04
de setembre
de
2023
Actualitzat:
19
de setembre,
8:49h
Normalment, dalt de l'escenari del Firal d'Olot només hi entren músics, però poques hores abans de l'inici de les Festes del Tura 2023, també l'han trepitjat una altra mena d'artistes: els que componen les notes i dissenyen la partitura de la Festa Major d'Olot. Són el director de les Festes del Tura, Jordi Serrat, i el regidor de Festes, Agustí Arbós.
Són els principals responsables d'organitzar la part administrativa, logística i programàtica de les Festes. En una entrevista a NacióGarrotxa dalt del mateix escenari on hi actuaran The Tyets, Lildami o Gertrudis, els dos directors d'orquestra reflexionen sobre el paper de la Faràndula d'Olot als actes de la festa major, de si podríem veure els Gegants ballar en altres actes als quals no els veiem avui, o de com són les últimes hores abans que el Cap de Lligamosques faci tres tocs a l'Hospici per despertar la festa, la faràndula i la il·lusió de viure una nova festa major.
Porten setmanes de feina i estan a punt de començar les Festes. Però començaré preguntant-los pel final: què fareu diumenge 10 quan s'hagin tancat els Gegants i acabat les Festes?
A: És habitual anar amb la comissió a sopar i és un moment distès i bonic. Ens deixem anar tots una mica i comentem com han anat les Festes amb una mica de nostàlgia i descans.
J: Jo jugaré molt amb els nens perquè no els hauré vist gaire.
Dilluns serà festa
A: Descansarem.
J: Però segur que hi haurà moltes trucades perquè ja s'estaran desmuntant barraques i escenaris.
Del final de les Festes al principi. Com viviu el moment en què el Cap de Lligamosques truca a la porta de l'Hospici?
J: Per mi és el millor moment perquè vol dir moltes coses. La primera, que hem començat i comença l'acte que per mi és més entranyable de Festes. La segona, que ho tenim tot a punt i que no estarà plovent.
A: Per mi, els dies previs són els pitjors. Sobretot, els últims tres dies quan ja està gairebé tot muntat, ja tens el cap a les Festes i tens ganes de ser-hi. Que el Cap de Lligamosques piqui la porta de l'Hospici significa que ja saltem pel tobogan i ja no hi ha planificació, sinó reacció i que tot surti el màxim de bé possible.
Quina feina és més difícil: la que passa abans o durant les Festes?
J: La feina de reacció durant les Festes sol generar situacions tenses. Ens hem trobat a vegades que un grup et diu que no toquen o està llampegant i hem de prendre la decisió d'anul·lar. Hi ha molta tensió i és immediat. No pots pensar en calma, has de reaccionar al moment. Però també és veritat que portem una colla de dies que déu-n'hi-do.
A: Les Festes passen volant i tens la sensació que tot és més fluid. La prèvia són molts mesos i té setmanes molt dures. Hi ha temes que costen molt de desencallar i a mi em genera més tensió això que les coses tenses que poden passar per Festes.
Quina particularitat ha tingut l'organització de les Festes del Tura d'aquest any?
J: He tingut la sensació que la paperassa s'ha multiplicat per deu. Però això també et dona una seguretat.
A: No ha estat un any normal. Hi ha hagut eleccions i canvi de govern. Això fa que un cop es constitueix el nou govern hagis de fer un gran esprint. Temes de contractació i producció que segurament ja tindries fet abans, els hem hagut de fer volant al mes d'agost, un més molt difícil. Crec que aquest any això ens ha tocat bastant.
El que també fa anys que comenteu és el hàndicap que suposa l'augment del preu dels grups que venen a tocar per Festes. Aquesta inflació també s'ha notat aquest any?
J: Estem en la línia de l'any passat en què els preus són molt elevats. Quan hi ha una puja, no hi ha una baixa. S'estan pagant caixets molt cars. M'atreviria a dir que el mercat de festa major a Catalunya és dels cars. Pots agafar un artista de referència que et vingui de l'estranger i, comparativament, pot ser, fins i tot, més econòmic. Tota la pressió dels festivals hi fa molt.
Hi ha massa festival i festa major a Catalunya?
J: Quan els festivals deixin d'interessar, pleguen i ja està. Si es mantenen, vol dir que encara funcionen i quan ja no tinguin públic deixaran de fer-se. Les festes majors hi seran sempre.
Els festivals estan fent mal a les festes majors?
J: Sóc partidari de com més música millor, però sí que han generat una bombolla de preus en tot, des del lloguer dels lavabos fins a la contractació dels grups.
