Un dels temes de discussió recurrents a la nostra comarca ha sigut durant molt de temps "el problema dels joves". Amb això em refereixo a les problemàtiques que certament afecten els joves de la comarca que estan a la vintena, ja sigui el transport públic insuficient, les dificultats per tornar a la Garrotxa després d'anar a estudiar fora, el que ens costa trobar feina i casa o les evidents mancances pel que fa a l'oferta d'oci i cultura a la comarca.
Durant les campanyes electorals municipals, els candidats sempre prometen fer coses pels joves, escrivim articles reflexionant sobre aquests greus problemes i denunciem repetidament aquestes dificultats. I és cert, tots aquests problemes tenen conseqüències per la nostra vida a la comarca. Però en molts casos, no són problemes "dels joves".
Prenem per exemple el cas del transport públic de la comarca, que a part de ser extremadament car, dependre d'un monopoli i tenir uns horaris dissenyats per fer-te perdre el dia, no està integrat amb la resta de la xarxa de transport públic del nostre país. Des que tinc memòria, hi ha hagut queixes sobre tot això, i és un fet que els estudiants que han d'anar sovint a Barcelona, Girona o Vic depenen d'aquest servei, així com els joves dels pobles de la comarca que no tenen cotxe o moto, i agafen el bus per anar a Olot, per exemple. Tanmateix, les deficiències del sistema no només afecten als joves que utilitzen el servei, sinó a tots els usuaris.
Per tant, la manera més efectiva d'ajudar als joves en aquesta situació no és crear iniciatives específiques per ells, sinó millorar el servei en conjunt. Coordinar el servei Olot-Vic amb els horaris de la R3 no només facilita anar a Barcelona pels estudiants, sinó que ho fa per tothom, contribuint pel camí a reduir l'ús del transport privat per anar a l'Àrea Metropolitana o al revés, facilitant que els visitants que venen a la Garrotxa no ho facin amb cotxe, alleugerint la massificació de cotxes a llocs com la Fageda o Santa Pau. Però perquè tot això funcioni, és necessari pensar en el transport públic com un conjunt, i no només com un problema pels estudiants. Un bon sistema de transport públic ajuda a tothom, incloent-hi els joves.
Podríem dir coses similars pel que fa al mercat de lloguer o a les possibilitats laborals de la comarca. Sí, és cert, són problemes que afecten desproporcionadament els joves, però si hi pensem com problemes exclusivament seus, serem incapaços de millorar les causes de fons d'aquestes deficiències. Regular el mercat de lloguer a Olot, per exemple, no és una política per joves, però inevitablement millorarà les perspectives del jovent que es vulgui emancipar, i facilitarà que aquells que hagin marxat i vulguin tornar a la ciutat ho puguin fer.
Els joves són com un canari en una mina. El problema no és que el canari s'afogui, el problema és que hi ha gas a la galeria. Així doncs, els "problemes dels joves", en la majoria dels casos, no ho són, sinó que són el primer símptoma o el més visible, d'una qüestió més profunda, perquè és un col·lectiu sensible a les deficiències de l'entorn.
Durant les campanyes electorals municipals, els candidats sempre prometen fer coses pels joves, escrivim articles reflexionant sobre aquests greus problemes i denunciem repetidament aquestes dificultats. I és cert, tots aquests problemes tenen conseqüències per la nostra vida a la comarca. Però en molts casos, no són problemes "dels joves".
Prenem per exemple el cas del transport públic de la comarca, que a part de ser extremadament car, dependre d'un monopoli i tenir uns horaris dissenyats per fer-te perdre el dia, no està integrat amb la resta de la xarxa de transport públic del nostre país. Des que tinc memòria, hi ha hagut queixes sobre tot això, i és un fet que els estudiants que han d'anar sovint a Barcelona, Girona o Vic depenen d'aquest servei, així com els joves dels pobles de la comarca que no tenen cotxe o moto, i agafen el bus per anar a Olot, per exemple. Tanmateix, les deficiències del sistema no només afecten als joves que utilitzen el servei, sinó a tots els usuaris.
Per tant, la manera més efectiva d'ajudar als joves en aquesta situació no és crear iniciatives específiques per ells, sinó millorar el servei en conjunt. Coordinar el servei Olot-Vic amb els horaris de la R3 no només facilita anar a Barcelona pels estudiants, sinó que ho fa per tothom, contribuint pel camí a reduir l'ús del transport privat per anar a l'Àrea Metropolitana o al revés, facilitant que els visitants que venen a la Garrotxa no ho facin amb cotxe, alleugerint la massificació de cotxes a llocs com la Fageda o Santa Pau. Però perquè tot això funcioni, és necessari pensar en el transport públic com un conjunt, i no només com un problema pels estudiants. Un bon sistema de transport públic ajuda a tothom, incloent-hi els joves.
Podríem dir coses similars pel que fa al mercat de lloguer o a les possibilitats laborals de la comarca. Sí, és cert, són problemes que afecten desproporcionadament els joves, però si hi pensem com problemes exclusivament seus, serem incapaços de millorar les causes de fons d'aquestes deficiències. Regular el mercat de lloguer a Olot, per exemple, no és una política per joves, però inevitablement millorarà les perspectives del jovent que es vulgui emancipar, i facilitarà que aquells que hagin marxat i vulguin tornar a la ciutat ho puguin fer.
Els joves són com un canari en una mina. El problema no és que el canari s'afogui, el problema és que hi ha gas a la galeria. Així doncs, els "problemes dels joves", en la majoria dels casos, no ho són, sinó que són el primer símptoma o el més visible, d'una qüestió més profunda, perquè és un col·lectiu sensible a les deficiències de l'entorn.