Olot (ho han de saber els seus historiadors) va ser durant els anys 70 i 80 el centre ideològic de l'ecologia política catalana i on es va constituir el Grup d'Acció Ecologista de la Garrotxa, pioner de l'activisme ambientalista comarcal.
El 6 d'agost de 1977 es va celebrar una primera assemblea de grups ecologistes a Torroella de Montgrí, on el 7 d'agost de 1976 s'havia fet una manifestació popular de més de tres mil persones en defensa del Ter i contra la contaminació de la paperera Torres Hostench. Va ser anterior a una trobada general a nivell d'Estat a Cercedilla el 17 i 18 de setembre on 74 grups van constituir la Federació del Moviment Ecologista, segons un mandat d'una reunió celebrada del 23 al 26 de juny a La Granja-Valsaín (Segòvia). En aquells anys s'optava per crear una Confederació de partits verds que el PSOE i el PCE es van encarregar de posar-hi pals a la roda, contràriament al que ha passat amb Podemos i Sumar.
El 2 d'octubre de 1977 destacats grups ecologistes cridats per la Comissió Promotora per la Protecció de la Zona Volcànica, van participar en l'ocupació de les grederes del Croscat. El 25 de juliol de 1978 els grups de Defensa dels Aiguamolls Empordanesos paralitzen les obres d'urbanització dels estanys. El 14 de febrer de 1981 els ecologistes garrotxins organitzen una manifestació contra una brutal coronació de la doble filera de plàtans del Passeig de Barcelona amb el lema "Salvem els nostres paratges dels arboricides" en la que hi participen el senador Francesc Ferrer i el diputat republicà Marçal Casanovas.
El 19 i 20 de setembre de 1981, per iniciativa també del Grup d'Acció Ecologista, una vintena de grups participen a Olot en una assemblea per rellançar el moviment ecologista i organitzar-lo com una alternativa autònoma dels partits polítics. L'octubre de 1982 la Generalitat legalitza el Moviment Ecologista Català (MEC) com entitat cívica i el novembre es convoca una primera trobada a la Bisbal d'Empordà. S'acorda que el símbol del MEC sigui una fulla de margalló, la palmera autòctona del Mediterrani.
El 8 i 9 de gener de 1983 en una segona assemblea a la capital empordanesa es parla de la possibilitat de donar suport a les llistes verdes en alguns ajuntaments, entre ells Olot. Com que el MEC no podia participar en les conteses electorals un sector dels participants proposen la creació d'un partit ecologista a partir de les bases ideològiques que s'havien començat a redactar i emmirallant-se amb els verds alemanys i francesos.
El 28 d'octubre es constitueix el partit Alternativa Verda-Moviment Ecologista Català (AV-MEC) en una notaria de Barcelona. Era l'inici d'una fita que el va portar a ser el primer partit extraparlamentari de Catalunya, fins que el 23 de febrer de 1987 Iniciativa per Catalunya, hereu del PSUC, registra en el Ministerio del Interior un nou partit anomenat Iniciativa per Catalunya-Verds (avui Esquerra Verda). Aquella OPA va ser una punyalada a les aspiracions d'autonomia de l'ecologisme català. El 16 de juliol de 1999 es refunda EV-MEC com Els Verds-Alternativa Verda i fins avui.
Me'n recordo que el Grup d'Acció Ecologista de la Garrotxa va tenir un paper rellevant en destacades accions sobre el territori: denúncia de l'abocador descontrolat al Croscat; contaminació de les fonts i del Fluvià; impacte de l'eix Vic-Olot; proposició de resolució del Parlament Europeu per reclamar a la Generalitat la paralització de les extraccions de greda; actes informatius contra les prospeccions uraníferes; denúncia que la Llei de Protecció de la Zona Volcànica reconeixia la legitimitat de la fraudulenta concessió minera i que donava dret a la companyia explotadora de ser indemnitzada amb cabals públics i propostes de foment de les energies del sol i especialment de la geotèrmica...
