Xavier Godàs, candidat de Nova Esquerra Nacionalper dirigir ERC, ha passat de ser -en poc més de dos mesos- un desconegut per a les bases del partit a obtenir en la votació del 30 de novembre passat un 35,3% del suport. L'exalcalde de Vilassar de Dalt, que mai ha ocupat un espai a l'executiva nacional dels republicans, aspira a prendre el control del partit i obrir un nou cicle amb nous lideratges que permeti a ERC ser l'"alternativa per al país" després de més de 13 anys de presidència d'Oriol Junqueras. En aquesta entrevista a Nació, afirma que part de les bases que han votat l'expresident o han fet per "reconèixer" el sacrifici de 2017, i demana que se superi la repressió per avançar. També analitza que els republicans han perdut força per voler "agradar tothom", i que han de centrar-se a eixamplar l'espai de l'esquerra nacional.
Considera que el 30-N van aconseguir un bon resultat?
Vam començar a treballar una proposta alternativa el 19 de setembre, només nou setmanes abans del congrés, i per tant sí que hem tret un bon resultat. No ens esperàvem el suport que hem arribat a tenir.
Com enfoquen l'última setmana de campanya?
Hem d'aprofitar aquests dies per plantejar una proposta política com ho hem fet fins ara, sense caure en qüestions que no són polítiques. Hem de contrastar amb l'altra candidatura els elements diferenciadors que ens separen, fent valdre una qüestió clau: nosaltres som l'única candidatura que entén que el partit és un, i l'única capaç fer propostes que inclouen les altres llistes.
Junqueras no va superar el llindar del 50% com esperaven des de Militància Decidim, la seva candidatura, però alhora continua sent el candidat que més suports reuneix. Gairebé la meitat del partit considera que ha de continuar al capdavant i que no cal canviar de lideratges, com defensa el seu equip.
El canvi és necessari i es produirà més tard o més d'hora. L'independentisme en general i ERC en particular han d'entendre que el canvi és inevitable si volem ser una alternativa per al país.
Però Junqueras ha aconseguit més avals i vots que la seva candidatura.
Ara. Ha aconseguit més avals i vots ara. Però també ERC ha afrontat un debat sobre la necessitat de canvi. El sobiranisme té un espai polític potent i és una preferència política per a molts. Però tal com s'ha gestionat, ha fet que s'esllanguís i que no sembli una alternativa creïble per resoldre les qüestions de la vida quotidiana de les persones. Alhora, pateix una manca de credibilitat important pel que fa als lideratges que han sostingut el moviment independentista fins avui. I no ho dic jo. Ho diu el país o una entitat tan solvent com Òmnium. La necessitat de canvi es produirà. Pot ser que la militància d'ERC digui que no és el moment encara, pot decidir postergar-ho, però es produirà.
"Part de la militància, des d'una valoració emocional i no política, considera que s'ha de mantenir Junqueras per fer-li un reconeixement pel sacrifici de 2017"
Insistim que bona part d'ERC no vol aquest canvi, ja que ha votat Junqueras.
És una part de la militància que té molt interioritzat el que va passar el 2017. Si bé, d'una banda, va conduir al col·lapse, també va suposar una repressió molt intensa, que es va concentrar en les principals figures d'aquell 2017. En aquest punt, la militància valora aquesta qüestió a un nivell més emocional que polític, i considera que aquells lideratges s'han de mantenir perquè creu que així es fa un reconeixement al sacrifici. Des del punt de vista humà és absolutament comprensible, però ara toca mirar endavant. Hem de reconèixer i protegir tothom que ha estat represaliat, però toca mirar endavant i no estar condicionats per la repressió.
Vostès es reivindiquen com la llista renovadora. Des de Militància Decidim, però, els retreuen que compten amb el suport de la vella guàrdia i de dirigents com Marta Rovira o l'expresident Pere Aragonès, i que per tant, no es poden descriure com a renovadors.
Aragonès i Rovira han dit que voten Nova Esquerra Nacional, però no han sigut persones actives en la candidatura. Estic molt content que militants tan significats com ells ens donin suport i em preocuparia que no ho fessin. Benvingut aquest suport i tants d'altres que sumen la xifra que no havíem previst el 30 de novembre. I això que no ho havíem previst ho dic perquè la nostra candidatura no ha pecat mai d'arrogància. Militància Decidim, sí. Van dir que arrasarien i no ho han fet. Això mereix una reflexió política. El gran problema del dia 14 és que Junqueras podria guanyar el congrés i perdre el partit.