Els Tyets havien de venir tant sí com no.
A: No era dels grups que teníem inicialment previstos perquè ja havien vingut a les Festes de l'any passat. Quan va sortir Coti x Coti ens vam asseure i vam dir que els havíem de tornar a portar. A més, ens fa il·lusió que sigui la primera nit, un moment que els olotins estimen molt. 
A quina competició juga les Festes del Tura musicalment parlant?
A: A diferència dels festivals, nosaltres no hem de competir amb ningú. Ells han de vendre unes entrades i han de complir unes expectatives, i a partir d'aquí tindran més o menys futur. Les Festes del Tura hi seran sempre i ningú les qüestiona com a festa. No estàs en aquest joc de la competició. A més, la música és un dels diferents elements de les Festes del Tura, ja que també hi ha la participació de les entitats, la faràndula, la cultura popular...
Creuen que la gent està començant a barrejar el concepte de festa major amb el de festival de música?
J: Sí, totalment. També perquè, pràcticament, totes les festes majors hem tendit a donar un pes específic a la música i això fa que es desdibuixi una mica.
Aquest any veiem néixer actes nous a les Festes. Qualsevol acte té lloc a les Festes del Tura?
J: No. Tenim claríssim que no acceptaríem actes amb contingut polític o sexista. També mirem que els actes tinguin uns criteris de qualitat, no només d'ideologia.
A: També hi ha una altra barrera. Procurem que els actes siguin tan populars com sigui possible i no requereixin una entrada pagada perquè trencarien l'esperit de la festa major.
Hi ha actes que neixen i altres que es moren. Un que va estar a punt de desaparèixer l'any passat va ser la Batalla de les Flors. Com s'ha salvat?
A: Hi havia una voluntat dels organitzadors de no donar-ho per mort, sinó repensar-ho. S'ha fet un exercici profund. Hem de pensar que la Batalla de les Flors era la tradició del jovent olotí de fa quaranta anys. El pla que tenien els joves durant l'estiu era quedar i preparar la carrossa per a la Batalla. La cultura ha anat canviant, el jovent fa altres coses i s'ha de repensar. Crec que l'organització va en la bona línia, ja que no han renunciat a l'acte, sinó que l'han repensat i adaptat als nous temps.
S'havia comentat que si es perdia aquest acte, les Festes del Tura perdien el segell de Festa Patrimonial d'Interès Nacional.
J: Hi ha molts criteris pels quals ens van donar aquest segell. Alguns ja no hi són, com eren els correbous. També hi havia la Faràndula, la Batalla de les Flors i l'Ofrena Floral.
S'ha d'intentar mantenir aquests actes per mantenir el segell?
J: El segell està molt bé que hi sigui, però no s'han de forçar les coses. Si la societat ha decidit que no cal fer més carrosses, no cal malgastar esforços amb una cosa que la gent no vol perquè les Festes són populars.
Quin benefici aporta aquest segell, més enllà del reconeixement?
J: Quan demanem la subvenció de cultura popular és un dels elements que utilitzem per justificar-nos. Però tenim prou factors per fer-nos valer.
A: El segell s'haurà d'actualitzar en algun moment perquè algunes iniciatives que han anat naixent els últims anys, acaben sent cultura popular. El Seguici podria ocupar un lloc al segell o, fins i tot, la Turinada.
Parlant de cultura popular, cada any hi ha més faràndula.
J: Tenim molts elements, però, a vegades, no tenim qui els porti i sap greu.
A: El més interessant és que a la cercavila hi haurà més entitats que mai. N'hi haurà més de 40. Això és el que ens fa més il·lusió: veure gent que es bolca perquè tots els elements puguin sortir.
Tenim molta faràndula a Olot, però per Festes només la veiem completa el primer dia. Pot haver-hi, en un futur, noves oportunitats perquè la faràndula es pugui explotar més per Festes?
J: Tenim elements que surten en altres actes com en Tim, en Clam o el Porc i el Xai. Crec que el que està bé és que aquestes coses surtin de manera no forçada. Si has de buscar un encaix expressament, és forçar-ho.
A: Si fos un reclam ciutadà, si hi hagués gent a darrere i es proposés seriosament, estaríem disposats a incorporar nous elements de la faràndula en noves franges horàries. Però tot ha de ser natural.
La Faràndula d'Olot (Gegants, Cabeçuts i Cavallets) també podria desenvolupar-se en aquesta línia?
