El destí i la relació de la meva família paterna amb Sant Feliu de Guíxols ens va empènyer a restaurar-hi una centenària casa amb jardí ubicada prop del Passeig del Mar. També ens van animar les amistats que hi teníem; el paisatge geològic de l'Ardenya i les precioses cales. El meu pare m'explicava que durant uns anys la meva àvia cada estiu agafava el carrilet a l'estació d'Olot, feia transbord a Girona i pujava a l'altre carrilet de via estreta que la portava fins a l'estació de Sant Feliu al carrer Santa Teresa 49 (avui escola CEIT-Estació). S'allotjava a l'hotel de les Noies (ara convertit en un hotel de luxe), situat a la rambla del Portalet, i freqüentava els Banys de Sant Elm en el racó de garbí. Per caminar feia cada tarda el Passeig del Mar i no es perdia una excursió a Font Picant. Els meus avis materns, en canvi, solien estiuejar a Calella. A Palafrugell hi vivia un fill paleta i constructor, molt amic de Josep Pla; aquesta circumstància va facilitar-me aconseguir les meves primeres entrevistes amb l'escriptor de Llofriu que vaig publicar a "El Correo Catalán", "Olot-Misión" y a la revista "Puigsacalm" de la qual Ràdio 90 en va fer un guió teatralitzat amb la veu de Josep M. Canals.
La nostra associació ecologista Una Sola Terra va impulsar el 2003 l'avantprojecte Espai Cousteau-Planeta Oceà al port de Sant Feliu, que vam presentar també a Palafrugell, ja que la proposta afectava tota la Costa Brava. Un dia indagant a l'Arxiu Municipal ganxó, vaig conèixer de la tasca intel·lectual i creativa realitzada per Josep Berga i Boada (Olot, 1872- Sant Feliu de Guíxols, 1923), fill de Josep Berga i Boix (La Pinya, 1837-Olot, 1914), el gran pintor paisatgista que va ser director de l'Escola Municipal de Belles Arts de la nostra ciutat. En una carta que va escriure Berga i Boada al seu amic Martí Casadevall el gener de 1917 li deia: "Olot és tancat, no es respira la llibertat d'aquí (referint-se a Sant Feliu, on el 1912 havia guanyat per oposició la direcció de l'Escola de Belles Arts). Em repugna molt la vida reclosa que hi porteu".
L'Avi Berga pensava tot el contrari: "Val més un racó de la Garrotxa que deu Empordans" ("L'estudiant de la Garrotxa", 1895). Josep Pla també tenia una actitud crítica envers la societat olotina; aquella que no va acceptar a Josep Clarà i Miquel Blay fins que varen triomfar com grans escultors internacionals. Pla la descrivia com "envejosa, beata, molt levítica, una mica esmorteïda...". ("Viatge a Catalunya"). La societat garrotxina, sortosament, ha evolucionat i aquests estereotips han quedat relegats en unes èpoques en les quals els artistes havien d'aplicar les regles pedagògiques generades per Joaquim Vayreda i Josep Berga i Boix impulsors de la gran fàbrica de "sants" que va esdevenir l'Art Cristià.
L'Escola d'Arts i Oficis de Sant Feliu de Guíxols va rebre una forta embranzida amb la direcció de Berga i Boada, que va ser molt estimat pels ganxons. A partir de 1913 s'ocupa de donar classes com a professor de l'Escola municipal de Dibuix de Noies. "Des d'aquella escola femenina, recuperà i revalorà de forma inèdita i creativa les arts menors que tradicionalment havien estat pròpies de la dona, amb l'objectiu d'afavorir la formació del sexe femení i dotar a les seves alumnes de les eines necessàries per a la seva emancipació i equiparació formativa amb el sexe masculí", com s'explica en la documentació que integra el Fons Josep Berga Boada de l'Arxiu municipal.
Fruit del seu esperit inquiet el polifacètic l'artista olotí recuperà el projecte de museu municipal que el 1905 inicià l'historiador i arxiver Eduard González Hurtebise i que havia quedat abandonat. El nou museu s'inaugurà l'estiu de 1919. "En un context de plena eclosió de l'excursionisme català, les seves sortides a la recerca de peces per al museu donaria lloc a la creació de l'Agrupació Excursionista de la Secció de Belles Arts de l'Escola d'Arts i Oficis. Tota aquesta activitat no li va impedir crear la seva pròpia obra artística (especialment de pintura i escultura), ni de donar conferències, publicar articles per a la premsa local i gironina o, fins i tot, a dirigir i escriure obres de teatre".
Després de la seva mort la documentació va passar a mans de la seva vídua, Francesca Bassols Sureda, que en vida la va llegar al seu net, Santiago Plana Berga; una documentació que incloïa també el fons de Josep Berga i Boix. Plana va seleccionar els documents del seu avi relacionats amb Sant Feliu i els va entregar a l'Arxiu Municipal on es troben dipositats. Una altra part del fons es conserva a l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa.
Sobre la seva forta personalitat l'escriptora gironina Concepció Costa i Torró va publicar en el setmanari "Àncora" (17/7/2003): "Era admirable la capacitat de treball d'aquest home actiu i inquiet que destacà com a artista plàstic, dibuixant, pintor, escultor, escenògraf, dissenyador industrial, pedagog, escriptor, a més de la seva actuació dins de l'arqueologia (va participar en les excavacions d'Empúries i a la vil·la romana de Tossa)... Com a il·lustrador rebé molts premis: el de la Revista Catalunya Artística (1902) i el de la revista anglesa "The Studio" en la qual guanyà dos premis l'any 1911. També va fer il·lustracions d'òperes. Fundà Arts Nova, empresa dedicada a la realització d'objectes artístics i figures de pessebre d'un estil molt personal (... ) Amb motiu de la Primera Guerra Europea (1914-1918) edità una sèrie de dibuixos que demostren la seva tendència antigermànica. Tingué moltes discrepàncies amb el seu pare, però quan l'Avi Berga morí li tributà un sentit homenatge publicant la novel·la "Clareta" (1917), a títol pòstum, conservant l'ortografia del pare".
