu el fet que vostè no ho pot ser perquè està inhabilitat. En qualsevol cas, vostè es manté com un dels líders més ben valorats. Alhora, però, ha anat perdent suport en la demoscòpia. A què ho atribueix? Potser a ser tants anys al capdavant del partit, al desgast intern, o a la gestió del procés?
En tot cas, estic satisfet d'haver estat el líder polític més ben valorat d'aquest país durant molts anys, perquè crec que això és bo per a ERC i per a Catalunya. ERC representa millor que ningú la síntesi que Catalunya hauria de ser. Al mateix temps, entenc que en aquest últim CEO s'ha canviat la pregunta i no es demana per la valoració dels líders sinó que es pregunta qui voldria que fos president de la Generalitat. Potser és casualitat.
"Soc qui millor pot garantir una separació entre la presidència del partit i la candidatura a la Generalitat, perquè estic inhabilitat"
Aquesta és una pregunta que està molt condicionada pel fet que és impossible que jo ho sigui, perquè estic inhabilitat. I ja sé que hi ha persones que fan veure que s'han oblidat d'aquest fet. Però continuo inhabilitat. Per això, aprofito per recordar a tots aquells que insisteixen que hi ha d'haver una separació entre la presidència del partit i la candidatura a la Generalitat que el candidat que qui millor ho pot garantir soc jo.