Aquest estiu es compliran 45 anys de les mobilitzacions organitzades a partir de l'impacte social que va ocasionar la publicació al BOE (17 de març de 1979) de quatre decrets pels quals es declaraven zones de reserva provisional a favor de l'Estat per a la investigació de minerals radioactius amb una extensió total de 777.330 hectàrees. La zona 51 corresponia a Olot amb 286.470 ha i la 52 a Centelles (Osona) amb 75.600 ha, junt amb altres de Calaf i Terrassa. La reserva a la Garrotxa era en plena zona volcànica (on encara continuàvem les extraccions de greda). Els consorcis exploradors estaven dominats per les corporacions energètiques Chevron i Exxon.
El Grup d'Acció Ecologista de la Garrotxa, adherit al Moviment Ecologista Català, va demanar fer una sessió informativa a l'Ajuntament d'Olot que va tenir lloc l'11 d'agost i que va ser decisiva perquè el consistori s'adherís a la Coordinadora d'Ajuntaments per una Moratòria Nuclear (CAMON). Consideràvem que obrir una mina d'urani a la comarca era una agressió més al parc natural i a un futur desenvolupament basat en l'economia circular i un turisme respectuós amb l'entorn. Durant el 1979 vam convocar manifestacions a Barcelona i a Vic i vam tenir el suport de la premsa escrita de l'època (el nostre Col·lectiu de Periodistes Ecologistes estava representat en la majoria de redaccions).
Un informe de l'Institut d'Estudis Catalans oposant-se a l'exploració de minerals radioactius i lliurat a la Diputació de Girona va donar credibilitat a la nostra acció. El signaven, entre d'altres científics, l'olotí Oriol de Bolós, botànic; Enric Casassas, químic; Ramon Folch, ecòleg; Oriol Riba, geòleg i Manuel Ribas Piera, arquitecte. La CAMON va fixar també a experts com el biòleg Oriol Cabré; el físic Pere Carbonell i l'enginyer Josep Puig. Les seves aportacions van ser recollides en el llibre "Catalunya sota el perill de l'urani" (Edicions 62, 1981) que vam entregar a la Biblioteca Marià Vayreda. El físic nuclear Antoni Lloret també va participar en alguns actes contra les reserves.
Aquell setembre en Joan Oliver (Pere Quart), que estava estiuejant a Taradell, ens va regalar la poesia Democràcia i urani, posteriorment musicada pel compositor vigatà Rafael Subirachs i estrenada a l'Orfeó Popular Olotí en un acte de l'Ecofòrum de la Garrotxa celebrat el 30 d'octubre de 1999. El Comitè Antiurani de Vic, especialment actiu, va fer plantades de cartells i pintades a l'asfalt en les carreteres comarcals. La protesta contra les mines d'urani va figurar també en els principals actes electorals de Nacionalistes d'Esquerra a les eleccions autonòmiques de 1980.
El febrer de 1981 la Chevron Exploration va decidir abandonar el consorci a Catalunya i a Extremadura, on també s'havien decretat reserves. Durant una visita al Mercat del Ram de Vic el president Jordi Pujol va declarar: "No cal que la gent d'Osona es preocupi més. Això de les mines d'urani no es farà". El 30 de juny, però, el Parlament de Catalunya, amb els vots favorables de Convergència i Unió, Centristes i ERC, donava llum verda als dos reactors d'Ascó. Aquella decisió ens va caure com un gerro d'aigua freda. L'urani no es produiria a Catalunya, però vindria de diferents països exportadors com Rússia, Níger, Canadà, Kazakhstan i Uzbekistan.
El 2017 Òmnium Cultural, que presidia Jordi Cuixart, va organitzar el reconeixement de la nostra tasca i la d'altres moviments socials mitjançant una exposició itinerant per totes les comarques dedicada a les "Lluites compartides". La relacionada amb l'oposició a les mines d'urani hi va tenir un paper rellevant perquè va acabar amb victòria. L'èxit d'aquella mobilització popular va ser gràcies a l'eficiència de la CAMON i del Comitè Antinuclear de Catalunya (CANC) amb el que es coordinaven els comitès antiurani.
En un moment històric de transició energètica com el que estem vivint aquella lluita ens recorda que, finalment, serem un país desnuclearitzat (el tancament dels reactors d'Ascó i Vandellòs està programat pel 2035). Ens inquieta, però, que el PP i Vox vulguin allargar el període de vida de les centrals fins al 2050 i trencar el pacte de la patronal elèctrica amb el govern socialista. Ho reclama també una associació anomenada "Econuclears" integrada per membres de diferents països vinculats amb la indústria electronuclear. El 23 de març d'enguany van protagonitzar una mini concentració a la plaça de Sant Jaume amb intervencions que reivindicaven la fissió com la font energètica més neta, econòmica i segura; "única alternativa per lluitar contra el canvi climàtic", deien. Van silenciar, però, la contaminació que genera tot el cicle de combustible atòmic i a la pol·lució química i del gas radó de les mines d'urani on s'hi treballa en condicions infrahumanes.
Fa 45 anys la inacció del govern de Catalunya va obligar uns científics a sortir de la seva "neutralitat" donant suport al nostre combat. Avui, nostàlgics del passat, aliats amb les posicions del PP i de Vox, volen frenar l'ascens de les renovables; incitats per un Parlament Europeu que va declarar la nuclear com una energia "verda" i "neta"!