Bona part de la consciència ecològica existent avui en les noves generacions recull aquell llegat en defensa d'una economia comarcal que respecti els recursos naturals i d'un model energètic basat en les renovables i l'estalvi. Tot va començar fa 40 anys.
El 6 d'agost de 1977 es va celebrar una primera assemblea de grups ecologistes a Torroella de Montgrí, on el 7 d'agost de 1976 s'havia fet una manifestació popular de més de tres mil persones en defensa del Ter i contra la contaminació de la paperera Torres Hostench. Va ser anterior a una trobada general a nivell d'Estat a Cercedilla el 17 i 18 de setembre on 74 grups van constituir la Federació del Moviment Ecologista, segons un mandat d'una reunió celebrada del 23 al 26 de juny a La Granja-Valsaín (Segòvia). En aquells anys s'optava per crear una Confederació de partits verds que el PSOE i el PCE es van encarregar de posar-hi pals a la roda, contràriament al que ha passat amb Podemos i Sumar.
El 2 d'octubre de 1977 destacats grups ecologistes cridats per la Comissió Promotora per la Protecció de la Zona Volcànica, van participar en l'ocupació de les grederes del Croscat. El 25 de juliol de 1978 els grups de Defensa dels Aiguamolls Empordanesos paralitzen les obres d'urbanització dels estanys. El 14 de febrer de 1981 els ecologistes garrotxins organitzen una manifestació contra una brutal coronació de la doble filera de plàtans del Passeig de Barcelona amb el lema "Salvem els nostres paratges dels arboricides" en la que hi participen el senador Francesc Ferrer i el diputat republicà Marçal Casanovas.
El 19 i 20 de setembre de 1981, per iniciativa també del Grup d'Acció Ecologista, una vintena de grups participen a Olot en una assemblea per rellançar el moviment ecologista i organitzar-lo com una alternativa autònoma dels partits polítics. L'octubre de 1982 la Generalitat legalitza el Moviment Ecologista Català (MEC) com entitat cívica i el novembre es convoca una primera trobada a la Bisbal d'Empordà. S'acorda que el símbol del MEC sigui una fulla de margalló, la palmera autòctona del Mediterrani.
El 8 i 9 de gener de 1983 en una segona assemblea a la capital empordanesa es parla de la possibilitat de donar suport a les llistes verdes en alguns ajuntaments, entre ells Olot. Com que el MEC no podia participar en les conteses electorals un sector dels participants proposen la creació d'un partit ecologista a partir de les bases ideològiques que s'havien començat a redactar i emmirallant-se amb els verds alemanys i francesos.
El 28 d'octubre es constitueix el partit Alternativa Verda-Moviment Ecologista Català (AV-MEC) en una notaria de Barcelona. Era l'inici d'una fita que el va portar a ser el primer partit extraparlamentari de Catalunya, fins que el 23 de febrer de 1987 Iniciativa per Catalunya, hereu del PSUC, registra en el Ministerio del Interior un nou partit anomenat Iniciativa per Catalunya-Verds (avui Esquerra Verda). Aquella OPA va ser una punyalada a les aspiracions d'autonomia de l'ecologisme català. El 16 de juliol de 1999 es refunda EV-MEC com Els Verds-Alternativa Verda i fins avui.
Me'n recordo que el Grup d'Acció Ecologista de la Garrotxa va tenir un paper rellevant en destacades accions sobre el territori: denúncia de l'abocador descontrolat al Croscat; contaminació de les fonts i del Fluvià; impacte de l'eix Vic-Olot; proposició de resolució del Parlament Europeu per reclamar a la Generalitat la paralització de les extraccions de greda; actes informatius contra les prospeccions uraníferes; denúncia que la Llei de Protecció de la Zona Volcànica reconeixia la legitimitat de la fraudulenta concessió minera i que donava dret a la companyia explotadora de ser indemnitzada amb cabals públics i propostes de foment de les energies del sol i especialment de la geotèrmica...
Bona part de la consciència ecològica existent avui en les noves generacions recull aquell llegat en defensa d'una economia comarcal que respecti els recursos naturals i d'un model energètic basat en les renovables i l'estalvi. Tot va començar fa 40 anys.