A: Segur que sí. Però la Faràndula d'Olot està molt protocol·litzada i el protocol va complir una funció molt clara en el seu moment que va ser ordenar el paper d'aquesta faràndula. Als anys noranta hi havia un cert descontrol sobre quan sortien o de qui eren els Gegants. El protocol garanteix que siguin de la ciutat i surtin en unes dates molt clares. No tanco portes a res perquè la tradició és mòbil i aquest protocol s'haurà d'encaixar en cada moment en la cultura que hi hagi a la ciutat. No hem de veure el protocol com una cosa immòbil, sinó com una eina útil perquè els Gegants continuïn sent de la ciutat.
A vegades veiem festes on els Gegants surten de nit.
A: A mi m'agrada molt la Patum i les Santes de Mataró. Però cada cosa s'ha d'entendre en el seu context. No vull dir que no pugui acabar passat o no sigui una idea bonica de fer; però crec que mai ha de venir imposada des de l'Àrea de Festes, crec que ha de ser una cosa que, de manera natural, si mai ha de passar, passarà.
J: La idea seria simpàtica. Però tot s'ha de fer amb cura. Crec que estaria molt bé que els Gegants sortissin en altres actes perquè al final ells són els amfitrions de la festa, però com a bons amfitrions s'han de cuidar i han d'estar a to pel dia que toca fer el seu paper que és sortir a plaça.
Per tant, també és bo que el protocol tingui certa rigidesa.
A: Si els Gegants sortissin cada mes de l'any, les Festes del Tura no serien el mateix. Que només puguin sortir per Corpus i Festes del Tura els hi dona un toc d'exclusivitat i un atractiu que fa que aquell dia hi hagi una emoció que, si la poguessis viure cada mes, quedaria diluïda.
Quin missatge doneu als olotins per aquestes Festes?
J: Diria a tothom que descobreixi les Festes, que les gaudeixin molt i que ho facin com a acte de ciutat.
A: Que s'ho passin bé, però, sobretot que ho comparteixin. Tenim la sort de tenir una de les millors festes de Catalunya, n'estic convençut. Són unes festes úniques, on una ciutat gran és capaç d'aturar-se durant cinc dies per donar un espai perquè la gent comparteixi, gaudeixi i s'ho passi bé.
Són els principals responsables d'organitzar la part administrativa, logística i programàtica de les Festes. En una entrevista a NacióGarrotxa dalt del mateix escenari on hi actuaran The Tyets, Lildami o Gertrudis, els dos directors d'orquestra reflexionen sobre el paper de la Faràndula d'Olot als actes de la festa major, de si podríem veure els Gegants ballar en altres actes als quals no els veiem avui, o de com són les últimes hores abans que el Cap de Lligamosques faci tres tocs a l'Hospici per despertar la festa, la faràndula i la il·lusió de viure una nova festa major.
Porten setmanes de feina i estan a punt de començar les Festes. Però començaré preguntant-los pel final: què fareu diumenge 10 quan s'hagin tancat els Gegants i acabat les Festes?
A: És habitual anar amb la comissió a sopar i és un moment distès i bonic. Ens deixem anar tots una mica i comentem com han anat les Festes amb una mica de nostàlgia i descans.
J: Jo jugaré molt amb els nens perquè no els hauré vist gaire.
Dilluns serà festa
A: Descansarem.
J: Però segur que hi haurà moltes trucades perquè ja s'estaran desmuntant barraques i escenaris.
Del final de les Festes al principi. Com viviu el moment en què el Cap de Lligamosques truca a la porta de l'Hospici?
J: Per mi és el millor moment perquè vol dir moltes coses. La primera, que hem començat i comença l'acte que per mi és més entranyable de Festes. La segona, que ho tenim tot a punt i que no estarà plovent.
A: Per mi, els dies previs són els pitjors. Sobretot, els últims tres dies quan ja està gairebé tot muntat, ja tens el cap a les Festes i tens ganes de ser-hi. Que el Cap de Lligamosques piqui la porta de l'Hospici significa que ja saltem pel tobogan i ja no hi ha planificació, sinó reacció i que tot surti el màxim de bé possible.
Serrat i Arbós atenen NacióGarrotxa dalt de l'escenari del Firal, el principal de les Festes del Tura Foto: Martí Albesa
Quina feina és més difícil: la que passa abans o durant les Festes?
J: La feina de reacció durant les Festes sol generar situacions tenses. Ens hem trobat a vegades que un grup et diu que no toquen o està llampegant i hem de prendre la decisió d'anul·lar. Hi ha molta tensió i és immediat. No pots pensar en calma, has de reaccionar al moment. Però també és veritat que portem una colla de dies que déu-n'hi-do.
