Quan era petit, l'escorxador d'Olot era municipal i estava situat al final del carrer Fontanella, ben bé al mig de la ciutat. El seu edifici ara formaria part del patrimoni industrial català, ja que era un edifici noucentista molt interessant, i que abans havia fet la funció de banys públics. Ara, l'actual escorxador és privat i no crec que formés part de cap patrimoni arquitectònic a protegir, però, això sí, també ha quedat al mig de la ciutat.
Per raons de logística quotidiana, passo quatre vegades al dia per davant de l'actual escorxador a l'avinguda Europa i com qualsevol mortal que ha de circular per aquesta via, sovint hem de parar el vehicle per deixar entrar la processó de camions que xucla cada dia l'edifici. Ara es diu Meats, ja se sap, l'anglès ho despista tot, també queda més important i sobretot més elegant, tenint en compte el lloc.
Mentre espero dins del cotxe miro cap al cel, per damunt de la gran carcassa de l'edifici; sempre tinc l'esperança de veure sobrevolar un porc amb ales. Igual que la portada del disc Animals del grup Pink Floyd. El disc en qüestió estava inspirat en el llibre La revolta dels animals de George Orwell i el porc alat volava per damunt d'una altra factoria, la Battersea Power Station, una central termoelèctrica de Londres, una arquitectura mitificada en l'imaginari de la cultura pop. Una de les cançons del disc, no podria ser d'una altra manera, es diu Pigs i la lletra diu: "Big man, pig man..."
A vegades coincideixo amb l'entrada o sortida dels treballadors de Can Meats i penso en la sèrie de retrats que va fer el fotògraf nord-americà Richard Avedon. A partir de l'any 1979 va dedicar cinc anys a recórrer l'oest dels Estats Units per documentar les persones que mai no escriurien la història del seu país, presentant tota mena de personatges anònims. Va fotografiar molts de treballadors d'escorxadors amb composicions sòbries i força expressiva. Les seves imatges no tenen res a veure amb el somni americà, ni amb la terra promesa. Va viatjar per 189 pobles de 17 estats i va fotografiar més de 700 persones. La sèrie es diu In the American West.
Fa poc, vaig tenir el privilegi de tornar a veure en viu i en directe la pintura El jardí de les delícies del pintor neerlandès El Bosch. Bé! Això de veure és un dir, davant de la impressionant pintura, una muralla humana constituïda per una variada fauna de "giris" de tots colors i mides, m'impedia veure el quadre amb la intimitat i tranquil·litat que demana l'obra. La pintura està construïda en tres parts, a manera de tríptic. Ara voldria parar esment en la part de baix a la dreta del panell dret, "L'infern"; en aquest racó del quadre s'hi pot veure un home abraçat per un porc. No entenc com cap botifarrer no ha utilitzat aquesta impactant imatge per anunciar el seu "jamón dulce".
Hi ha molta iconografia sobre el món del porc i les seves variants, però els de Nació Digital Garrotxa només ens deixen escriure "l'opinió" en una extensió de foli i mig amb una Arial del cos 12. L'Arial és una lletra molt bonica per un article tant "cutre".
No voldria acabar el mostrari de la porcada, sense citar dues obres que ara mateix es poden veure en dues interessants exposicions en el Museu de la Garrotxa. A la Sala Oberta, l'exposició Fora del marc. Art a Olot durant la represa (1943-1968) hi ha una molt bona pintura de l'artista olotí Jordi Curós sobre l'interior de l'antic escorxador d'Olot. I a la Sala Oberta 2, una exposició de l'escultor Gerard Mas titulada Bestiari, on alguna de les escultures són una metamorfosi del garrí i de l'humà, semblant a la imatge citada abans d'El Bosch. Però la seva obra té més a veure en l'art medieval, on s'utilitzava la iconografia dels animals per expressar vivències del món i de l'existència humana.
L'interès històric, estètic i testimonial del patrimoni arquitectònic industrial ha portat a la recuperació i la conservació de molts d'ells; i també a utilitzar-los per altres usos, sobretot culturals. Edificis patrimonials d'antics escorxadors s'han convertit en autèntics fars de la cultura més contemporània. Com per exemple "El Matadero" a Madrid, reconvertit en residència creativa, cinemes, teatre, biblioteca, espais expositius... o l'antic escorxador de Figueres, en sala d'exposicions, o "Les Abattoirs" a la ciutat occitana de Tolosa, en museu d'art contemporani i moltíssims més d'exemples.
Ja que a Olot no podem disposar de l'antic escorxador del carrer Fontanella, almenys el de Can Meats, quan la cosa ja no sigui més sostenible, podria esdevenir una discoteca: Disco-Meats, la seva façana ens ho recorda.
