Fa pocs dies, en un diari es podia llegir un article del filòsof Josep Ramoneda, en què escrivia sobre la importància de les polítiques culturals en les accions de govern. Parlava del control social i de la manipulació ideològica que es pot fer sobre la població. Es pot construir un relat cultural a la mida del pensament únic situat en el poder.Dotar a la ciutadania de més recursos i oportunitats educatives i culturals, és desenvolupar persones més crítiques i més lliures. Una persona culta té més recursos que una que no ho és i té més opcions per enriquir la seva experiència vital, escrivia Ramoneda.
Tot i aquestes constatacions sobre la importància de la cultura a la societat, ha estat decebedor el poc valor que se li ha donat durant la campanya electoral de les municipals en tot el país. En les propostes programàtiques dels partits (els que en van presentar), en general no hi figurava cap proposta cultural creativa. En alguna ocasió hi apareixia transversalment i relacionada amb altres àmbits, sobretot, els turístics, urbanístics i de paleta-tapaforats i "ramiendos" varis. Però, això no ha estat una anomalia de la ciutat dels volcans. En general, aquest país està oblidant un dels símbols identitàries més singulars del nostre territori: la cultura i la seva llengua.
Tornant a ciutat dels volcans i les botifarres, aquí sí que es va celebrar un debat monogràfic sobre el tema en qüestió. Organitzat per l'APGC (per si algú no els coneix, vol dir: Associació de Professionals de la gestió cultural de Catalunya), resulta que Olot en tenim un grapat, i també amb l'organització d'Òmnium Cultural. Des de fa uns quants cicles electorals, es dóna l'oportunitat als partits que concorren a les eleccions que presentin les seves propostes culturals. Si no en tenen, no és cap problema, la cultura és molt ampla i s'ho empassa tot.
Impressions after-debat: la cultura sempre agafa amb el pas equivocat als partits d'esquerres. Encara, a vegades hi ha el fals conflicte, que si la cultura és massa elitista, o si ens distreu del combat social… Tot i així, els dos partits de l'esquerra alternativa: CUP i COMÚ (o Podem, o SUMEM, o...) van exposar unes idees més filosòfiques i ideològiques, que no pas de paleteria-tapaforats. La resta de partits es van limitar a jugar al LEGO: aquí hi poso aquesta peça, allà hi posaré aquesta altra, ara hi canviarem el color, ara retiraré aquesta, perquè l'havia posat un altre... i així anem fent contents a aquests pesats de la cultureta.
Una vegada ja construïda la tomba de Tutankamon (també conegut com l'Espai Kraters), ara toca passar la piconadora per Can Sacrest del carrer de Sant Bernat. Encara que això és un LEGO que van comprar els socialistes, alguna cosa haurem de fer, abans no caigui pel cap d'algun vianant. Potser hi podem posar una piscina, o una biblioteca, o una escola per futurs artistes (a veure si recuperem la capitalitat pictòrica), o un taller de macramé ètnic, o un food truck modernet, o alguna coseta de darreres tecnologies, això sí que mola. Ah! I sobretot que hi hagi força emprenedors fabulosos. I que el nom de la "cosa" sigui en anglès. Tot amanit amb una estètica estil guggenheimnià. I així, qui any passa, any empeny, sense sobresalts, sense gaires canvis, sempre igual, com el dia de la marmota.
PD: En el moment d'escriure aquest article, encara no s'ha constituït l'ajuntament de can Joanetes. Si no hi ha sobresalts de darrera hora, a la ciutat de les botifarres manaran els carques de sempre, però amb la novetat que s'han comprat una marmota.
Tot i aquestes constatacions sobre la importància de la cultura a la societat, ha estat decebedor el poc valor que se li ha donat durant la campanya electoral de les municipals en tot el país. En les propostes programàtiques dels partits (els que en van presentar), en general no hi figurava cap proposta cultural creativa. En alguna ocasió hi apareixia transversalment i relacionada amb altres àmbits, sobretot, els turístics, urbanístics i de paleta-tapaforats i "ramiendos" varis. Però, això no ha estat una anomalia de la ciutat dels volcans. En general, aquest país està oblidant un dels símbols identitàries més singulars del nostre territori: la cultura i la seva llengua.
Tornant a ciutat dels volcans i les botifarres, aquí sí que es va celebrar un debat monogràfic sobre el tema en qüestió. Organitzat per l'APGC (per si algú no els coneix, vol dir: Associació de Professionals de la gestió cultural de Catalunya), resulta que Olot en tenim un grapat, i també amb l'organització d'Òmnium Cultural. Des de fa uns quants cicles electorals, es dóna l'oportunitat als partits que concorren a les eleccions que presentin les seves propostes culturals. Si no en tenen, no és cap problema, la cultura és molt ampla i s'ho empassa tot.
Impressions after-debat: la cultura sempre agafa amb el pas equivocat als partits d'esquerres. Encara, a vegades hi ha el fals conflicte, que si la cultura és massa elitista, o si ens distreu del combat social… Tot i així, els dos partits de l'esquerra alternativa: CUP i COMÚ (o Podem, o SUMEM, o...) van exposar unes idees més filosòfiques i ideològiques, que no pas de paleteria-tapaforats. La resta de partits es van limitar a jugar al LEGO: aquí hi poso aquesta peça, allà hi posaré aquesta altra, ara hi canviarem el color, ara retiraré aquesta, perquè l'havia posat un altre... i així anem fent contents a aquests pesats de la cultureta.
Una vegada ja construïda la tomba de Tutankamon (també conegut com l'Espai Kraters), ara toca passar la piconadora per Can Sacrest del carrer de Sant Bernat. Encara que això és un LEGO que van comprar els socialistes, alguna cosa haurem de fer, abans no caigui pel cap d'algun vianant. Potser hi podem posar una piscina, o una biblioteca, o una escola per futurs artistes (a veure si recuperem la capitalitat pictòrica), o un taller de macramé ètnic, o un food truck modernet, o alguna coseta de darreres tecnologies, això sí que mola. Ah! I sobretot que hi hagi força emprenedors fabulosos. I que el nom de la "cosa" sigui en anglès. Tot amanit amb una estètica estil guggenheimnià. I així, qui any passa, any empeny, sense sobresalts, sense gaires canvis, sempre igual, com el dia de la marmota.
PD: En el moment d'escriure aquest article, encara no s'ha constituït l'ajuntament de can Joanetes. Si no hi ha sobresalts de darrera hora, a la ciutat de les botifarres manaran els carques de sempre, però amb la novetat que s'han comprat una marmota.