A principis del segle XX, Berga i Boada tenia al cap unir les seves dos estimades ciutats mitjançant una nova pedagogia aplicada al món de les arts i de la cultura. Però ningú no és profeta a la seva terra.
La nostra associació ecologista Una Sola Terra va impulsar el 2003 l'avantprojecte Espai Cousteau-Planeta Oceà al port de Sant Feliu, que vam presentar també a Palafrugell, ja que la proposta afectava tota la Costa Brava. Un dia indagant a l'Arxiu Municipal ganxó, vaig conèixer de la tasca intel·lectual i creativa realitzada per Josep Berga i Boada (Olot, 1872- Sant Feliu de Guíxols, 1923), fill de Josep Berga i Boix (La Pinya, 1837-Olot, 1914), el gran pintor paisatgista que va ser director de l'Escola Municipal de Belles Arts de la nostra ciutat. En una carta que va escriure Berga i Boada al seu amic Martí Casadevall el gener de 1917 li deia: "Olot és tancat, no es respira la llibertat d'aquí (referint-se a Sant Feliu, on el 1912 havia guanyat per oposició la direcció de l'Escola de Belles Arts). Em repugna molt la vida reclosa que hi porteu".
L'Avi Berga pensava tot el contrari: "Val més un racó de la Garrotxa que deu Empordans" ("L'estudiant de la Garrotxa", 1895). Josep Pla també tenia una actitud crítica envers la societat olotina; aquella que no va acceptar a Josep Clarà i Miquel Blay fins que varen triomfar com grans escultors internacionals. Pla la descrivia com "envejosa, beata, molt levítica, una mica esmorteïda...". ("Viatge a Catalunya"). La societat garrotxina, sortosament, ha evolucionat i aquests estereotips han quedat relegats en unes èpoques en les quals els artistes havien d'aplicar les regles pedagògiques generades per Joaquim Vayreda i Josep Berga i Boix impulsors de la gran fàbrica de "sants" que va esdevenir l'Art Cristià.
L'Escola d'Arts i Oficis de Sant Feliu de Guíxols va rebre una forta embranzida amb la direcció de Berga i Boada, que va ser molt estimat pels ganxons. A partir de 1913 s'ocupa de donar classes com a professor de l'Escola municipal de Dibuix de Noies. "Des d'aquella escola femenina, recuperà i revalorà de forma inèdita i creativa les arts menors que tradicionalment havien estat pròpies de la dona, amb l'objectiu d'afavorir la formació del sexe femení i dotar a les seves alumnes de les eines necessàries per a la seva emancipació i equiparació formativa amb el sexe masculí", com s'explica en la documentació que integra el Fons Josep Berga Boada de l'Arxiu municipal.
Fruit del seu esperit inquiet el polifacètic l'artista olotí recuperà el projecte de museu municipal que el 1905 inicià l'historiador i arxiver Eduard González Hurtebise i que havia quedat abandonat. El nou museu s'inaugurà l'estiu de 1919. "En un context de plena eclosió de l'excursionisme català, les seves sortides a la recerca de peces per al museu donaria lloc a la creació de l'Agrupació Excursionista de la Secció de Belles Arts de l'Escola d'Arts i Oficis. Tota aquesta activitat no li va impedir crear la seva pròpia obra artística (especialment de pintura i escultura), ni de donar conferències, publicar articles per a la premsa local i gironina o, fins i tot, a dirigir i escriure obres de teatre".
Després de la seva mort la documentació va passar a mans de la seva vídua, Francesca Bassols Sureda, que en vida la va llegar al seu net, Santiago Plana Berga; una documentació que incloïa també el fons de Josep Berga i Boix. Plana va seleccionar els documents del seu avi relacionats amb Sant Feliu i els va entregar a l'Arxiu Municipal on es troben dipositats. Una altra part del fons es conserva a l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa.
Sobre la seva forta personalitat l'escriptora gironina Concepció Costa i Torró va publicar en el setmanari "Àncora" (17/7/2003): "Era admirable la capacitat de treball d'aquest home actiu i inquiet que destacà com a artista plàstic, dibuixant, pintor, escultor, escenògraf, dissenyador industrial, pedagog, escriptor, a més de la seva actuació dins de l'arqueologia (va participar en les excavacions d'Empúries i a la vil·la romana de Tossa)... Com a il·lustrador rebé molts premis: el de la Revista Catalunya Artística (1902) i el de la revista anglesa "The Studio" en la qual guanyà dos premis l'any 1911. També va fer il·lustracions d'òperes. Fundà Arts Nova, empresa dedicada a la realització d'objectes artístics i figures de pessebre d'un estil molt personal (... ) Amb motiu de la Primera Guerra Europea (1914-1918) edità una sèrie de dibuixos que demostren la seva tendència antigermànica. Tingué moltes discrepàncies amb el seu pare, però quan l'Avi Berga morí li tributà un sentit homenatge publicant la novel·la "Clareta" (1917), a títol pòstum, conservant l'ortografia del pare".
A principis del segle XX, Berga i Boada tenia al cap unir les seves dos estimades ciutats mitjançant una nova pedagogia aplicada al món de les arts i de la cultura. Però ningú no és profeta a la seva terra.