No hi haurà pressupostos l'1 de gener, però les converses continuen. El finançament singular és la peça fonamental per desencallar l'aprovació dels comptes, i també les mesures per corregir l'emergència habitacional. Hi ha una tercera pota, que ja va ser central en la darrera legislatura, que és el Hard Rock. El president, Salvador Illa, i ERC han exhibit sintonia per revertir els beneficis fiscals del Centre Recreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou, en una proposta que els comuns ja van plantejar el mes de març i que en aquell moment no van avalar ni republicans ni socialistes. Ara el Govern ho vol fer a través de la llei d'acompanyament dels pressupostos, però ERC registrarà aquest mateix dimecres una proposició de llei per eliminar la rebaixa fiscal per als promotors d'aquest macroprojecte. Illa ha dit que hi donarà suport.
"Sense concrecions en els acords no hi haurà converses", ha advertit el president del grup parlamentari republicà, Josep Maria Jové. I una de les concrecions que reclama ERC és precisament revertir la "catifa vermella de la sociovergència" als promotors de casinos. Illa ha refermat el compromís d'eliminar els beneficis fiscals del CRT i ha defensat que cal una "fiscalitat justa". En l'actual context, ha dit el president, "a diferència del que passava el 2014" quan es va aprovar la reducció d'impostos al Hard Rock, "es pot dir que no té raó de ser" aquest benefici fiscal. Els socialistes donaran suport a la proposició de llei dels republicans, un pas més per greixar les relacions per tirar endavant els comptes.
La llei de 2014 rebaixava el tipus impositiu aplicable als casinos de joc al 10%. La modificació es va fer en un context de crisi econòmica, però deu anys més tard la situació del país és una altra i el model de turisme massiu ja té més detractors. En la seva proposta de resolució, ERC posa en relleu que aquesta fiscalitat reduïda no té equivalent en els països de la Unió Europea i no s'entendria que continués tenint en compte la dificultat per finançar els serveis públics. La proposta, que es vol tramitar per lectura única, preveu modificar diversos punts de la llei perquè la tributació dels casinos sigui la vigent amb un gravamen progressiu en funció de la base imposable.
Això no deixa de ser el que ja consta a l'acord d'investidura entre el PSC i ERC. El pacte contempla aprovar la modificació de la llei del CRT per elevar el tipus impositiu del joc vinculat als casinos durant el primer any de la legislatura, amb l'argument que el Camp de Tarragona necessita "projectes empresarials sostenibles i que aportin qualitat en els llocs de treball". En l'actual context, socialistes i republicans aposten per un "turisme responsable i sostenible" i per la "descarbonització de la indústria" en aquesta zona del país. I per això, entre d'altres, s'acorda revertir els beneficis fiscals del Hard Rock.
La iniciativa no consta únicament en l'acord d'investidura entre el PSC i ERC, sinó que també es va recollir en l'entesa entre els comuns i els socialistes. De fet, el grup de Jéssica Albiach va ser qui va presentar, en primer lloc, l'increment de la pressió fiscal al macroprojecte. Exactament va ser l'1 de març de 2024, registrant una llei en aquest sentit en plena negociació dels pressupostos amb el Govern de Pere Aragonès. No va ser beneïda ni per l'executiu republicà ni pel PSC. Dotze dies després, el president va anunciar un avançament electoral davant la impossibilitat de tirar endavant els pressupostos pel no dels d'Albiach. "Si haguessin modificat la llei de mesures Aragonès encara seria a Palau", apunten fonts dels comuns a Nació.
Junts furga en el retard dels pressupostos
El Govern va insistir durant setmanes que volia tenir pressupostos en vigor l'1 de gener, però no serà així. El termini màxim per portar-los al Parlament era aquest dia 15, per poder fer la tramitació parlamentària pertinent i tenir-los aprovats per Cap d'Any. La situació convulsa a ERC, camí del congrés del dia 30, i també el procés congressual dels comuns ha fet inviable la pretensió de la consellera Alícia Romero. També és un fet que els socis parlamentaris han volgut marcar el Govern i enviar un missatge implícit: s'haurà d'esforçar per tenir pressupostos, malgrat que a tothom li interessa que n'hi hagi per poder complir els acords d'investidura.
Qui ha furgat en aquest aspecte ha estat Junts. Albert Batet ha assegurat que el retard en la tramitació dels comptes demostra la "debilitat" del Govern, que s'explica perquè va fer un pacte "d'investidura" i no "de legislatura". "Necessitem un president que governi i que presenti pressupostos", ha dit el president del grup parlamentari. En la resposta, Illa ha assegurat que l'executiu treballa per tenir els comptes "com més aviat millor". "Primo més tenir uns bons pressupostos que no uns pressupostos ràpids però que no siguin bons", ha afirmat el president. I ha tornat a convidar Junts a asseure's a negociar. "Si creuen que és important tenir pressupostos, farien bé de col·laborar-hi", ha reblat.
En una sessió tranquil·la, sense imprevistos, Illa sí que ha apujat el to quan Batet l'ha acusat de fer una "purga d'independentistes" al seu Govern. Ho ha dit posant d'exemple comandaments dels Mossos o els delegats als Estats Units i als Balcans. "No digui coses que no són", ha advertit el president, i li ha recordat que l'executiu socialista ha ratificat alts càrrecs independentistes, com Francesc Homs o Carles Mundó a la Comissió Jurídica Assessora, o Pere Macias al capdavant del comissionat pel traspàs de Rodalies, més enllà d'altres càrrecs del sottogoverno.