Em guardaré pla bé de desvalorar l'espionatge de què han estat víctimes els nostres líders independentistes. L'operació, realitzada pel Centro Nacional de Inteligencia (CNI), que va utilitzar el sistema Pegasus de l'empresa israelita NSO, s'ha descobert gràcies a Citizen Lab, un grup d'experts en ciberseguretat de la Universitat de Toronto (Canadà) que va rebre l'encàrrec dels partits i entitats sobiranistes. Tot i l'escàndol, aquest espionatge no va permetre al CNI saber on eren les urnes del primer d'octubre ni el suport que va tenir la trama clandestina per part d'activistes de la Catalunya del Nord.
I és que estem davant d'un espionatge, que tot i la seva gravetat, és de baix nivell tecnològic i s'inscriu en la disminuïda capacitat de l'estat espanyol de posseir estructures d'intervenció en comparació a les que tenen altres membres de l'OTAN amb, especialment, les estacions de la National Security Agency (NSA) a Europa. Aquesta minusvàlua va obligar el president espanyol José María Aznar i el ministre d'Afers Exteriors, Josep Piqué, a contractar la xarxa d'espionatge electrònic i d'anàlisi Echelon (mitjançant un conveni NSA-CESID) per a lluitar contra ETA.
L'octubre de 1981 vaig escriure un reportatge sobre la base electrònica de Chicksands situada a la regió de Bedford, a vuitanta quilòmetres de Londres, i vaig entrevistar-me amb el professor Giulio Di Vita, de la Universitat de Cambridge, que ho sabia quasi tot sobre les funcions secretes d'aquesta instal·lació, que no figura com a vinculada a l'OTAN, tot i que el seu personal pertany al grup 650 de la USAFSS. Batejada com The Cage (“La gàbia”), es dedica a la intercepció i desxiframent de missatges. Es tracta d'una gegantina gàbia circular, vint vegades més gran que el Duomo de Milà, i que forma part de la xarxa de centrals terrestres de la NSA. Els seus ordinadors interpreten i seleccionen les dades dels centenars de satèl·lits que ens espien.
En aquell viatge m'acompanyà el malaurat filòleg independentista Laureà Solsona, que com jo es va quedar al·lucinat amb les explicacions de Di Vita. L'expert en criptoanàlisi ens va avançar el que anys després esdevindria la xarxa Echelon i l'escàndol mundial del programa Prism, denunciat per l'ex agent de la NSA Edward Snowden. Va ser, també, l'amic Solsona que va motivar-me a escriure la novel·la Acció paral·lela ("Les ales esteses", La Magrana, 1984), on inspirant-me en el 1984, d'Orwell, i en el Big Brother, vaig crear literàriament un comandament revolucionari contra aquest naixent “electrofeixisme”.
Els parlaments ho ignoren tot sobre aquestes colossals centrals electròniques d'espionatge amb capacitat d'organitzar revoltes i enderrocar governs. El Parlament Europeu, però, continua tolerant que la NSA –amb la complicitat de la Gran Bretanya intercepti dades privades, espiï governants i, també, empreses europees tot beneficiant aes firmes anglo-nord-americanes.
Aquesta arma absoluta està fora de control i cada dia és més poderosa. Probablement en els moments més decisius del procés va funcionar interferint missatges i probablement l'OTAN hauria intervingut de forma decisiva sobre el "cas català" si el govern de Mariano Rajoy ho hagués requerit.
Les relacions de la família del president Donald Trump amb Rússia, que van originar el Russiagate van ser seguides per aquests centres d'espionatge de la NSA. Di Vita segur que avui ens hauria explicat com tot el personal de "La gàbia" de Chicksands es troba en estat màxim d'alerta des que el president Vladimir Putin va iniciar l'atac contra Ucraïna, i molt abans de fer-ho, per a interferir i bloquejar missatges de l'estratègia militar del Kremlin.
Podrem exigir explicacions al CNI sobre el Catalangate i en podrem treure o no l'aigua clara mitjançant la Comissió de Secrets Oficials del Congrés de Diputats, però, en realitat, el que deixa fora de combat les democràcies parlamentàries de la Unió Europea, incloses l'espanyola i la catalana, és una tecnologia situada en una altra òrbita i on es troba la veritable claudicació dels polítics i europarlamentaris.
