Fa unes setmanes moria el director de cinema català Ventura Pons. Quan els mitjans van donar aquesta trista notícia, de seguida vaig pensar amb la vinculació que havia tingut el director amb la nostra ciutat. Una de les primeres pel·lícules que va dirigir, precisament duia per títol "El Vicari d'Olot". Però, Ventura Pons abans de dedicar-se al cinema havia estat un prolífic director teatral. És d'aquesta seva faceta que volia parlar, sobretot de l'obra teatral que va dirigir l'any 1974 i que duia el curiós títol de "El cap de l'alcalde", però per qüestions de censura (el 1974 encara vivía el dictador) l'obra tenia un segon títol, "El cap i a la fi". Aquesta obra de teatre estava escrita per Carles Valls i estava inspirada en uns fets polítics que havien passat uns anys abans a Olot.
Ara, anem als fets que van inspirar l'obra de teatre "El cap de l'alcalde". Estem a les Festes del Tura d'Olot de l'any 1972 i en el seu programa de festes s'anuncia per al dia 6, a les vuit del vespre, un homenatge a la figura i l'obra del prestigiós historiador olotí Dr. Joaquim Danés i Torras. L'homenatge consisteix en un acte acadèmic al Saló de Sessions de l'Ajuntament a càrrec del Dr. Miquel Tarradell, Catedràtic de Prehistòria de la Universitat de Barcelona. Una vegada acabat l'acte s'efectuarà el descobriment d'un bust en bronze del Dr. Danés, obra de l'escultor Lluís Curós a l'edifici de l'Hospici, concretament al claustre del primer pis, al costat de la porta del Museu-Biblioteca i l'Arxiu d'Olot, fundat pel Dr. Danés, on tantes hores i esforços hi va dedicar.
Ara ens situem en el context històric-polític de la ciutat d'Olot d'aquell setembre de 1972. El Dr. Joaquim Danés i Torres, feia 12 anys que havia mort. El seu prestigi com a metge, historiador i activista cultural, sobretot en la creació de la Biblioteca-Museu i l'Arxiu d'Olot, no van servir per estalviar el seu exili a França una vegada acabada la Guerra Civil, ni el seu empresonament a la tornada, després de passar per un consell de guerra, ni a la prohibició d'exercir el seu ofici durant uns anys. Aquell setembre de 1972, l'alcalde de la ciutat era el Sr. Juan de Malibran Gelabert, nascut a Tenerife, antic tinent d'infanteria del bàndol franquista durant la Guerra Civil. Acabada la guerra va arribar a Olot com a jutge militar en el grau de capità i a partir de l'any 1968, alcalde de la ciutat; es va mostrar sempre partidari sense fissures del règim franquista.
Ara estem al 6 de setembre de 1972, dia de l'enunciat homenatge al Dr. Danés. Al migdia l'emissora local Ràdio Olot assabenta als seus oients, per mitjà d'una nota de l'alcalde, que l'acte programat per aquell mateix dia, a les 8 del vespre, quedava suspès per "causas imprevistas". Tot i això, molts olotins que no havien sentit la nota de la suspensió acudeixen a la Casa de la Vila, trobant-se amb un parell de policies municipals que adverteixen de la suspensió dels actes. Mentrestant, a mitja tarda, uns empleats de la brigada municipal d'obres construeixen un mur per tapar la peana i el bust del Dr. Danés en els claustres de l'Hospici.
La nota de l'alcalde, llegida per l'emissora local, que explica els motius de la suspensió de l'homenatge, diu entre altres coses: "La celebración del acto programado, podía dar lugar a una insatisfacción en dos sectores de la sociedad olotense"..."estos sectores son: de una parte, los partidarios de la improcedencia del homenaje por ver en él una reivindicación política del homenajeado, y de otra los partidarios de que este homenaje era un tímido reconocimiento de una reivindicación política pendiente"... "El súbito, cuán inesperado resurgimiento de posturas ajenas a la intención del homenaje, son las causas imprevistas a que me refiero en mi orden de suspensión".
