Un recent encàrrec de l'edició xilena de Le Monde Diplomatique per escriure sobre la relació entre Olot i l'Illa de Pasqua (Rapa Nui) m'ha fet rebobinar la moviola fins als darrers anys del segle XX i primera dècada del XXI. La nostra associació Una Sola Terra va organitzar set Simposis Internacionals de Vulcanologia (1999-2008). Hi van participar els principals vulcanòlegs del moment. També es van programar sentits homenatges a Haroun Tazieff i a Maurice i Katia Krafft.
Les olotines i olotins que hi van assistir recordaran els debats, les extraordinàries projeccions de documentals de les principals zones volcàniques del planeta i els cinefòrums amb pel·lícules mítiques com "Stromboli" i "Vulcano" i les exposicions de pintures i fotografies a la sala El Caliu del Centre Catòlic, especialment les del malaurat vulcanòleg Jacques Durieux, que el 2001-2002 les va mostrar amb gran format al jardí de Luxemburg de París amb el títol Des volcans et des hommes. Estem convençuts que aquelles jornades varen ajudar a incentivar la idea, que també havíem reclamat, de crear l'Espai Cràter, avui una realitat museística i d'educació sobre el vulcanisme.
Va ser, però, durant les celebrades el setembre de l'any 2000 i amb motiu de l'homenatge a l'Antoni Pujador (1948-1993), promotor de l'agermanament entre Olot i Rapa Nui (acord municipal de 2 de juliol de 1982), que vam convidar a Pedro Pablo Edmunds, "Petero", alcalde de Hanga Roa, per parlar-nos del que va significar Pujador per la cultura rapanui. La sorpresa es va produir quan el vam portar davant del moai, situat a la plaça de l'Illa de Pasqua i esculpit per l'artista Manuel Tuki en un bloc de basalt d'una pedrera de Castellfollit de la Roca. "Este no es el sitio idóneo para el espíritu de un ancestro. Busquen un espacio natural más digno o me lo llevo" (Es referia al trànsit i pol·lució que hi havia a la plaça situada al costat de la carretera C-152). La premsa i diferents canals de TV en van encarregar de divulgar aquella declaració arreu. El consistori va estar un temps dubtant del que s'havia de fer. Es pensava com a alternativa traslladar el moai en els entorns del Parc Nou o de la Moixina.
La nostra associació es va creure que la queixa de l'alcalde pasqüenc era responsable i vam demanar a les autoritats locals que actuessin en conseqüència. Però els veïns i veïnes de la plaça Illa de Pasqua es van queixar. El moai ja s'havia convertit en una de les escultures més emblemàtiques de la ciutat.
El destí va fer que un any després, el novembre de 2001, viatgéssim a Rapa Nui per redactar un estudi prospectiu impulsat per l'Institut Català d'Energia (ICAEN). La missió era proposar un pla de desenvolupament destinat a promoure l'autosuficiència energètica mitjançant les renovables. Havíem de documentar també el que feien les autoritats per protegir l'entorn de l'illa. La nostra decepció, però, va ser extraordinària: transport altament contaminant; abocadors incontrolats en llocs sagrats propers als "ahus" (plataformes cerimonials); replantacions amb eucaliptus; inexistència d'una planta depuradora eficient a Hanga Roa; introducció d'agrotòxics... "Petero" es va molestar quan vam comentar aquestes deficiències a la TV local i vam reunir-nos amb l'oposició. El moai d'Olot, finalment, va continuar en el seu lloc, amb el vistiplau del mateix escultor Manuel Tuki. La sang no va arribar al riu.
La mala gestió ambiental dels darrers anys a Rapa Nui ha acabat amb un paorós incendi al vessant de la pedrera del volcà Rano Raraku l'octubre del 2022 que ha afectat i carbonitzat vuitanta moais protegits per la UNESCO.
"Petero", reelegit set vegades, s'ha convertit en un dels alcaldes més mediàtics de Xile, s'ha blanquejat com a defensor del medi ambient assumint els objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides; fomenta el reciclatge i reclama un turisme de qualitat. El seu projecte per mitigar el canvi climàtic a l'illa s'anomena AMOR (Autosostenibilitat, Millores contínues, Optimització de recursos i Respecte). Darrerament, es queixa del president Gabriel Boric perquè no satisfà les reivindicacions d'autogovern que reclamen els rapanuis i no ajuda a millorar la gestió ambiental de l'illa.
Ens havíem motivat pel misteri dels moais gràcies a la lectura de Aku -Aku de Thor Heyerdahl, a qui vam convidar a Barcelona el 5 de juny de 1999, Dia Mundial del Medi Ambient, per parlar sobre l'impacte ambiental del turisme. "Rapa Nui és avui una metàfora del que pot esdevenir en un planeta de recursos limitats", ens va dir l'explorador noruec de la Kon-Tiki. Amb aquest missatge es podria reactivar i repensar l'agermanament d'Olot amb l'Illa de Pasqua. Potser creant una sala específica en l'Espai Cràter o un nou museu amb obres d'artesania de l'illa (moais, rongo-rongos, kava-kavas, rei miros, mokos i aos...), llibres, documentals, pintures i testimonis d'experts que justifiquin i omplin de contingut aquest agermanament únic al món.
