Estat i Generalitat posen fil a l’agulla pel finançament singular

Illa assegura que "ja han començat els treballs" amb el govern espanyol, amb conctactes entre la consellera Romero i la vicepresidenta Montero, per trobar la manera de muscular la Hisenda catalana

Debat de política general al Parlament Salvador Illa
Debat de política general al Parlament Salvador Illa | Hugo Fernández Alcaraz
11 de novembre de 2024, 09:14
Actualitzat: 12:09h

El president de la Generalitat, Salvador Illa, arriba aquesta setmana als 100 dies de mandat, el termini de marge que, tradicionalment, es dona al cap del Govern per desembarcar a Palau i començar a treballar. Els 100 dies arriben amb la mirada posada a les previsions meteorològiques, que apunten a un temporal intens a partir d'aquest dimarts, i sense perspectives de tenir pressupostos l'1 de gener, tal com pretenia el Govern. La clau de volta per als comptes és el finançament singular, i Illa ha explicat que ja s'ha començat a treballar amb el govern espanyol per veure com es pot reforçar la Hisenda catalana.

Les dues administracions crearan un grup de treball conjunt per estudiar com muscular l'Agència Tributària de Catalunya, prioritat del Govern per desplegar l'acord de finançament. El president va dir al Parlament que calia multiplicar per quatre els recursos de la Hisenda catalana per tal de poder recaptar l'IRPF el 2026, tal com estableix l'acord amb ERC. "Hi ha hagut converses entre la consellera Romero i la vicepresidenta Montero", ha dit Illa en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio. La previsió és que hi hagi una proposta concreta, també sobre el calendari, a principis de l'any que ve.

Illa ha tornat a dir que està plenament compromès amb l'acord pel finançament singular i ha fet una crida a tots els agents polítics, econòmics i socials perquè "col·laborin" en aquesta línia. "No perjudica a ningú", ha insistit, i ha intentat defugir el "soroll" al voltant d'aquesta qüestió. El president té previst fer una gira per Espanya l'any vinent "per escoltar i explicar-se" i entre altres carpetes es tractarà la qüestió del finançament. Les comunitats governades pel PP s'hi oposen frontalment, i també algunes del PSOE, però en aquest escenari complex Illa identifica un "consens". "Tothom diu que s'ha de reformar el finançament", ha assegurat.

Els republicans volen més passos en el compliment de l'acord abans d'asseure's a negociar els pressupstos. Illa ja ha assumit que no hi haurà comptes en vigor l'1 de gener, com pretenia l'executiu, perquè les posicions encara estan allunyades i els procés congressual d'ERC -i dels comuns- afecta al ritme de les converses. "Serà difícil que es pugui arribar a un acord abans del 30 de novembre", ha admès. La data límit per portar els pressupostos al Parlament per tenir-los en vigor l'1 de gener seria el 15 de novembre. En tot cas, Illa prioritza tenir "uns bons pressupostos" que no pas tenir-los per la via ràpida. Les converses continuaran.

Els càmpings, una preocupació per al Govern

La setmana arrenca pendent de les previsions meteorològiques, que apunten a un nou temporal a partir d'aquest dimarts. Després de la catàstrofe de València, el Govern s'ha posat les piles per preparar Catalunya de cara a nous fenòmens meteorològics extrems. Una de les mesures és analitzar les zones inundables del país, i veure quines activitats s'hi fan i si són segures. El Govern no descarta haver de traslladar habitatges o empreses que no siguin completament segures per als ciutadans. "Hi ha càmpings que ens preocupen, i treballem en això", ha dit el president. "Si hi ha activitats que no ofereixen protecció, s'hauran de prendre decisions", ha afegit.

El Govern també vol actualitzar els protocols de protecció civil, i que tots els municipis tinguin plans de gestió d'emergències."No seria comprensible que, tenint l'obligació, un ajuntament no tingués un pla de protecció civil", ha dit Illa. Malgrat que la situació és millor que un any enrere -64 ajuntaments han redactat o actualitzat el document-, n'hi ha un total de 296 que ho tenen pendent. D'aquests, un total de 60 no l'han elaborat mai, entre els quals destaquen grans ciutats amb un risc molt alt com Badalona, Rubí, Badia del Vallès o Montcada i Reixac, entre altres. Sancions? D'entrada, més recursos tècnics i econòmics. Ara bé, si no s'actua de manera reiterada, la resposta serà una altra.