Un alcalde nou hauria de ser una notícia que generés una certa expectació en una ciutat, potser fins i tot esperança. No ho sé. Potser he vist massa pel·lícules, però m’imagino l’adveniment d’un nou alcalde com un esdeveniment remarcable, important per a una ciutat com vol ser Olot. No obstant això, ens trobem en unes circumstàncies molt diferents d'aquestes. Olot viu un canvi de batlle a mig mandat fet una mica de sotamà i envoltat per rumors foscos i certituds iròniques.
L’Agustí Arbós comença a ser alcalde. Li desitjo tot el millor i tots els encerts. Les meves expectatives sinceres són baixes, però. Penso que el seu partit, i especialment l’anterior alcalde li han fet un servei ben galdós encolomant-li l’alcaldia en aquestes condicions, i dubto que mai pugui acabar escapant de l’estigma que li deixarà aquesta seqüència d’esdeveniments fora que guanyi les pròximes eleccions de forma contundent, cosa improbable fins i tot a Olot. Comença a ser alcalde en hores baixes pel seu partit i pel seu grup municipal, que de forma més o menys figurada és fagocitat per l’extrema dreta. El nou alcalde és jove, està ben connectat a la vida cívica de la ciutat i ve de la família correcta per manar a Olot. Caldrà veure si té fusta de líder, i si és capaç de fer front als desafiaments tant polítics com de gestió que el seu mandat ben segur li farà afrontar.
En el millor dels mons possibles, el nou alcalde aprofitaria que és d’una generació diferent i que és una persona intel·ligent i capacitada per trencar amb la línia política que el seu partit ha mantingut a la capital de la comarca durant anys, construint una política més moderna, menys caciquista i menys parroquial. Ja ho veurem.
El llegat de l’anterior alcalde no serà fàcil de superar tampoc. Un alcalde de mitjos fer i de deixar estar. Un alcalde amb ànima de comptable sense la més remota visió política, amb vocació de president d’escala però sense idees per fer avançar una comarca al segle XXI. Josep Berga ha anat perdent vots a mesura que passaven els anys, obligat finalment a pactar amb una ERC totalment subjugada i fent el llit a l’extrema dreta. I a la que se n’ha cansat ha plegat i que us aprofiti. Ja us ho fareu.
Aquestes circumstàncies són en les quals Arbós comença a liderar el consistori, però em costa imaginar un lideratge diferent del de Berga. Crec que entre tots ens n’hauríem d’anar adonant que s’ha acabat l’època de la gestió administrativa i ja està. Estem tornant a entrar en una època fortament marcada per la conflictivitat i la lluita política, i fugir-ne o fer veure que no està passant no ajuda a ningú. No hauríem de fer veure que les converses complicades no es tenen, tot el contrari. Un bon líder es llençaria de caps a la discussió, disposat a defensar i batallar per les seves idees. Però per defensar una posició, el primer pas és tenir-ne una, espero que el nou alcalde demostri que la té.