Les dues frases d'aquest estrambòtic i enigmàtic títol corresponent a dos llibres. "L'estranya desaparició..." és el títol del llibre L'estranya desaparició d'Esme Lennox, de l'escriptora irlandesa Maggie O'Farrell, escrit el 2006 i publicat en català per L'Altra Editorial el 2020. És la primera publicació en català que es va editar d'aquesta ara superfamosa autora, coneguda entre nosaltres sobretot pels seus dos darrers llibres, Hamnet i El retrat de matrimoni. Aquestes dues edicions van estar en el seu moment entre els cinc llibres més venuts en el nostre país i ara, entre la comunitat lectora, aquesta autora té la mateixa fama que una estrella de rock.
I l'altra frase del títol d'aquest article, "La caiguda de la casa..." correspon al llibre La caiguda de la Casa Usher, de l'escriptor Edgar Allan Poe. És un dels contes més conegut d'aquest escriptor nord-americà i és un exemple de la literatura gòtica. D'aquesta història se n'han fet pel·lícules, sèries televisives i fins i tot musicals. Va ser escrit l'any 1839 i aquesta publicació encara es pot trobar en català, junt amb un altre inquietant conte del mateix autor, El corb, publicat per Laertes. Vaig entrar a l'univers Edgar Allan Poe a l'any 1966, gràcies a una sèrie televisiva que es deia Historias para no dormir i que s'emetia en blanc i negre per TVE, l'unic canal disponible en aquells anys i era dirigida per Narciso Ibáñez Serrador.
Totes aquestes elucubracions literàries i enigmàtiques em van venir a la memòria mentre caminava per la urbanització Peracaula a Sant Joan les Fonts. He de dir que per qüestions familiars tot sovint he d'anar a aquesta zona de la comarca. La urbanització respon al que seria la típica zona d'extraradi amb cases adossades, aparellades i unifamiliars, moltes amb voluntat de disseny actual. La zona està força ben planificada, amb espais verds, jocs i uns recs d'aigua que dona singularitat i vida al lloc. Com a la majoria d'aquests tipus d'urbanitzacions no disposa de cap servei, però la proximitat del riu i amb un petit pont podria suplir aquesta mancança, ja que el nucli urbà de Sant Joan està molt pròxim i a la vegada generaria una activitat comercial al seu carrer principal, que bona falta l'hi fa.
A la urbanització Peracaula sempre hi ha força activitat constructiva, sempre hi ha alguna casa en construcció, sigui unifamiliar o adossada. Fa temps que em va cridar l'atenció la nova construcció d'una casa aparellada que, si bé es trobava el seu exterior totalment acabat, només li faltava finalitzar el seu interior, tot i que al seu voltant en construïen de noves. En canvi, aquesta feia temps que es trobava en stand-by.
Fa poc, passant un dia per davant de la casa en qüestió, aquesta havia desaparegut, o havia patit una caiguda, o un enderroc, o un bombardeig... De la casa només en quedava una muntanya de runes, com les que veiem, per desgràcia, cada dia en els noticiaris televisius quan ens informen des dels llocs on es produeixen conflictes bèl·lics.
La casa no tenia una construcció gòtica a l'estil de la Casa Usher d'en Poe, ni com les edificacions que surten en els llibres de Harry Potter, però l'estranya desaparició, o la caiguda de la casa, o el seu enderroc planificat, és una notícia periodística de primer ordre. Ningú enderroca una casa nova sense cap motiu important, sobretot tenint en compte l'altíssim preu de la construcció ara mateix. Tampoc he tingut ocasió de preguntar a ningú del lloc per aquest enigmàtic succés. Només una muntanya de runes en el solar de la casa, dona testimoni d'aquest cas.