P.D. Amb tanta iconografia porquina, mai no he entès allò de: "A Olot ni dona ni porc".
Per raons de logística quotidiana, passo quatre vegades al dia per davant de l'actual escorxador a l'avinguda Europa i com qualsevol mortal que ha de circular per aquesta via, sovint hem de parar el vehicle per deixar entrar la processó de camions que xucla cada dia l'edifici. Ara es diu Meats, ja se sap, l'anglès ho despista tot, també queda més important i sobretot més elegant, tenint en compte el lloc.
Mentre espero dins del cotxe miro cap al cel, per damunt de la gran carcassa de l'edifici; sempre tinc l'esperança de veure sobrevolar un porc amb ales. Igual que la portada del disc Animals del grup Pink Floyd. El disc en qüestió estava inspirat en el llibre La revolta dels animals de George Orwell i el porc alat volava per damunt d'una altra factoria, la Battersea Power Station, una central termoelèctrica de Londres, una arquitectura mitificada en l'imaginari de la cultura pop. Una de les cançons del disc, no podria ser d'una altra manera, es diu Pigs i la lletra diu: "Big man, pig man..."
A vegades coincideixo amb l'entrada o sortida dels treballadors de Can Meats i penso en la sèrie de retrats que va fer el fotògraf nord-americà Richard Avedon. A partir de l'any 1979 va dedicar cinc anys a recórrer l'oest dels Estats Units per documentar les persones que mai no escriurien la història del seu país, presentant tota mena de personatges anònims. Va fotografiar molts de treballadors d'escorxadors amb composicions sòbries i força expressiva. Les seves imatges no tenen res a veure amb el somni americà, ni amb la terra promesa. Va viatjar per 189 pobles de 17 estats i va fotografiar més de 700 persones. La sèrie es diu In the American West.
Fa poc, vaig tenir el privilegi de tornar a veure en viu i en directe la pintura El jardí de les delícies del pintor neerlandès El Bosch. Bé! Això de veure és un dir, davant de la impressionant pintura, una muralla humana constituïda per una variada fauna de "giris" de tots colors i mides, m'impedia veure el quadre amb la intimitat i tranquil·litat que demana l'obra. La pintura està construïda en tres parts, a manera de tríptic. Ara voldria parar esment en la part de baix a la dreta del panell dret, "L'infern"; en aquest racó del quadre s'hi pot veure un home abraçat per un porc. No entenc com cap botifarrer no ha utilitzat aquesta impactant imatge per anunciar el seu "jamón dulce".
Hi ha molta iconografia sobre el món del porc i les seves variants, però els de Nació Digital Garrotxa només ens deixen escriure "l'opinió" en una extensió de foli i mig amb una Arial del cos 12. L'Arial és una lletra molt bonica per un article tant "cutre".
No voldria acabar el mostrari de la porcada, sense citar dues obres que ara mateix es poden veure en dues interessants exposicions en el Museu de la Garrotxa. A la Sala Oberta, l'exposició Fora del marc. Art a Olot durant la represa (1943-1968) hi ha una molt bona pintura de l'artista olotí Jordi Curós sobre l'interior de l'antic escorxador d'Olot. I a la Sala Oberta 2, una exposició de l'escultor Gerard Mas titulada Bestiari, on alguna de les escultures són una metamorfosi del garrí i de l'humà, semblant a la imatge citada abans d'El Bosch. Però la seva obra té més a veure en l'art medieval, on s'utilitzava la iconografia dels animals per expressar vivències del món i de l'existència humana.
L'interès històric, estètic i testimonial del patrimoni arquitectònic industrial ha portat a la recuperació i la conservació de molts d'ells; i també a utilitzar-los per altres usos, sobretot culturals. Edificis patrimonials d'antics escorxadors s'han convertit en autèntics fars de la cultura més contemporània. Com per exemple "El Matadero" a Madrid, reconvertit en residència creativa, cinemes, teatre, biblioteca, espais expositius... o l'antic escorxador de Figueres, en sala d'exposicions, o "Les Abattoirs" a la ciutat occitana de Tolosa, en museu d'art contemporani i moltíssims més d'exemples.
Ja que a Olot no podem disposar de l'antic escorxador del carrer Fontanella, almenys el de Can Meats, quan la cosa ja no sigui més sostenible, podria esdevenir una discoteca: Disco-Meats, la seva façana ens ho recorda.
P.D. Amb tanta iconografia porquina, mai no he entès allò de: "A Olot ni dona ni porc".