El 5 de maig de 1789 va esclatar la Revolució Francesa, la revolució liberal per excel·lència que va suposar el trencament amb l'Antic règim, i la instauració d'unes noves regles de joc institucionals i democràtiques. La revolució va suposar l'ascens de la burgesia com a nova classe social hegemònica que amenaçava el poder monopolístic i no democràtic que fins llavors havien ostentat l'aristocràcia i el clergat.Tanmateix, la fi de la Revolució no va suposar automàticament que tota la població pogués participar políticament del nou règim liberal que emergia: les dones, els pobres, els que no eren propietaris, etc. en quedaven exclosos. Van haver de passar molts anys fins que tots els ciutadans (i ciutadanes) francesos van poder votar en igualtat de condicions en les eleccions seguint el principi "una persona, un vot". A Espanya, el sufragi universal masculí no es generalitzà fins a mitjan segle XIX, i les dones no van poder votar per primera vegada fins a la Segona República, al 1931. Amb el llarg parèntesi de la dictadura, una generació àmplia de dones va votar per primera vegada a finals del segle XX.
El 28 de maig de 2023 torna a haver-hi eleccions municipals. Aquests comicis són els que permeten a la ciutadania escollir els seus representants més propers, però, paradoxalment, a Catalunya, acostumen a ser les que registren una participació menor si es comparen amb les autonòmiques i les estatals. Curiosament, de forma sistemàtica, entre un 30 i un 40% de la població garrotxina renuncia a exercir el dret de ciutadania per excel·lència en les eleccions municipals.Amb l'excepció de les darreres eleccions autonòmiques de 2021, en plena frustració provocada pel desenllaç del procés, en què l'abstenció va arribar al 42% a la Garrotxa i al 48,7% a Catalunya, a les eleccions autonòmiques l'abstenció ha oscil·lat entre el 16 i el 25% a la Garrotxa i entre el 20 i el 30% a Catalunya. En el cas d'Olot, l'abstenció en les municipals assolia unes xifres al voltant del 45% entre els anys 2015, 2011 i 2007, amb l'excepció del 2019, que fou del 34,4%. Això significa, per exemple, que en les darreres eleccions municipals a Olot, en què van votar 15.569 persones, la majoria absoluta es va aconseguir amb 6.889 vots, una xifra inferior al nombre de persones que es van abstenir (8.179 persones).
Mentre això passa, una part important dels habitants dels nostres municipis no poden votar. Es tracta d'una anomalia democràtica que encara ara, en ple segle XXI, perdura, i que no és cap altre que l'exclusió del dret de participació política de les persones estrangeres empadronades. Les persones estrangeres són aquelles que no disposen de la nacionalitat espanyola, i la legislació estableix diferències a l'hora d'atorgar el dret de participació en les eleccions municipals.Per una banda, poden votar els comunitaris, aquells que disposen de la nacionalitat d'un dels estats membres de la UE. Per altra, també poden fer-ho els residents d'una sèrie d'estats amb els quals l'Estat espanyol ha signat convenis de reciprocitat per votar a les eleccions municipals (Bolívia, Cap Verd, Xile, Colòmbia, Corea, Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú, Regne Unit i Trinitat i Tobago). En ambdós casos, la legislació electoral i d'estrangeria els autoritza a participar, però per fer-ho han de manifestar la seva voluntat a través d'una sèrie de tràmits burocràtics previs que no faciliten excessivament el lliure exercici d'aquest dret.
Però, què passa amb la resta de persones estrangeres que no s'inclouen dins d'aquests supòsits? Doncs, senzillament, que no poden votar (ni ser escollits). De quantes persones estem parlant en el cas d'Olot? Basant-se en les dades del padró municipal, 6.851 persones estrangeres majors de 18 anys no poden votar tot i residir a la ciutat. És a dir, una de cada cinc persones majors d'edat no poden decidir els representants polítics del municipi on viuen. Us imagineu, per posar algun exemple histriònic, que es prohibís el dret de vot de les persones majors de 80 anys, amb l'argument que, com que estan al final de la seva vida, no poden limitar el futur dels més joves? O que no es permetés el vot a les famílies monoparentals? O que no ho poguessin fer les persones que tenen estudis elementals?
Aquestes limitacions arbitràries i discriminatòries, que segurament ens ofendrien i ens rebel·larien pel seu caràcter injust i absolutament reprovable, no són massa diferents de l'exclusió que pateixen les persones estrangeres. Per a més inri, mentre que aquestes són privades d'exercir el dret de vot, partits polítics obertament racistes i xenòfobs poden presentar-se a unes eleccions democràtiques sovint utilitzant de manera barroera la immigració com a esquer electoral.