El 15 de setembre, en la sessió plenària del Consistori un grup de regidors presenten un prec en protesta per la suspensió no justificada de l'homenatge, posant en relleu que la ciutat estava en deute encara amb el Dr. Danés i expresassant el seu vot de censura per la decisió de l'Alcaldia. L'alcalde contesta que va prendre aquesta decisió no pas influenciat per pressions exteriors, sinó per indagacions recollides en el sentit que la celebració de l'homenatge produiria un desordre públic.
Aquests fets van ser la gènesi que van inspirar l'obra de teatre "El cap de l'alcalde". El seu autor Carles Valls, era el pseudònim del conegut pintor català Joan Vila Casas, que precisament participava en una exposició el setembre del 1972 a Olot i va conèixer els rocambolescs fets de primera mà. La censura de l'època va imposar a l'obra un segon títol, "El cap i a la fi". L'obra es va estrenar al Teatre Romea el desembre de 1974 i va durar fins a finals de febrer de 1975. El 17 de maig del 1975 es va representar a la nostra ciutat, concretament a l'Orfeó Popular Olotí. Els seus actors i actrius eren Mercè Bruquetas, Josep Maria Angelat, Anna Maria Barbany i Flora Soler. El seu director Ventura Pons va acompanyar a la companyia en el seu bolo a Olot i al final de la representació va establir un diàleg amb el públic olotí. Després, l'obra també es representà al Teatre Capsa a Barcelona.
No va ser fins a les Festes d'Olot de l'any 1979, en un dels primers actes del recentment constituït primer ajuntament democràtic, que la Ciutat d'Olot va retre homenatge al Dr. Joaquim Danés i Torras, també va posar el seu nom a una avinguda de la ciutat i finalment es va inaugurar a l'edifici de l'Hospici el famós bust, obra de l'escultor olotí Lluís Curós. Però, encara no acabaria l'odissea d'aquest bust, ja que al llarg del temps ha aparegut ubicat en diferents llocs de l'edifici. I ara mateix no sé en quina dependència de l'Hospici es troba. Demà al matí quan obrin les portes, aniré a investigar a veure si el trobo.
P.D. Aquest article el dedico a la memòria de Ventura Pons, un home savi i amable.
Ara, anem als fets que van inspirar l'obra de teatre "El cap de l'alcalde". Estem a les Festes del Tura d'Olot de l'any 1972 i en el seu programa de festes s'anuncia per al dia 6, a les vuit del vespre, un homenatge a la figura i l'obra del prestigiós historiador olotí Dr. Joaquim Danés i Torras. L'homenatge consisteix en un acte acadèmic al Saló de Sessions de l'Ajuntament a càrrec del Dr. Miquel Tarradell, Catedràtic de Prehistòria de la Universitat de Barcelona. Una vegada acabat l'acte s'efectuarà el descobriment d'un bust en bronze del Dr. Danés, obra de l'escultor Lluís Curós a l'edifici de l'Hospici, concretament al claustre del primer pis, al costat de la porta del Museu-Biblioteca i l'Arxiu d'Olot, fundat pel Dr. Danés, on tantes hores i esforços hi va dedicar.
Ara ens situem en el context històric-polític de la ciutat d'Olot d'aquell setembre de 1972. El Dr. Joaquim Danés i Torres, feia 12 anys que havia mort. El seu prestigi com a metge, historiador i activista cultural, sobretot en la creació de la Biblioteca-Museu i l'Arxiu d'Olot, no van servir per estalviar el seu exili a França una vegada acabada la Guerra Civil, ni el seu empresonament a la tornada, després de passar per un consell de guerra, ni a la prohibició d'exercir el seu ofici durant uns anys. Aquell setembre de 1972, l'alcalde de la ciutat era el Sr. Juan de Malibran Gelabert, nascut a Tenerife, antic tinent d'infanteria del bàndol franquista durant la Guerra Civil. Acabada la guerra va arribar a Olot com a jutge militar en el grau de capità i a partir de l'any 1968, alcalde de la ciutat; es va mostrar sempre partidari sense fissures del règim franquista.