En la recta final, vostès i Militància Decidim s'han endinsat en una mena de competició per qui és més exigent amb els socialistes.
En tot moment hem apuntat a la màxima exigència amb l'acord d'investidura, i hem assegurat que si no es compleix, farem caure governs. No hem canviat de discurs. Militància Decidim sí que es mou de posició, perquè va d'un programa que és una declaració d'intencions a incrementar la contundència en el discurs. A més, utilitza frases nostres. Poden utilitzar el que vulguin, benvinguts siguin. Però nosaltres no ens hem mogut.
"Junqueras no diu què va votar en l'acord d'investidura perquè vol agradar uns i altres. Però això és un error. De què serveix liderar si no és per marcar un camí?"
Per què creu que Junqueras no vol explicar què va votar en l'acord d'investidura de Salvador Illa?
Se m'escapa. El lideratge ha de ser sinceritat i fer posicionaments clars. Ell vol intentar agradar a uns i altres, però això és un gran error perquè sempre és molt més confiable algú que diu què pensa que qui no ho fa. De què serveix liderar si no és per marcar un camí?
Ara deia que Militància Decidim utilitza fins i tot frases de Nova Esquerra Nacional. En la recta final costa encara més trobar diferències entre les dues llistes, i agafen pes els personalismes.
No podem continuar fent el mateix de sempre. Un canvi de cicle no es pot fer amb els mateixos actors al davant de tot. Jo i la candidata a la secretària general no som els de sempre, no vam ser actors principals de 2017. També proposem una qüestió que clarament ens diferència amb la llista de Junqueras. Volem que el partit sigui fort i estigui clarament distingit de les responsabilitats institucionals, com passa a Euskal Herria. En canvi, Junqueras vol ser president del partit per ser president de la Generalitat.
"Un canvi de cicle no es pot fer amb els mateixos actors de 2017 al davant de tot"
Una altra diferència és que defensem que ERC creixi en el marc de l'esquerra nacional. Ens hem d'eixamplar en aquest espai, no superar-lo. ERC és un partit que capitaneja el conjunt de l'esquerra nacional i que ha d'ampliar aquest espai, no saltar-se'l per agradar a altres. És des d'aquest espai que hem de ser forts i confrontar amb la dreta catalana i amb l'esquerra sucursalista espanyola. La línia política seguida fins ara per Junqueras és saltar-se aquest espai i buscar el suport fora del marc de l'esquerra nacional.
Per tornar a situar el partit en aquest marc de l'esquerra nacional, creu que caldria fer una refundació? Una mena de crida nacional com la que va existir als 80.
Sí. És important que un seguit de gent que pot donar suport a ERC directa o indirectament s'impliqui com va passar en la crida nacional del 1987. Jo hi era, per cert, ja que molta gent ha posat en entredit la meva militància. I jo hi era sense cobrar. Així que menys lliçons de moral de qui ha estat amb càrrec cobrant del partit des que era adolescent. Per a mi, aquesta gent no és referent ni ho serà mai. En qualsevol cas, el que volia dir és que cal repensar ERC.
"ERC ha perdut perquè s'ha descentrat pretenent agradar tothom. Fins i tot, amagant estelades. I això no ens ha anat bé"
Què li ha passat al partit per haver perdut tanta força electoral en els últims cicles?
ERC ha perdut perquè ha assumit responsabilitats que ningú volia assumir durant tot el període d'alta tensió després del 2017. També perquè s'ha descentrat, ha jugat a pretendre agradar tothom i guanyar espai al PSC per la via de guanyar a la gent del PSC. Fins i tot, fent que no hi hagués estelades en les principals activitats públiques del partit, amagant que som independentistes, i això no ens ha anat bé. Nosaltres hem de poder eixamplar l'espai de l'esquerra nacional per convèncer tanta gent com sigui possible perquè formi part d'aquest espai que conjuga emancipació social i llibertat nacional. No volem agradar tothom, volem agradar quanta més gent sigui possible en l'àmbit de l'esquerra nacional perquè sigui majoritari.
En el context actual, amb l'ascens del populisme ultra, la crisi del projecte europeu i la democràcia debilitada, el sobiranisme hauria de replantejar el seu full de ruta, o la carpeta catalana ha d'anar a la seva?