El terrorisme no hauria de ser una justificació per a acceptar l'estratègia autoritària del Big Ear i caure en xarxes orquestrades per la NSA, amb la complicitat de l'OTAN. Hi ha independentistes, però, que pensen que millor ser espiats i submisos per aquestes "gàbies", però lliures d'Espanya i de les "potineries" del CNI.
I és que estem davant d'un espionatge, que tot i la seva gravetat, és de baix nivell tecnològic i s'inscriu en la disminuïda capacitat de l'estat espanyol de posseir estructures d'intervenció en comparació a les que tenen altres membres de l'OTAN amb, especialment, les estacions de la National Security Agency (NSA) a Europa. Aquesta minusvàlua va obligar el president espanyol José María Aznar i el ministre d'Afers Exteriors, Josep Piqué, a contractar la xarxa d'espionatge electrònic i d'anàlisi Echelon (mitjançant un conveni NSA-CESID) per a lluitar contra ETA.
L'octubre de 1981 vaig escriure un reportatge sobre la base electrònica de Chicksands situada a la regió de Bedford, a vuitanta quilòmetres de Londres, i vaig entrevistar-me amb el professor Giulio Di Vita, de la Universitat de Cambridge, que ho sabia quasi tot sobre les funcions secretes d'aquesta instal·lació, que no figura com a vinculada a l'OTAN, tot i que el seu personal pertany al grup 650 de la USAFSS. Batejada com The Cage (“La gàbia”), es dedica a la intercepció i desxiframent de missatges. Es tracta d'una gegantina gàbia circular, vint vegades més gran que el Duomo de Milà, i que forma part de la xarxa de centrals terrestres de la NSA. Els seus ordinadors interpreten i seleccionen les dades dels centenars de satèl·lits que ens espien.
En aquell viatge m'acompanyà el malaurat filòleg independentista Laureà Solsona, que com jo es va quedar al·lucinat amb les explicacions de Di Vita. L'expert en criptoanàlisi ens va avançar el que anys després esdevindria la xarxa Echelon i l'escàndol mundial del programa Prism, denunciat per l'ex agent de la NSA Edward Snowden. Va ser, també, l'amic Solsona que va motivar-me a escriure la novel·la Acció paral·lela ("Les ales esteses", La Magrana, 1984), on inspirant-me en el 1984, d'Orwell, i en el Big Brother, vaig crear literàriament un comandament revolucionari contra aquest naixent “electrofeixisme”.
Els parlaments ho ignoren tot sobre aquestes colossals centrals electròniques d'espionatge amb capacitat d'organitzar revoltes i enderrocar governs. El Parlament Europeu, però, continua tolerant que la NSA –amb la complicitat de la Gran Bretanya intercepti dades privades, espiï governants i, també, empreses europees tot beneficiant aes firmes anglo-nord-americanes.
Aquesta arma absoluta està fora de control i cada dia és més poderosa. Probablement en els moments més decisius del procés va funcionar interferint missatges i probablement l'OTAN hauria intervingut de forma decisiva sobre el "cas català" si el govern de Mariano Rajoy ho hagués requerit.
Les relacions de la família del president Donald Trump amb Rússia, que van originar el Russiagate van ser seguides per aquests centres d'espionatge de la NSA. Di Vita segur que avui ens hauria explicat com tot el personal de "La gàbia" de Chicksands es troba en estat màxim d'alerta des que el president Vladimir Putin va iniciar l'atac contra Ucraïna, i molt abans de fer-ho, per a interferir i bloquejar missatges de l'estratègia militar del Kremlin.
Podrem exigir explicacions al CNI sobre el Catalangate i en podrem treure o no l'aigua clara mitjançant la Comissió de Secrets Oficials del Congrés de Diputats, però, en realitat, el que deixa fora de combat les democràcies parlamentàries de la Unió Europea, incloses l'espanyola i la catalana, és una tecnologia situada en una altra òrbita i on es troba la veritable claudicació dels polítics i europarlamentaris.
El terrorisme no hauria de ser una justificació per a acceptar l'estratègia autoritària del Big Ear i caure en xarxes orquestrades per la NSA, amb la complicitat de l'OTAN. Hi ha independentistes, però, que pensen que millor ser espiats i submisos per aquestes "gàbies", però lliures d'Espanya i de les "potineries" del CNI.