Ara estem al 6 de setembre de 1972, dia de l'enunciat homenatge al Dr. Danés. Al migdia l'emissora local Ràdio Olot assabenta als seus oients, per mitjà d'una nota de l'alcalde, que l'acte programat per aquell mateix dia, a les 8 del vespre, quedava suspès per "causas imprevistas". Tot i això, molts olotins que no havien sentit la nota de la suspensió acudeixen a la Casa de la Vila, trobant-se amb un parell de policies municipals que adverteixen de la suspensió dels actes. Mentrestant, a mitja tarda, uns empleats de la brigada municipal d'obres construeixen un mur per tapar la peana i el bust del Dr. Danés en els claustres de l'Hospici.
La nota de l'alcalde, llegida per l'emissora local, que explica els motius de la suspensió de l'homenatge, diu entre altres coses: "La celebración del acto programado, podía dar lugar a una insatisfacción en dos sectores de la sociedad olotense"..."estos sectores son: de una parte, los partidarios de la improcedencia del homenaje por ver en él una reivindicación política del homenajeado, y de otra los partidarios de que este homenaje era un tímido reconocimiento de una reivindicación política pendiente"... "El súbito, cuán inesperado resurgimiento de posturas ajenas a la intención del homenaje, son las causas imprevistas a que me refiero en mi orden de suspensión".
El 15 de setembre, en la sessió plenària del Consistori un grup de regidors presenten un prec en protesta per la suspensió no justificada de l'homenatge, posant en relleu que la ciutat estava en deute encara amb el Dr. Danés i expresassant el seu vot de censura per la decisió de l'Alcaldia. L'alcalde contesta que va prendre aquesta decisió no pas influenciat per pressions exteriors, sinó per indagacions recollides en el sentit que la celebració de l'homenatge produiria un desordre públic.
Aquests fets van ser la gènesi que van inspirar l'obra de teatre "El cap de l'alcalde". El seu autor Carles Valls, era el pseudònim del conegut pintor català Joan Vila Casas, que precisament participava en una exposició el setembre del 1972 a Olot i va conèixer els rocambolescs fets de primera mà. La censura de l'època va imposar a l'obra un segon títol, "El cap i a la fi". L'obra es va estrenar al Teatre Romea el desembre de 1974 i va durar fins a finals de febrer de 1975. El 17 de maig del 1975 es va representar a la nostra ciutat, concretament a l'Orfeó Popular Olotí. Els seus actors i actrius eren Mercè Bruquetas, Josep Maria Angelat, Anna Maria Barbany i Flora Soler. El seu director Ventura Pons va acompanyar a la companyia en el seu bolo a Olot i al final de la representació va establir un diàleg amb el públic olotí. Després, l'obra també es representà al Teatre Capsa a Barcelona.
No va ser fins a les Festes d'Olot de l'any 1979, en un dels primers actes del recentment constituït primer ajuntament democràtic, que la Ciutat d'Olot va retre homenatge al Dr. Joaquim Danés i Torras, també va posar el seu nom a una avinguda de la ciutat i finalment es va inaugurar a l'edifici de l'Hospici el famós bust, obra de l'escultor olotí Lluís Curós. Però, encara no acabaria l'odissea d'aquest bust, ja que al llarg del temps ha aparegut ubicat en diferents llocs de l'edifici. I ara mateix no sé en quina dependència de l'Hospici es troba. Demà al matí quan obrin les portes, aniré a investigar a veure si el trobo.
P.D. Aquest article el dedico a la memòria de Ventura Pons, un home savi i amable.