Molt del periodisme que es fa ara, no s'hauria de limitar només a anar a les rodes de premsa i recollir les informacions a la carta que els hi donen ja condimentades els polítics de torn, ni tampoc a recollir la brossa del dipòsit de la deixalleria d'alguna de les xarxes. Si hi hagués un periodisme més d'investigació, de recerca i de carrer, tindríem més coneixements de fets poc transparents. La informació ens fa persones més lliures i demòcrates. Tal com diu el periodista Iñaki Gabilondo en un diari d'avui mateix: "Els ciutadans necessiten saber què està passant al seu voltant". Tampoc cal que el periodista local viatgi a llocs tan llunyans i exòtics com el reporter Tintín.
I l'altra frase del títol d'aquest article, "La caiguda de la casa..." correspon al llibre La caiguda de la Casa Usher, de l'escriptor Edgar Allan Poe. És un dels contes més conegut d'aquest escriptor nord-americà i és un exemple de la literatura gòtica. D'aquesta història se n'han fet pel·lícules, sèries televisives i fins i tot musicals. Va ser escrit l'any 1839 i aquesta publicació encara es pot trobar en català, junt amb un altre inquietant conte del mateix autor, El corb, publicat per Laertes. Vaig entrar a l'univers Edgar Allan Poe a l'any 1966, gràcies a una sèrie televisiva que es deia Historias para no dormir i que s'emetia en blanc i negre per TVE, l'unic canal disponible en aquells anys i era dirigida per Narciso Ibáñez Serrador.
Totes aquestes elucubracions literàries i enigmàtiques em van venir a la memòria mentre caminava per la urbanització Peracaula a Sant Joan les Fonts. He de dir que per qüestions familiars tot sovint he d'anar a aquesta zona de la comarca. La urbanització respon al que seria la típica zona d'extraradi amb cases adossades, aparellades i unifamiliars, moltes amb voluntat de disseny actual. La zona està força ben planificada, amb espais verds, jocs i uns recs d'aigua que dona singularitat i vida al lloc. Com a la majoria d'aquests tipus d'urbanitzacions no disposa de cap servei, però la proximitat del riu i amb un petit pont podria suplir aquesta mancança, ja que el nucli urbà de Sant Joan està molt pròxim i a la vegada generaria una activitat comercial al seu carrer principal, que bona falta l'hi fa.
A la urbanització Peracaula sempre hi ha força activitat constructiva, sempre hi ha alguna casa en construcció, sigui unifamiliar o adossada. Fa temps que em va cridar l'atenció la nova construcció d'una casa aparellada que, si bé es trobava el seu exterior totalment acabat, només li faltava finalitzar el seu interior, tot i que al seu voltant en construïen de noves. En canvi, aquesta feia temps que es trobava en stand-by.
Fa poc, passant un dia per davant de la casa en qüestió, aquesta havia desaparegut, o havia patit una caiguda, o un enderroc, o un bombardeig... De la casa només en quedava una muntanya de runes, com les que veiem, per desgràcia, cada dia en els noticiaris televisius quan ens informen des dels llocs on es produeixen conflictes bèl·lics.
La casa no tenia una construcció gòtica a l'estil de la Casa Usher d'en Poe, ni com les edificacions que surten en els llibres de Harry Potter, però l'estranya desaparició, o la caiguda de la casa, o el seu enderroc planificat, és una notícia periodística de primer ordre. Ningú enderroca una casa nova sense cap motiu important, sobretot tenint en compte l'altíssim preu de la construcció ara mateix. Tampoc he tingut ocasió de preguntar a ningú del lloc per aquest enigmàtic succés. Només una muntanya de runes en el solar de la casa, dona testimoni d'aquest cas.
Molt del periodisme que es fa ara, no s'hauria de limitar només a anar a les rodes de premsa i recollir les informacions a la carta que els hi donen ja condimentades els polítics de torn, ni tampoc a recollir la brossa del dipòsit de la deixalleria d'alguna de les xarxes. Si hi hagués un periodisme més d'investigació, de recerca i de carrer, tindríem més coneixements de fets poc transparents. La informació ens fa persones més lliures i demòcrates. Tal com diu el periodista Iñaki Gabilondo en un diari d'avui mateix: "Els ciutadans necessiten saber què està passant al seu voltant". Tampoc cal que el periodista local viatgi a llocs tan llunyans i exòtics com el reporter Tintín.