ERC, com en els anys 30, ha d'aconseguir que les aspiracions a la llibertat nacional se situïn en el marc de l'espai democràtic de progrés, en la tradició republicana i popular. En aquest país, quan el feixisme d'entreguerres incrementava el seu potencial de força, la capacitat de posicionar-se en l'antifeixisme va ser de la societat civil, d'una hegemonia sindical llibertària i hegemònica, i també d'ERC al capdavant de les institucions, que va limitar el camp de joc antifeixista.
ERC és la garantia que la dreta i l'extrema dreta a Catalunya no tinguin més recorregut. ERC ha d'afrontar aquestes forces amb poca litúrgia i retòrica, passant a l'ofensiva per garantir que l'extrema dreta no sigui mai un element que condicioni el procés d'alliberament nacional. Per fer-ho, ha de ser capaç de generar que tothom pugui viure en un habitatge digne, o que la feina no sigui un element de dominació, i que els serveis públics siguin accessibles i democràtics. Hem de fer que tothom, independentment del seu origen, tingui la possibilitat de prosperar en aquest país. Si no ho fem, la dreta ens guanya per la via del discurs. Perquè l'esquerra pot dedicar-se a donar més voltes que un ventilador a elements morals de discurs, però ha de tenir capacitat de concretar en l'acció tot allò que diu.
"Amb la CUP i els comuns hem d'arribar a un plantejament operatiu"
Quina relació ha de tenir ERC amb la CUP i els comuns?
No és necessari seure com fem a vegades per parlar en una mesa en què tothom diu la seva, sinó que hem d'arribar a un plantejament operatiu. Ens diuen que això és fer de Bildu. Nosaltres no som Euskal Herria i no tenim la trajectòria de Sortu, sinó que tenim 100 anys d'història i no els podem diluir, però ens hem d'encarregar de concentrar el potencial de força en el conjunt de l'esquerra nacional. Sí que és fer una mica de Bildu.
En quin punt es troben les negociacions amb Foc Nou? Han assumit algunes de les seves demandes. Una de les principals és el pla per la independència el 2030.
Hem reinterpretat les seves demandes. No els podem dir que sí a tot per esgarrapar quatre vots, però els hem donat resposta als cinc punts que ens demanaven mitjançant una roda de premsa i un document. De moment, no ens han contestat, però confiem que servirà per aproximar posicions. Estem d'acord amb situar de nou la independència al centre, però no som partidaris de posar dates, perquè no ens ha anat bé, i perquè no volem jugar amb les expectatives de la gent.
Si el dia 14 de desembre no guanya, quin rol espera tenir dins d'ERC?
Nova Esquerra Nacional serà ERC. Continuarà sent un espai de gent amb un plantejament polític concret, i farà un oferiment absolut perquè el partit s'enforteixi. Som gent diversa, alguns amb responsabilitats internes o institucionals, altres som militants de base. I ens sap greu que l'altra candidatura no ens hagi tractat amb la humilitat que convindria ni amb el respecte que mereixem. Si Junqueras guanya el nostre reconeixement haurà de ser clar i diàfan, però ell haurà de fer una reflexió molt profunda, perquè si pensen que aquesta és la manera de tractar companys, van molt errats. Ho han fet molt malament. Si pensen que per guanyar es pot ratllar l'agressió contra qui ha estat el tàndem durant 13 anys, Marta Rovira, van errats. Si volen desqualificar companys de partit que havien estat membres de les direccions amb Junqueras al capdavant, molt malament. Si diuen que jo no soc ningú i que què faig aquí, quan sempre he militat a l'esquerra independentista sense demanar res a canvi i empitjorant la meva vida personal, fatal.
"Si el dia 14 guanyen ells, nosaltres garantirem la nostra presència al partit amb total positivitat per fer-lo gran"
Per tant, si el 14 guanyen ells, nosaltres garantirem la presència al partit amb total positivitat per fer-lo gran. Si guanyem nosaltres, esperem exactament el mateix. Som l'única candidatura que s'ha esforçat a incloure les altres. Som l'única que ha plantejat que la ponència política s'ha de fer entre totes les candidatures. I som l'única que no ha parlat mai de cap mena de purga, volem a tothom dins i no només perquè ens estimem i abracem, sinó a partir d'un lectura política del moment, que som un partit.
Independentment de quin sigui el resultat, què ha après en aquesta campanya?
Que o comencem a enfocar la política a partir de la sinceritat, o no ens en sortirem. Estem en un punt on tot es dirimeix en una batalla més pròpia de la propaganda política que de la sinceritat. Això no pot ser un circ.