A: Les Festes passen volant i tens la sensació que tot és més fluid. La prèvia són molts mesos i té setmanes molt dures. Hi ha temes que costen molt de desencallar i a mi em genera més tensió això que les coses tenses que poden passar per Festes.
Quina particularitat ha tingut l'organització de les Festes del Tura d'aquest any?
J: He tingut la sensació que la paperassa s'ha multiplicat per deu. Però això també et dona una seguretat.
A: No ha estat un any normal. Hi ha hagut eleccions i canvi de govern. Això fa que un cop es constitueix el nou govern hagis de fer un gran esprint. Temes de contractació i producció que segurament ja tindries fet abans, els hem hagut de fer volant al mes d'agost, un més molt difícil. Crec que aquest any això ens ha tocat bastant.
"Quan els festivals deixin d'interessar, pleguen i ja està. Les festes majors hi seran sempre"
El que també fa anys que comenteu és el hàndicap que suposa l'augment del preu dels grups que venen a tocar per Festes. Aquesta inflació també s'ha notat aquest any?
J: Estem en la línia de l'any passat en què els preus són molt elevats. Quan hi ha una puja, no hi ha una baixa. S'estan pagant caixets molt cars. M'atreviria a dir que el mercat de festa major a Catalunya és dels cars. Pots agafar un artista de referència que et vingui de l'estranger i, comparativament, pot ser, fins i tot, més econòmic. Tota la pressió dels festivals hi fa molt.
Hi ha massa festival i festa major a Catalunya?
J: Quan els festivals deixin d'interessar, pleguen i ja està. Si es mantenen, vol dir que encara funcionen i quan ja no tinguin públic deixaran de fer-se. Les festes majors hi seran sempre.
Els festivals estan fent mal a les festes majors?
J: Sóc partidari de com més música millor, però sí que han generat una bombolla de preus en tot, des del lloguer dels lavabos fins a la contractació dels grups.
Els Tyets havien de venir tant sí com no.
A: No era dels grups que teníem inicialment previstos perquè ja havien vingut a les Festes de l'any passat. Quan va sortir Coti x Coti ens vam asseure i vam dir que els havíem de tornar a portar. A més, ens fa il·lusió que sigui la primera nit, un moment que els olotins estimen molt.
Jordi Serrat fa més de deu anys que és el director de les Festes del Tura d'Olot Foto: Martí Albesa
A: A diferència dels festivals, nosaltres no hem de competir amb ningú. Ells han de vendre unes entrades i han de complir unes expectatives, i a partir d'aquí tindran més o menys futur. Les Festes del Tura hi seran sempre i ningú les qüestiona com a festa. No estàs en aquest joc de la competició. A més, la música és un dels diferents elements de les Festes del Tura, ja que també hi ha la participació de les entitats, la faràndula, la cultura popular...
Creuen que la gent està començant a barrejar el concepte de festa major amb el de festival de música?
J: Sí, totalment. També perquè, pràcticament, totes les festes majors hem tendit a donar un pes específic a la música i això fa que es desdibuixi una mica.
Aquest any veiem néixer actes nous a les Festes. Qualsevol acte té lloc a les Festes del Tura?
J: No. Tenim claríssim que no acceptaríem actes amb contingut polític o sexista. També mirem que els actes tinguin uns criteris de qualitat, no només d'ideologia.
A: També hi ha una altra barrera. Procurem que els actes siguin tan populars com sigui possible i no requereixin una entrada pagada perquè trencarien l'esperit de la festa major.
"Si la societat ha decidit que no cal fer més carrosses, no cal malgastar esforços amb una cosa que la gent no vol"
Hi ha actes que neixen i altres que es moren. Un que va estar a punt de desaparèixer l'any passat va ser la Batalla de les Flors. Com s'ha salvat?
A: Hi havia una voluntat dels organitzadors de no donar-ho per mort, sinó repensar-ho. S'ha fet un exercici profund. Hem de pensar que la Batalla de les Flors era la tradició del jovent olotí de fa quaranta anys. El pla que tenien els joves durant l'estiu era quedar i preparar la carrossa per a la Batalla. La cultura ha anat canviant, el jovent fa altres coses i s'ha de repensar. Crec que l'organització va en la bona línia, ja que no han renunciat a l'acte, sinó que l'han repensat i adaptat als nous temps.
S'havia comentat que si es perdia aquest acte, les Festes del Tura perdien el segell de Festa Patrimonial d'Interès Nacional.
