El dia de la marmota (2)

PRÒLEG:Ja vam utilitzar aquest títol en una altra ocasió i en aquest mateix mitjà, com una al·legoria a la pel·lícula que narrava com el personatge que interpretava l'actor Bill Murray es despertava cada dia al matí vivint la mateixa situació que el dia anterior i no aconseguia sortir del bucle de la tradicional jornada de celebració del Dia de la Marmota. En català la pel·lícula es va traduir com "Atrapat en el temps", cosa que feia més descriptiva la història que s'explica. Per això quan em vaig assabentar que des de la Regidoria de Cultura i Educació de l'Ajuntament d'Olot es volia impulsar un Pla de Cultura, em vaig preocupar força, pensava que igual que en Bill Murray havia quedat atrapat en el temps.

I és que el novembre de 1999 es va iniciar el procés del primer Pla de Cultura que es va allargar fins al juny del 2000. Es tractava de les primeres jornades per debatre i consensuar un projecte cultural de futur amb tots els agents culturals de la ciutat. El maig d'aquell 1999 havien guanyat les eleccions municipals a Olot les dites esquerres i es venia d'un cert immobilisme reaccionari per part de l'administració, però no per part de la societat civil. Per això, el projecte va despertar un cert entusiasme entre el clan de la cultureta local.

Ara, i amb motiu d'aquest nou pla (remake), amb l'enyorat amic Xavier Ruscalleda i com a vells militants il·lustrats de la tribu cultural autòctona, vam tenir algun acalorat debat sobre el tema en qüestió. En aquests moments encara va treure energia de sota les pedres per establir un sagaç debat. Per això no em va estranyar que uns dies després de la seva mort, la família trobes en el seu ordinador un text en què posava en solfa algun dels arguments que vam debatre.

El text d'en Ruscalleda, potser és només un llistat d'idees per més endavant ser treballades més extensament, però ens ha semblat prou interessant i rigorós per ser publicat, al capdavall és prou representatiu del seu ull crític. Són aportacions d'un ciutadà compromès i un veí militant, tal com el descrivia en Pep Fargas.

Text d'en Xavier Ruscalleda:
"La jornada d'inici del Pla de Cultura i Educació ha estat substancialment pobra. D'entrada, pel format. Essencialment protocol·lària. Dels 255 minuts programats, només 70 (menys d'una tercera part) es van dedicar pròpiament al debat. Després tot van ser presses per manca de temps. La dificultat d'afrontar un debat sobre cultura i educació rau en l'enorme plasticitat d'uns conceptes que tothom entén i fa servir com vol. Calia, doncs, haver delimitat amb precisió l'abast de cada un d'aquests termes. De què parlem quan parlem de cultura i educació?

La cultura no és només un producte, com sembla que apuntava Alfons Martinell parlant de la llibertat d'escollir com qui va al súper i mira què hi ha a les prestatgeries. La cultura inclou creences, coneixements, arts, tècniques, sistemes d'organització, valors... Bé, però d'alguna manera s'ha d'acotar allò que es pot fer des d'un Ajuntament, sense perdre de vista que es tracta d'una competència "voluntària", per tant, amb un pressupost molt volàtil.

A mi em sembla que cal posar l'accent en dos punts: la producció i la distribució d'artefactes culturals amb un triple objectiu:
a) Facilitar l'accés universal a determinades pràctiques culturals.
b) Cohesionar la tribu.
c) Conservació del patrimoni material i immaterial que el costum ens ha deixat com a pòsit comú.

És evident que el paper d'escoles i instituts és essencial si és que s'hi acaben implicant seriosament. Tothom sap que ara per ara les coses no van per aquí. El pes de la "cultura" en els plans d'estudi de centre és gairebé testimonial. La gent que treballa a la segona planta de l'Hospici què són i què fan exactament? Són "agents" culturals o es limiten a fer tasques de gestió administrativa? Si són dels primers haurien d'estar a peu de carrer, en contacte amb entitats, grups i persones amb iniciativa, sigui creant o organitzant activitats. Si són dels segons, tenim un problema amb la burocràcia.

Ho dic perquè en aquesta sessió inaugural hi va haver absències clamoroses. Està molt bé obrir el debat a la participació, però en aquest cas calia una acció més proactiva per implicar la gent que treballa en aquesta àrea, des de l'amateurisme o professionalment.

"Culturalment", Olot viu en una confortable continuïtat emparada en l'agenda prou galdosa que es publica cada mes al Plafó, però això no pot ser la coartada per desistir d'afrontar de manera valenta (voluntat política i pressupost) la profunda crisi que planeja a la nostra ciutat tant en l'àmbit de la creació com en els hàbits de consum cultural".

EPÍLEG: I com que els més vells del lloc ja vam viure un Pla de Cultura i vam veure com de la nit al dia, amb l'arribada el 2011 d'un color diferent de govern municipal, es fotia a la bassa l'aplicació de bona part del projecte consensuat en un procés participatiu, ara l'escepticisme s'ha apoderat de bona part dels creadors de diferents disciplines culturals, tal com clama en Ruscalleda en el seu text.

El no compliment d'un projecte és una burla a les persones que amb bona fe hi participen. Algun dels eixos aprovats a l'anterior pla, encara ara, són d'una vigència aclaparadora. Es repetiran en el nou pla? Per cert, els que van decapitar el Pla del 2000, són els que han organitzat el New Pla, és clar, amb l'ajuda dels seus fidels escolanets.