Si bé aquesta és una situació que no depèn dels ens locals, caldria pressionar per revertir aquesta situació. El Ple de l'Ajuntament d'Olot va aprovar per unanimitat una moció l'any 2018 que instava les diferents administracions i els partits a avançar cap a un exercici profund dels drets polítics de totes les persones residents a la ciutat. Lamentar-nos cada quatre anys sense que res canviï és inacceptable. No podem parlar d'una societat democràtica si legitimem i no qüestionem desigualtats i injustícies tan flagrants com aquestes.
El 28 de maig de 2023 torna a haver-hi eleccions municipals. Aquests comicis són els que permeten a la ciutadania escollir els seus representants més propers, però, paradoxalment, a Catalunya, acostumen a ser les que registren una participació menor si es comparen amb les autonòmiques i les estatals. Curiosament, de forma sistemàtica, entre un 30 i un 40% de la població garrotxina renuncia a exercir el dret de ciutadania per excel·lència en les eleccions municipals.Amb l'excepció de les darreres eleccions autonòmiques de 2021, en plena frustració provocada pel desenllaç del procés, en què l'abstenció va arribar al 42% a la Garrotxa i al 48,7% a Catalunya, a les eleccions autonòmiques l'abstenció ha oscil·lat entre el 16 i el 25% a la Garrotxa i entre el 20 i el 30% a Catalunya. En el cas d'Olot, l'abstenció en les municipals assolia unes xifres al voltant del 45% entre els anys 2015, 2011 i 2007, amb l'excepció del 2019, que fou del 34,4%. Això significa, per exemple, que en les darreres eleccions municipals a Olot, en què van votar 15.569 persones, la majoria absoluta es va aconseguir amb 6.889 vots, una xifra inferior al nombre de persones que es van abstenir (8.179 persones).
Mentre això passa, una part important dels habitants dels nostres municipis no poden votar. Es tracta d'una anomalia democràtica que encara ara, en ple segle XXI, perdura, i que no és cap altre que l'exclusió del dret de participació política de les persones estrangeres empadronades. Les persones estrangeres són aquelles que no disposen de la nacionalitat espanyola, i la legislació estableix diferències a l'hora d'atorgar el dret de participació en les eleccions municipals.Per una banda, poden votar els comunitaris, aquells que disposen de la nacionalitat d'un dels estats membres de la UE. Per altra, també poden fer-ho els residents d'una sèrie d'estats amb els quals l'Estat espanyol ha signat convenis de reciprocitat per votar a les eleccions municipals (Bolívia, Cap Verd, Xile, Colòmbia, Corea, Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú, Regne Unit i Trinitat i Tobago). En ambdós casos, la legislació electoral i d'estrangeria els autoritza a participar, però per fer-ho han de manifestar la seva voluntat a través d'una sèrie de tràmits burocràtics previs que no faciliten excessivament el lliure exercici d'aquest dret.
Però, què passa amb la resta de persones estrangeres que no s'inclouen dins d'aquests supòsits? Doncs, senzillament, que no poden votar (ni ser escollits). De quantes persones estem parlant en el cas d'Olot? Basant-se en les dades del padró municipal, 6.851 persones estrangeres majors de 18 anys no poden votar tot i residir a la ciutat. És a dir, una de cada cinc persones majors d'edat no poden decidir els representants polítics del municipi on viuen. Us imagineu, per posar algun exemple histriònic, que es prohibís el dret de vot de les persones majors de 80 anys, amb l'argument que, com que estan al final de la seva vida, no poden limitar el futur dels més joves? O que no es permetés el vot a les famílies monoparentals? O que no ho poguessin fer les persones que tenen estudis elementals?
Aquestes limitacions arbitràries i discriminatòries, que segurament ens ofendrien i ens rebel·larien pel seu caràcter injust i absolutament reprovable, no són massa diferents de l'exclusió que pateixen les persones estrangeres. Per a més inri, mentre que aquestes són privades d'exercir el dret de vot, partits polítics obertament racistes i xenòfobs poden presentar-se a unes eleccions democràtiques sovint utilitzant de manera barroera la immigració com a esquer electoral.
Si bé aquesta és una situació que no depèn dels ens locals, caldria pressionar per revertir aquesta situació. El Ple de l'Ajuntament d'Olot va aprovar per unanimitat una moció l'any 2018 que instava les diferents administracions i els partits a avançar cap a un exercici profund dels drets polítics de totes les persones residents a la ciutat. Lamentar-nos cada quatre anys sense que res canviï és inacceptable. No podem parlar d'una societat democràtica si legitimem i no qüestionem desigualtats i injustícies tan flagrants com aquestes.