J: Hi ha molts criteris pels quals ens van donar aquest segell. Alguns ja no hi són, com eren els correbous. També hi havia la Faràndula, la Batalla de les Flors i l'Ofrena Floral.
S'ha d'intentar mantenir aquests actes per mantenir el segell?
J: El segell està molt bé que hi sigui, però no s'han de forçar les coses. Si la societat ha decidit que no cal fer més carrosses, no cal malgastar esforços amb una cosa que la gent no vol perquè les Festes són populars.
Quin benefici aporta aquest segell, més enllà del reconeixement?
J: Quan demanem la subvenció de cultura popular és un dels elements que utilitzem per justificar-nos. Però tenim prou factors per fer-nos valer.
A: El segell s'haurà d'actualitzar en algun moment perquè algunes iniciatives que han anat naixent els últims anys, acaben sent cultura popular. El Seguici podria ocupar un lloc al segell o, fins i tot, la Turinada.
Aquestes seran les quartes Festes del Tura que Arbós viu com a regidor. Foto: Martí Albesa
Parlant de cultura popular, cada any hi ha més faràndula.
J: Tenim molts elements, però, a vegades, no tenim qui els porti i sap greu.
A: El més interessant és que a la cercavila hi haurà més entitats que mai. N'hi haurà més de 40. Això és el que ens fa més il·lusió: veure gent que es bolca perquè tots els elements puguin sortir.
Tenim molta faràndula a Olot, però per Festes només la veiem completa el primer dia. Pot haver-hi, en un futur, noves oportunitats perquè la faràndula es pugui explotar més per Festes?
J: Tenim elements que surten en altres actes com en Tim, en Clam o el Porc i el Xai. Crec que el que està bé és que aquestes coses surtin de manera no forçada. Si has de buscar un encaix expressament, és forçar-ho.
A: Si fos un reclam ciutadà, si hi hagués gent a darrere i es proposés seriosament, estaríem disposats a incorporar nous elements de la faràndula en noves franges horàries. Però tot ha de ser natural.
"No hem de veure el protocol com una cosa immòbil, sinó com una eina útil perquè els Gegants continuïn sent de la ciutat"
La Faràndula d'Olot (Gegants, Cabeçuts i Cavallets) també podria desenvolupar-se en aquesta línia?
A: Segur que sí. Però la Faràndula d'Olot està molt protocol·litzada i el protocol va complir una funció molt clara en el seu moment que va ser ordenar el paper d'aquesta faràndula. Als anys noranta hi havia un cert descontrol sobre quan sortien o de qui eren els Gegants. El protocol garanteix que siguin de la ciutat i surtin en unes dates molt clares. No tanco portes a res perquè la tradició és mòbil i aquest protocol s'haurà d'encaixar en cada moment en la cultura que hi hagi a la ciutat. No hem de veure el protocol com una cosa immòbil, sinó com una eina útil perquè els Gegants continuïn sent de la ciutat.
A vegades veiem festes on els Gegants surten de nit.
A: A mi m'agrada molt la Patum i les Santes de Mataró. Però cada cosa s'ha d'entendre en el seu context. No vull dir que no pugui acabar passat o no sigui una idea bonica de fer; però crec que mai ha de venir imposada des de l'Àrea de Festes, crec que ha de ser una cosa que, de manera natural, si mai ha de passar, passarà.
J: La idea seria simpàtica. Però tot s'ha de fer amb cura. Crec que estaria molt bé que els Gegants sortissin en altres actes perquè al final ells són els amfitrions de la festa, però com a bons amfitrions s'han de cuidar i han d'estar a to pel dia que toca fer el seu paper que és sortir a plaça.
L'escenari del Firal, durant l'entrevista de NacióGarrotxa Foto: Martí Albesa
Per tant, també és bo que el protocol tingui certa rigidesa.
A: Si els Gegants sortissin cada mes de l'any, les Festes del Tura no serien el mateix. Que només puguin sortir per Corpus i Festes del Tura els hi dona un toc d'exclusivitat i un atractiu que fa que aquell dia hi hagi una emoció que, si la poguessis viure cada mes, quedaria diluïda.
Quin missatge doneu als olotins per aquestes Festes?
J: Diria a tothom que descobreixi les Festes, que les gaudeixin molt i que ho facin com a acte de ciutat.
A: Que s'ho passin bé, però, sobretot que ho comparteixin. Tenim la sort de tenir una de les millors festes de Catalunya, n'estic convençut. Són unes festes úniques, on una ciutat gran és capaç d'aturar-se durant cinc dies per donar un espai perquè la gent comparteixi, gaudeixi i s'ho passi bé.