L'aritmètica parlamentària és capritxosa i el que fa uns mesos era una línia vermella ha deixat de ser-ho. És el que ha passat amb el Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou, el macrocasino que s'arrossega des de fa més una dècada i que s'hauria de construir al Camp de Tarragona. El Parlament ha aprovat aquest dimecres tramitar per lectura única una modificació legal per revertir els privilegis fiscals al joc, una estratègia encaminada a eliminar els incentius als inversors i que siguin ells mateixos els que deixin córrer el projecte. És el principi del final del Hard Rock.
Fa tot just nou mesos, aquest macrocomplex va fer embarrancar els pressupostos de Pere Aragonès i va precipitar el final de la legislatura pel desacord entre PSC, ERC i els comuns. Ara, ha actuat com a argamassa dels mateixos protagonistes, socis de la investidura de Salvador Illa, amb uns nous pressupostos a l'horitzó, els primers del nou govern socialista. La decisió del Parlament posa les bases per aprovar una mesura, la setmana que ve, que consta als acords d'investidura i que ha de servir per liquidar el projecte del Hard Rock, tal com reclamaven els comuns, i enfortir la confiança entre els tres grups que van situar Illa a Palau.
La mesura implica canviar les regles del joc i que els inversors perdin l'interès en el Hard Rock. Es tracta de modificar la llei de 2014 que, amb el govern d'Artur Mas, rebaixava el tipus impositiu aplicable als casinos de joc fins al 10%. La reforma es va fer en un context de crisi econòmica, en què l'arribada de turisme massiu i la creació de llocs de treball vinculats al món dels hotels i els casinos es veia amb bons ulls. La realitat, deu anys després, és una altra. "A diferència del que passava el 2014, es pot dir que avui no té raó de ser", admetia Illa ara fa un mes al Parlament.
Els comuns van posar aquesta proposta sobre la taula el mes de març passat, en plena negociació dels pressupostos d'Aragonès, però no va rebre l'aval d'ERC i el PSC. "Si haguessin modificat la llei de mesures, Aragonès encara seria a Palau", deien fa uns dies fonts dels comuns. Coses de l'aritmètica, la realitat ara és una altra i ERC -a qui mai l'ha entusiasmat el projecte i també va fer-ho constar en l'acord d'investidura d'Illa- i PSC veuen bé eliminar els privilegis fiscals al joc. La fiscalitat reduïda als casinos no té equivalent als països de la Unió Europea i la proposta preveu modificar diversos punts de la llei perquè la tributació al joc tingui un gravamen progressiu en funció de la base imposable.
El PSC és qui ha fet un viratge més pronunciat en els darrers mesos i ha passat d'abraçar el Hard Rock a abraçar el pragmatisme. Una "renúncia" explicitada per Illa a principi de curs per fer-la valdre davant dels socis. "Si hagués tingut 68 diputats, ho hauria fet diferent, però això és la política", deia. L'eliminació dels beneficis fiscals és el cop de gràcia a un projecte que ja era poc viable; per la seva complexitat, però també pel poc consens polític i social que genera i una administració que, amb els anys, se n'ha anat distanciant. Sense una fiscalitat que li vagi a favor, el Hard Rock no té recorregut.
Junts i els retrets al PSC al Parlament
En el ple del Parlament d'aquest dimecres, els vots de PSC, ERC, comuns i CUP han permès tirar endavant el primer pas per revertir els privilegis fiscals aprovats el 2014, que facilitaven l'impuls del macroprojecte al Camp de Tarragona. En el debat a l'hemicicle sobre la proposició de llei -impulsada per republicans i comuns-, la portaveu del grup parlamentari de Junts, Mònica Sales, ha criticat que es vulgui tramitar per lectura única i s'eviti, així, el debat amb parts involucrades en el projecte. Junts s'ha mostrat partidària del Hard Rock i ha insistit que el joc "és una part molt menor" del projecte. Sales ha assegurat que l'eliminació dels beneficis fiscals "és el preu a pagar per la presidència d'Illa" i ha criticat el "tripartit" que l'ha fet possible, especialment els socialistes, a qui ha acusat de fer servir els tarragonins de "moneda de canvi".
Al seu torn, els promotors de la proposició de llei, han defensat el moviment que es votarà la setmana que ve al Parlament. La presidenta del grup parlamentari dels comuns, Jéssica Albiach, s'ha felicitat del pacte per frenar el Hard Rock: "Eliminem un dels símbols d'un model caducat i injust i fem un pas per prioritzar les persones". Al seu torn, la diputada Raquel Sans (ERC), ha exposat que l'entesa és un "acte de coherència per revertir les catifes vermelles al casino més gran d'Europa".
Un projecte canviant i amb moltes vides
El CRT de Vila-seca i Salou encara el principi del final després de més d'una dècada amb canvis de projecte, de promotors i de problemes administratius. Des de 2012, el macrocomplex ha anat fent evident la capacitat per adaptar-se a les necessitats de cada moment, sempre amb la incertesa de si seria viable o no, però sempre viu en algun calaix de l'administració. Els primers protagonistes van ser Artur Mas, el conseller d'Empresa del moment, Francesc Xavier Tena, i el magnat Sheldon Adelson, especialitzat en el negoci dels casinos. La idea era fer un complex d'oci faraònic, de 800 hectàrees, al delta del Llobregat, amb el nom d'Eurovegas.
No va tirar endavant i els inversors van marxar a l'Àsia. L'empresari valencià Enrique Bañuelos va recollir-ne el testimoni i va plantejar un projecte a Vila-seca i Salou, al costat de PortAventura, en uns terrenys de La Caixa i amb el nom de BCN World. La nova proposta era més petita que la d'Adelson, però no per això menys ambiciosa. Comptava amb sis casinos, hotels i centres de convencions que havien de crear fins a 40.000 llocs de treball directe i indirectes. Els plans de Bañuelos tampoc van prosperar i va desaparèixer del mapa l'any 2015.
El projecte es va redimensionar de nou, la Generalitat va fer el CRT i va aprovar el pla director urbanístic el 2016, i van aparèixer nous inversors, com ara Hard Rock. El món empresarial i polític majoritari de Tarragona n'era partidari, però les dificultats administratives i un país centrat en el procés van fer encallar la iniciativa. Les últimes magnituds parlen de 700 milions d'euros d'inversió i uns 12.000 llocs de treball directes i indirectes. L'última fita del macrocomplex va ser fer caure el Govern d'Aragonès. Nou mesos després, els mateixos socis que van protagonitzar el divorci pacten clavar el primer clau del taüt del Hard Rock.