Les olotines i olotins que hi van assistir recordaran els debats, les extraordinàries projeccions de documentals de les principals zones volcàniques del planeta i els cinefòrums amb pel·lícules mítiques com "Stromboli" i "Vulcano" i les exposicions de pintures i fotografies a la sala El Caliu del Centre Catòlic, especialment les del malaurat vulcanòleg Jacques Durieux, que el 2001-2002 les va mostrar amb gran format al jardí de Luxemburg de París amb el títol Des volcans et des hommes. Estem convençuts que aquelles jornades varen ajudar a incentivar la idea, que també havíem reclamat, de crear l'Espai Cràter, avui una realitat museística i d'educació sobre el vulcanisme.
Va ser, però, durant les celebrades el setembre de l'any 2000 i amb motiu de l'homenatge a l'Antoni Pujador (1948-1993), promotor de l'agermanament entre Olot i Rapa Nui (acord municipal de 2 de juliol de 1982), que vam convidar a Pedro Pablo Edmunds, "Petero", alcalde de Hanga Roa, per parlar-nos del que va significar Pujador per la cultura rapanui. La sorpresa es va produir quan el vam portar davant del moai, situat a la plaça de l'Illa de Pasqua i esculpit per l'artista Manuel Tuki en un bloc de basalt d'una pedrera de Castellfollit de la Roca. "Este no es el sitio idóneo para el espíritu de un ancestro. Busquen un espacio natural más digno o me lo llevo" (Es referia al trànsit i pol·lució que hi havia a la plaça situada al costat de la carretera C-152). La premsa i diferents canals de TV en van encarregar de divulgar aquella declaració arreu. El consistori va estar un temps dubtant del que s'havia de fer. Es pensava com a alternativa traslladar el moai en els entorns del Parc Nou o de la Moixina.
La nostra associació es va creure que la queixa de l'alcalde pasqüenc era responsable i vam demanar a les autoritats locals que actuessin en conseqüència. Però els veïns i veïnes de la plaça Illa de Pasqua es van queixar. El moai ja s'havia convertit en una de les escultures més emblemàtiques de la ciutat.
El destí va fer que un any després, el novembre de 2001, viatgéssim a Rapa Nui per redactar un estudi prospectiu impulsat per l'Institut Català d'Energia (ICAEN). La missió era proposar un pla de desenvolupament destinat a promoure l'autosuficiència energètica mitjançant les renovables. Havíem de documentar també el que feien les autoritats per protegir l'entorn de l'illa. La nostra decepció, però, va ser extraordinària: transport altament contaminant; abocadors incontrolats en llocs sagrats propers als "ahus" (plataformes cerimonials); replantacions amb eucaliptus; inexistència d'una planta depuradora eficient a Hanga Roa; introducció d'agrotòxics... "Petero" es va molestar quan vam comentar aquestes deficiències a la TV local i vam reunir-nos amb l'oposició. El moai d'Olot, finalment, va continuar en el seu lloc, amb el vistiplau del mateix escultor Manuel Tuki. La sang no va arribar al riu.
La mala gestió ambiental dels darrers anys a Rapa Nui ha acabat amb un paorós incendi al vessant de la pedrera del volcà Rano Raraku l'octubre del 2022 que ha afectat i carbonitzat vuitanta moais protegits per la UNESCO.
"Petero", reelegit set vegades, s'ha convertit en un dels alcaldes més mediàtics de Xile, s'ha blanquejat com a defensor del medi ambient assumint els objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides; fomenta el reciclatge i reclama un turisme de qualitat. El seu projecte per mitigar el canvi climàtic a l'illa s'anomena AMOR (Autosostenibilitat, Millores contínues, Optimització de recursos i Respecte). Darrerament, es queixa del president Gabriel Boric perquè no satisfà les reivindicacions d'autogovern que reclamen els rapanuis i no ajuda a millorar la gestió ambiental de l'illa.
Ens havíem motivat pel misteri dels moais gràcies a la lectura de Aku -Aku de Thor Heyerdahl, a qui vam convidar a Barcelona el 5 de juny de 1999, Dia Mundial del Medi Ambient, per parlar sobre l'impacte ambiental del turisme. "Rapa Nui és avui una metàfora del que pot esdevenir en un planeta de recursos limitats", ens va dir l'explorador noruec de la Kon-Tiki. Amb aquest missatge es podria reactivar i repensar l'agermanament d'Olot amb l'Illa de Pasqua. Potser creant una sala específica en l'Espai Cràter o un nou museu amb obres d'artesania de l'illa (moais, rongo-rongos, kava-kavas, rei miros, mokos i aos...), llibres, documentals, pintures i testimonis d'experts que justifiquin i omplin de contingut aquest agermanament únic al món.